Malaltia de transmissió sexual

Tractament de la sífilis al segle XV.

Les malalties de transmissió sexual (MTS), també conegudes com a infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica.[1] Fins als anys 1990 era coneguda com a malaltia venèria (de Venus, deessa de l'amor) que de fet era també un eufemisme que en certa manera ocultava l'origen sexual d'una malaltia socialment estigmatitzada.[2] Són un grup de malalties de declaració obligatòria,[3] en la propagació de les quals la conducta de les persones hi té molta importància.[4]

En la majoria dels casos (i especialment en les etapes inicials), les MTS són asimptomàtiques o tenen símptomes lleus, fet que dificulta la seva diagnosis.[5] Això fa que algunes persones tot just infectades que no hagin desenvolupat els símptomes, actuen de transmissores de les malalties sense que ho sàpiga cap de les parts implicades.[6]

Les malalties de transmissió sexual es transmeten mitjançant relacions sexuals, tanmateix pot ser que determinades infeccions puguin ser transmeses per altres vies (com per exemple l'hepatitis vírica, una afecció hepàtica molt estesa arreu del món i que té diferents graus de gravetat).[7] Tot i que la majoria de les MTS tenen tractament,[8] algunes d'elles, com les produïdes per virus, són cròniques: mai curen de manera definitiva, sinó que l'agent causal roman en estat latent, sense manifestar-se, dins de l'organisme al qual ha infectat, podent reaparèixer cíclicament.[9] Aquest tipus de relació entre l'organisme i l'agent infecciós facilita la transmissió d'aquest, és a dir, la seva infectivitat.[10]

Actualment es coneixen 30 tipus de malalties de transmissió sexual, de les quals 26 ataquen principalment a les dones i 4 a ambdós sexes. També poden afectar els primats no humans.[11]

Encara que l'eficiència de l'ús del preservatiu o condó ha estat posada en dubte en diverses ocasions (donat que moltes de les malalties de transmissió sexual s'infecten per via cutània o per mitjà de líquids corporals no directament vinculats al coit), el condó no deixa de ser una important línia de defensa com a barrera.[12] S'han d'utilitzar mètodes anticonceptius per tal d'evitar el risc de contraure MTS i/o infectar-ne a tercers.[13]

Els mètodes més eficaços per combatre les malalties de transmissió sexual són els preventius,[14] prenent les mesures oportunes per mitjà de l'ús del preservatiu i la higiene adequada, elements imprescindibles per a una sexualitat responsable i que redueixen considerablement el risc de transmissió d'aquestes infeccions.[15]

Dades i xifres

  • Diàriament, més d'un milió de persones contrauen alguna malaltia de transmissió sexual arreu del món.[16][17]
  • Les MTS tenen una repercussió molt negativa sobre la salut reproductiva femenina.[18]
  • S'estima que cada any uns 376 milions de persones contrauran alguna d'aquestes quatre MTS: clamidiasi, gonorrea, sífilis o tricomoniasi.[16][17]
  • S'estima que més de 500 milions de persones són portadores del virus que provoca la infecció genital pel virus de l'herpes simple (VHS).[19]
  • Més de 290 milions de dones tenen infecció pel virus del papil·loma humà (VPH).[20]
  • El 2016, més de 988.000 dones embarassades varen contraure la sífilis, cosa que derivà amb més de 200.000 morts del fetus o del nounat.[21]
  • A Espanya, l'herpes genital és la MTS més comuna (uns 50.000 casos/any). La incidència de clamidiasi, segons dades publicades l'any 2023, és de 48,36 episodis/100.000 habitants i la de limfogranuloma veneri de 1,66 episodis/100.000 habitants.[22]

Classificació i terminologia

Fins a la dècada del 1990, les malalties de transmissió sexual eren conegudes generalment com a "malalties venèries":[23] Veneris és el genitiu llatí del nom Venus, la deessa romana de l'amor. Un altre eufemisme era "malaltia social".[24]

Els agents de la salut pública van ser els primers a introduir el terme "infecció de transmissió sexual", que els clínics utilitzen cada vegada més juntament amb el terme "malaltia de transmissió sexual", per distingir-la del primer terme. A vegades els termes ITS i MTS s'utilitzen de manera intercanviable. Això pot resultar confús i no sempre és precís, de manera que ajuda conèixer la diferència entre el que és una infecció i el que és una malaltia. Una infecció significa simplement que un microorganisme (virus, bacteri o paràsit) capaç de causar malaltia es troba dins el cos d'una persona. Una persona infectada no presenta necessàriament cap símptoma o signe que el virus o bacteri danya el cos, de manera que no es troba necessàriament malament. Una malaltia significa que la infecció fa que la persona infectada es trobi malament, o que s'adoni que alguna cosa no va bé. Per aquest motiu, el terme ITS (que es refereix a una infecció amb qualsevol germen que pugui causar una MTS, encara que la persona infectada no presenti símptomes) és un terme amb un significat molt més ampli que el de MTS.[25] Tanmateix, la distinció que es fa és més propera a la discriminació entre una colonització i una infecció, que no pas entre una infecció i una malaltia.

