Infància i joventut entre la capital del Túria i Alcoi
Venia d'una família de classe mitjana, formada pels seus pares i tres fills. La mare es dedicava a la cura familiar i el pare era enginyer tècnic agrícola i, posteriorment, professor de la Universitat Politècnica de València. Durant la infància i adolescència compartia el seu temps en la "Institució cultural Femenina Domus".
De la seua etapa universitària Marcela Miró destacava que la majoria d'estudiants eren homes i tan sols eren tres dones en la seua promoció.
Trajectòria acadèmica en la Universitat Politècnica de València
En 1983, va aconseguir la plaça de professora agregada Numerària en la Universitat Politècnica de València. Posteriorment en en 1989, va obtenir la plaça de Catedràtica Numerària d'Escola Universitària.
Així mateix, a part de ser professora, va ocupar altres càrrecs com: subdirectora cap d'estudis a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola (1986-1987), així com la vicerectora d'Estudis i Alumnat (1987-1995).
Contribució al marc legislatiu de les addiccions a la Comunitat Valenciana
En 1997, en el seu lloc com a Consellera de Benestar Social, comptava amb competències: justícia, persones majors, menors, dones, família i adopció, drogues i addicions i esports.
Quant a l'àmbit de drogues i addiccions, no existia un marc legal per a regular aquesta problemàtica, només es comptava amb un Pla Autonòmic molt limitat.
És per això, que des de la pròpia Conselleria de Benestar, es crea en la "Llei de Drogodependències i altres trastorns addictius", va ser la primera llei i per tant pionera en matèria de Drogodependències a la Comunitat Valenciana, sent un referent legislatiu tant a nivell Estatal, com a nivell Autonòmic.
Gràcies a aquesta llei es comença a regular per primera vegada les "drogues" socialment acceptades com el tabac, l'alcohol i les ludopaties.
En aquesta llei, es trobaven reflectides una sèrie de qüestions que en l'actualitat resulten normals, però que no obstant això en els anys 90 van ser de gran novetat.
Algunes d'aquestes qüestions eren: els menors de 18 anys no podien prendre ni comprar alcohol en les discoteques; tampoc es podia fumar en els centres sanitaris, col·legis i centres comercials.
En definitiva, es crea una sèrie de mesures relacionades amb l'assistència sanitària, inserció social i prevenció.
Referències
↑Agulló, Víctor; Arteta, Dayana. 16 pioneras valencianas frente a las adicciones. Nau Llibres, 2022, p. 105-111. ISBN 978-84-16926-89-3.
↑Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.375. ISBN 9788495484802.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg)