Nascut a Montblanc, Maties Palau Ferré té des de jove un interès especial per al dibuix. Així, als anys quaranta, estudia a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on fa les primeres exposicions individuals i col·lectives. A la dècada dels cinquanta Palau Ferré, que sempre signarà amb els dos cognoms, formarà part de la generació artística dels Salons d'Octubre, tot participant en el setè, vuitè, novè i desè Salón de Octubre (1954-1957).
Després d'exposar a Madrid (Ateneo) i Londres (National Book), Palau Ferré rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París, entre 1957 i 1961. A la capital francesa, Palau Ferré viu a la Cité Internationale Universitaire de Paris i mostra els seus quadres en diverses exposicions (Grand Palais, Galeria Tedesco, Galeria Paul Cézanne, Salon de Nice, etc). Allà s'interessa per l'escultura de l'Europa de l'est a través de l'escultor hongarès ZBO Palau, a París, conegué Pablo Picasso, que el va fer deixeble seu. El 1963 torna definitivament a Catalunya i s'instal·la a Montblanc.[2]
El 16 de maig de 1974, el Tribunal Suprem el condemna a pintar un nombre determinat de metres quadrats d'olis per poder rescindir un contracte que Palau Ferré havia segellat amb un marxant. Després de complir la sentència, entre 1974 i 1985 va cremar obres seves com a mesura de protesta i fins al 1989 no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra. Durant aquells anys serien moltes les mostres de suport que Palau Ferré rebria del món acadèmic i cultural. Museus dels Estats Units li demanen d'exposar les cendres dels seus quadres.[3]
A partir de 1989, Palau Ferré sempre va exposar en galeries no comercials i en museus, però no va tornar a pintar amb oli, sinó que va començar a utilitzar la tinta xinesa. Són d'aquells anys noranta les seves exposicions a la Caixa Barcelona de Tarragona, al Museu d'Història de Catalunya, al Centre d'Art Contemporani Can Sisteré, al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès i al castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, i també la gira americana que el portarà a fer exposicions a Washington i Pennsylvania.[cal citació]
Entrega. Tinta xinesa sobre paper tela. Maties Palau Ferré
La seva trajectòria vital el vincula a la defensa dels valors de la pau, la solidaritat i la llibertat. Amb aquest compromís amb la humanitat, Palau Ferré, farà nombroses donacions dels seus quadres per a projectes socials i culturals, com Amnistia Internacional, Mans Unides, Memorial per la Pau Vidal Llecha, entre d'altres.
Obra artística
La pintura de Palau Ferré es caracteritza per la seva singularitat cubista d'estil picassiana, molt influïda pels anys que l'artista va viure a París. Apassionat del color, els seus quadres tenen traços expressionistes i fauvistes, on hi destaquen els vermells intensos i els verds.[cal citació]
Palau Ferré és pintor de paisatges primaverals, on plasma la seva mirada sobre Montblanc, amb el Pont Vell i les muralles medievals. També són molt característiques de la seva obra les figures femenines vitals, d'ulls ametllats, sovint acompanyades de flors, fruites i elements de la natura. En les seves obres també hi trobem natures estàtiques, temàtiques simbolistes, mitologia grecollatina i la cultura popular i tradicional.[cal citació]
Palau Ferré cultiva també l'escultura i la ceràmica.[4] Si les seves escultures de bronze es caracteritzen pels joc de buits i plens i la influència de les avantguardes escultòriques de l'Europa de l'est, la seva ceràmica és especialment esvelta, de formes creatives i amb decoració esmaltada.
Montblanc, de Palau Ferré.
Llegat
Exposició commemorativa de l'Any Palau Ferré al Centre de Lectura de Reus (2020)
Després de morir l'1 de gener de 2000, l'Ajuntament de Montblanc el nomena fill predilecte de la vila i organitza una emotiva exposició d'homenatge a l'antic convent de Sant Francesc, amb obres de col·leccions particulars. Posteriorment, l'Ajuntament posa el nom de l'artista a un carrer de la vila ducal i va obrir les portes la casa-museu del pintor.[5]
El 2011, coincidint amb el norantè aniversari del seu naixement, el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) organitza una exposició retrospectiva i el crític d'art Antonio Salcedo publica Palau Ferré i el seu paradís.[6]
El 2013, té lloc una nova exposició a la Cité Internationale Universitaire de París (CIUP) per commemorar els 60 anys de l'estada de l'artista i la seva reneboda Rosa de les Neus Marco-Palau publica el llibre Palau Ferré retourne a Paris: un voyage par les avant-gardes.[7]
El 2019, l'historiador Francesc Marco-Palau, renebot de l'artista, va publicar l'assaig biogràfic El pintor que cremava els seus quadres, reeditat per Editorial Base el 2020, que va suposar l'inici dels preparatius de la commemoració del centenari de Palau Ferré.[8]
Any Palau Ferré
Logotip de l'Any Palau Ferré 2021
Després d'una intensa tasca de recuperació de la seva figura duta a terme els anys 2019 i 2020, el govern català va declarar el 2021 com a Any Palau Ferré, una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya comissariada per l'historiador Francesc Marco-Palau, renebot del pintor, per homenatjar el centenari del naixement de l'artista. En el marc de l'Any Palau Ferré es van organitzar 20 exposicions temàtiques diferents i van tenir lloc 100 actuacions territorials arreu de Catalunya, amb el suport d'ajuntaments, museus, biblioteques, entitats i ONG.[9]
El mateix any 2021 es va presentar la Petita Història de Maties Palau Ferré, un conte escrit per Rosa de les Neus Marco-Palau, reneboda de l'artista, amb dibuixos de la ninotaire Pilarín Bayés.[12]
L'any 2023, l'escriptor Màrius Serra va novel·lar la vida del pintor a La dona més pintada a partir d'un joc participatiu a través de les xarxes socials per descobrir qui era la musa de Palau Ferré[13]
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1.
.jpg)