Més específicament, el terme MTS es refereix únicament a les infeccions que causen símptomes. Com que la majoria de vegades la gent no sap que està infectada amb una MTS fins que comencen a presentar símptomes de la malaltia, la majoria de persones utilitzen el terme MTS, tot i que el terme ITS també seria apropiat en molts casos.

A més, a vegades s'utilitza el terme "malaltia transmissible sexualment", ja que és menys restrictiva respecte als altres factors o mitjans de transmissió.[26] Per exemple, la meningitis es pot encomanar a través del contacte sexual[27] o ser una conseqüència secundària rara d'aquest,[28] però no se la considera una MTS perquè el contacte sexual no és el vector principal pels patògens que causen meningitis. Aquesta discrepància es basa en la probabilitat d'infecció per altres mitjans que el contacte sexual. En general, una ITS és una infecció amb una probabilitat negligible de transmissió per mitjans altres que el contacte sexual, però que té un mitjà realista de transmissió per contacte sexual (els mitjans més sofisticats, com per exemple una transfusió sanguínia o compartir una xeringa, no es prenen en compte). Així doncs, es pot assumir que, si una persona està infectada amb una ITS (com ara la clamidiasi, la gonorrea o l'herpes genital), la via d'entrada de la infecció ha estat per contacte sexual.[29]

Transmissió

Agents

Bacterians

Vírics

Parasitaris

Fúngics

Protozoaris

Prevenció

Article principal: Sexe segur

Les mesures preventives són aquelles que fan disminuir de forma més eficaç el contagi i incidència de les malalties de transmissió sexual. Les estratègies per reduir el risc de contraure una MTS inclouen: el seu cribratge regular en els col·lectius més exposats a elles,[70] els microbicides,[71] la vacunació,[72] l'ús de preservatius,[73] l'educació sexual,[74] la circumcisió,[75] la monogàmia mútua, la reducció del nombre de parelles sexuals o l'abstinència.[76] En cas d'una vida sexual activa, es recomana fer un monitoratge anual[77] del propi estat de salut i el de la parella mitjançant els tests oferts gratuïtament pels centres de prevenció i control d'ITS.[78]

La manera més efectiva de prevenir la transmissió d'MTS és evitant el contacte entre parts del cos i/o líquids corporals que puguin actuar com a vector de transmissió entre la persona infectada i la seva parella sexual. No totes les activitats sexuals impliquen contacte directe entre els participants: el cibersexe,[79] el sexe telefònic o la masturbació a distància, eviten el contacte.[80]

L'ús correcte del preservatiu redueix considerablement el risc de transmissió de malalties sexuals, entre elles la clamidiasi[81] o la infecció pel VIH.[82] No obstant, tot i que els preservatius són una mesura efectiva en limitar l'exposició a les MTS, la transmissió d'algunes malalties pot ocòrrer fins i tot mitjançant el seu ús.[80]

Tractaments

Temps enrere només se'n podien tractar alguns símptomes sense eliminar la infecció. Amb l'ús d'antibiòtics es va poder guarir en primer lloc la sífilis i també altres malalties de transmissió sexual de causa bacteriana. A partir de 1980 el problema es va fer una altra vegada greu amb la sida, ja que no es disposa de tractaments curatius.[83]

Les malalties de transmissió sexual al llarg de la història

Tot i que són moltes les malalties venèries descrites en l'actualitat, han estat només tres les que en el curs de la història han captat l'atenció a causa de les connotacions individuals i socials d'elles.

