El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).[1] Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats.[2]
Estacions
Als moments del Via Crucis se'ls anomena "estacions" i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:[3]
Setena estació: Jesús cau per segona vegada a terra
Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem
Novena estació: Jesús cau per tercera vegada a terra
Desena estació: Jesús és despullat dels seus vestits
Onzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)
Dotzena estació: Jesús mor en la creu
Tretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)
Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament)
Sota el papat de Joan Pau II es creà un nou Via Crucis amb estacions basades en fets del Nou Testament, ja que l'anterior recull molts passatges dels Evangelis apòcrifs. Les estacions del nou Via Crucis són les següents:[4]