El mot sífilis

La paraula sífilis prové del nom Syphilus, pastor i protagonista del poema Syphilis, sive morbus gallicus (1530), del polifacètic metge italià de la ciutat de Verona Girolamo Fracastoro (1478-1553), en el qual l'autor relata com Syphilus va ser castigat per haver erigit altars prohibits a la muntanya.[84] Aquest càstig per portar una «vida immoral i plena de vicis» representa una nova, terrible i desconeguda malaltia, la sífilis, descrita de manera magistral i didàctica per Fracastoro. De fet va ser la primera vegada que s'esbossava la primera teoria racional de la naturalesa de les infeccions venèries.[85]

Les malalties venèries han afectat tots els estrats socioeconòmics de la mateixa manera i han estat protagonistes d'episodis vergonyosos en la trajectòria d'homes eminents i distingits de la societat,[86] la qual cosa ha repercutit fins i tot en la història de l'art, específicament a la pintura del segle xv i xvi, on es va arribar a estigmatitzar a personatges líders de la vida religiosa i social, determinant moltes vegades la inclinació de l'opinió pública contra aquestes persones i amb això afavorir uns canvis socials i religiosos que serien de gran importància per a l'evolució de l'Europa Occidental, com fou el cas del papat i la sífilis en el moment de l'adveniment del protestantisme com a alternativa ideològica a l'església romana.[87]

En els tractats mèdics escrits durant el regnat de l'emperador Groc, fa aproximadament 4.500 anys, es descriu la gonocòccia. De la mateixa manera a l'antic Egipte, al papir Brugsch, datant del 1350 aC, es descriuen també els símptomes i tractament de la gonorrea i en el papir Ebers es descriuen els símptomes d'una uretritis aguda i el seu tractament per mitjà de la instil·lació intrauretral d'oli de sàndal.[88] A la Bíblia[89] es descriu la gonorrea, i se la relaciona amb la pràctica sexual.

« Parleu als fills d'Israel i digueu-los: Qualsevol home que pateix flux seminal és impur a causa del flux. A això consistirà la impuresa causada pel seu flux: sigui que el seu cos deixi destil·lar el flux, o el retingui, és impur. Tot llit en que dormi el que pateix flux serà impur »

Els casos d'impuresa citats no són només la malaltia contagiosa de la gonorrea, sinó el simple vessament seminal de l'home i les regles de la dona. Moisès assenyala la seva alta contagiositat, la manera de prevenir les impureses sexuals, evitant el coit en els moments inicials de la menstruació i les conductes que s'han d'adoptar des del punt de vista higiènic en tots dos integrants de la parella.[90]

Hipòcrates, una de les figures més importants de la història de la medicina, va ser el primer a descriure la malaltia de transmissió sexual, amb totes les seves característiques, tot i que la malaltia se suggeria en la Bíblia (Levític 15) i en papirs egipcis. El Corpus hippocraticum descriu entre els trastorns del tracte urinari unes lesions dures secundàries al contacte sexual que dificulten la micció, causants del fenomen patològic anomenat estranguria.[91]

Tant grecs com romans van descriure les berrugues genitals (berrugues víriques o virus papil·loma humà), transmeses per relacions sexuals.[n. 1]

A la Roma del segle I dC Aulus Cornelius Celsus[n. 2] fa una diferenciació de les berrugues denominant ficus a les berrugues genitals, myrmecia a les berrugues de la planta del peu i thimión a la berruga vulgar.[92]

En els tractats de metges àrabs s'indica que aquesta afecció es contrau per coitus cum immundis, és a dir, per contacte sexual amb un "impur". A l'edat mitjana se la va conèixer per una infinitat de noms pintorescos: mictus saniei, ulceratio interna, seminis lapsus, fluxus, profluvium pubica, fluxura geniturae, rheumatisatio virgae, calefactio in virga, incendium, arsura virgae, ardor urinae, leucorrhoea, medorrhoea, phalorrhoea i, finalment i en un enginyós joc de paraules, associar-la a la perdició imperant a Gomorra, com gomorrhoea.[93]

Avicenna (980-1037 dC) metge i filòsof, en la seva obra "Cànon de la Medicina",[94] obra de referència per a l'ensenyament de la medicina durant l'edat mitjana, referia que resultava útil «mantenir-se allunyat de les dones que deixen caure líquids de la vulva». Segons Avicenna les posicions coitals podien ocasionar malalties, per exemple la posició on la dona està sobre l'home al moment del coit, podia ocasionar hidrocele (hèrnia escrotal), flatulència, úlceres uretrals, úlceres vesicals i dificultat en la sortida de l'esperma.

Trotula de Ruggiero,[n. 3] Considerada la primera ginecòloga de la història mèdica occidental, va exercir la medicina durant part del segle xi.[95] Era membre de l'Escola mèdica de Salern[96] i va descriure la gonorrea com inflammations virgae virilis.

Guillem de Saliceto (1210-1277 dC) pertanyent a l'Escola de Medicina de Bolonya,[97] en la seva obra Ciroxia (també anomenada Guillelmia en el seu honor) suggeria rentar-se els genitals després del coit com a mètode profilàctic per evitar les infeccions venèries. Lanfranco de Milà (1250-1315), de la mateixa escola que l'anterior, al seu llibre titulat “Chirurgia magna” aconsellava rentat dels òrgans genitals amb aigua i vinagre a parts iguals després d'un coit sospitós i, en cas de no tenir aquests ingredients recomanava "rentar el membre amb la pròpia orina".[87]

Al continent americà el poble asteca funda Tenochtitlán (1325), ciutat amb alts conceptes d'higiene i de salut pública, i posseïdor de recursos terapèutics naturals, de tipus fitoteràpia, de gradualment incorporada a la farmacopea europea. Les malalties venèries al poble asteca eren conegudes amb el nom de Cihuatlaueliloc. La Coanenepilli ("Llengua de Serp"), era l'arrel d'una herba en pols espessit amb aigua, el qual begut era útil per al dolor de pit, contra la febre i en individus amb sang i pus a l'orina. L'Huihuitzmallotic era una una herba que barrejada amb mel i introduïda a la uretra masculina servia per a la curació dels problemes urinaris (infeccions venèries…).[98]

Pietro d'Argelata (?-1423), alumne de Guy de Chauliac i posteriorment professor de la Universitat de Bolonya, un dels més reputats cirurgians del seu temps,[99] va descriure les úlceres penianes i recomanava a l'estiu rentar el penis amb aigua i a l'hivern amb orina pels seus poders medicinals.

Giovanni da Vigo (1450-1525) de la Ligúria, va guanyar la confiança i els favors del cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II (1443-1513),[n. 4] el qual tenia tres fills i havia adquirit el "mal francès" (sífilis).[100] Vigo en el seu llibre publicat el 1514 De practica copiosa in arte chirurgica afirmaba que el mal francès o morbus gallicus tenia l'origen, sense excepció, «In vulva in mulieribus et in virga in hominibus» ("A la vulva en les dones i en el penis en els homes"), després del coit infectant. Va parlar de lesions primàries (genitals), lesions secundàries (pústules cutànies) i lesions terciàries (gomes luètiques, «tuberositats plenes de matèria gruixuda i flemàtica»). Per aquestes lesions el papa Juli II, prohibia als fidels que li besaran els peus, pràctica molt comuna per a l'època, ja que tenia una podagra tuberosa e ulcerata que Vigo curava diàriament amb un emplastrum de Vigo cum mercuri contra pústules i exantemes.[87]

El descobriment d'Amèrica realitzat per Cristòfor Colom el 1492 originaria una de les polèmiques més intenses de la història de la medicina com va ser l'origen de la sífilis.[87][101][102]

Il·lustració del 1496, malalts de sífilis sent atesos per metges.

Malgrat les controvèrsies del seu origen, de manera inobjectable, es va conèixer per la seva contundència a Europa a finals del segle xv, convertint-se en una ràpida epidèmia multinacional, on l'aspecte sexual era el predominant i amb característiques clíniques que la van fer ràpidament coneguda i temuda, la qual que es va traduir per la ignorància regnant, en tema de múltiples conjectures sobretot religioses, que parlaven de càstig diví pels vicis i el pecat de l'home sobre la faç de la terra.[103]

Es va establir una distinció entre dues formes clíniques, la gallica o Francigena i la non gallica, acceptant-se per tant, la idea que la sífilis podia presentar-se a conseqüència de la blennorràgia, de la mateixa manera que a conseqüència del xancre, teoria que va dominar durant dos segles.[93]

Les teories que expliquen les diverses tesis de l'origen de la sífilis, es divideixen bàsicament en les que sustenten que la sífilis existia molt abans del descobriment d'Amèrica realitzat per Cristòfor Colom (teoria unitària o del vell món, teoria precolombina, teoria de la picava, teoria unitària ancestral treponematosa i teoria africana del yaws, una infecció no venèria també anomenada frambèsia o pian i causada per l'espiroqueta Treponema pallidum subespècie pertenue)[104] i les que sustenten que la malaltia es va generar al Nou Món en descobrir el 1492 i va ser duta posteriorment a Europa per la tripulació de Colom (teoria del Nou Món, teoria de l'intercanvi colombí).[105]

El 1530, Fracastoro[n. 5] publica a Verona un poema de 1.300 hexàmetres titulat Syphilis sive morbus gallicus libri tres[106] dedicat al cardenal Pietro Bembo, conegut per la seva vida dissipada i llicenciosa, amb enorme poder sobre la cúria romana i amant de Lucrècia Borja, filla del Papa Alexandre VI, el qual feu correccions en el poema, presumiblement pel fet que estava contagiat del mateix mal.[87] El mateix Alexandre VI va ser un dels objectius principals de la reforma protestant en escrits, pamflets i gravats i era caricaturitzat com sifilític.[87]

Il·lustració a la traducció en francès del llibre De morbo gallico de Ulrich von Hutten.

Ulrich von Hutten (1488-1523) cavaller de família noble franconiana, poeta i humanista alemany, encoratjador de la reforma protestant luterana, i un dels personatges que va servir de pont entre l'Humanisme i els Reformadors, va patir de sífilis.[107] Enemic públic del papat, va publicar el seu llibre sobre el morbo gallico a Alemanya, el 1519.[108] El llibre proporcionava una bona descripció de la malaltia, reconeguda com a contagiosa, explosiva i espectacular en els seus primers anys, amb els seus símptomes clínics i la seva evolució. En el capítol quart de la seva obra, Ulrich von Hutten passa revista a tots els tractaments de l'època, que va conèixer personalment com a malalt sifilític, com el Panurge (banys, friccions, ungüents, ús de sals metàl·liques, mercuri, mini, plom, sulfat de ferro, blanc de plom, cinabri, alum, olis i essències, mirra, llorer, resina, terebint, ginebre, nard, rosa, infusions d'absenta, camamilla, hisop, menta entre altres). Després dona la seva pròpia recepta terapèutica en el capítol cinc parla de l'arrel del guaiac i del seu ús, règim i consells d'higiene de vida. No se sap amb certesa si von Hutten va morir de la malaltia.[109]

Gabriele Falloppio (1523-1562) cirurgià i anatomista italià, en el seu llibre De preservatione a carie gallica, de l'any 1555, va idear una protecció individual per l'anomenat mal francès, consistent en un tall de lli en forma de sac, a la mida del gland (ad mensuram glandis) amarat de mercuri, antecessor del modern preservatiu.[110] En una obra posterior, De morbo gallico liber absolutissimus,[111] Falloppio recomanava tractar la malaltia amb una combinació de guaiac i precipitat de mercuri.

El papa Pau IV va decretar l'expulsió de les prostitutes de Roma i de l'Estat Pontifici. Però aquest edicte va aixecar acalorades protestes pel poble acostumat a les pràctiques amb prostitutes, que van haver de buscar localitats de l'altra banda del riu Tiber (avui en dia la barriada de Trastevere), on Carles I d'Aragó i Castella va permetre la construcció de cases per a tal fi, anomenades "cases de tolerància". Les prostitutes malaltes de sífilis eren aïllades i castigades corporalment abans i després de rebre tractament.[87]

Giovanni Marinello (?-1580 aprox.), metge i filòsof italià, publica el 1563, a Venècia, el primer tractat de ginecologia-obstetrícia Le medicine partenenti alle infermitá delle donne, on esmenta «aquells petits enuigs» que poden fins i tot ser motiu de rescissió matrimonial com ara la incontinència urinària, l'halitosi, l'ejaculació precoç, la blennorràgia, la satiríasi i el priapisme.[112]

El llibre General and Particular Curation of Ulcers (1575), escrit pel cirurgià anglès John Banister (1533-1610), fa referència a la "lues venerea" i recomana tractar-la amb dieta, decoccions de guaiac i irrigacions mercurials.[113]

El Tratado de Urologia de Francisco Díaz (1527-1590), pare de la urologia espanyola i cirurgià del rei Felip II, esmenta en el darrer llibre el tractament de les morenes, de la flegma salada, i la ninphea o creixement de carn al pubis de la dona, possiblement referint-se a les berrugues genitals causades pel virus del papil·loma humà. El cisori, instrument precursor del modern uretròtom, era similar a un catèter. Díaz introduïa dins d'aquest aparell una cànula fina de plata amb la que anava tallant les carnositats uretrals (estenosis o enduriments de la uretra), que ell deia eren gairebé sempre ocasionades per la gonorrea o pel mal francès.[114] Analitza en les seves obres els processos inflamatoris uretrals, normalment secundaris a malalties venèries, i els descriu amb alguns termes que encara es fan servir avui dia.[115]

L'any 1700, Giovanni Maria Lancisi[n. 6] va proposar la relació de la sífilis amb alguns aneurismes aòrtics.[116]

El Martiri del Mercuri, va ser patit per tots aquells que se sotmetien a tractament per malalties venèries, específicament per sífilis.[117] S'administrava per via oral (en forma de sals com el calomel), mitjançant friccions, per injecció intramuscular i per inhalació de vapors de mercuri, després el pacient era sotmès a banys de vapor o cobert amb mantes gruixudes, basant-se el tractament en la teoria dels humors, segons la qual els verins causants de la malaltia s'havien d'evaporar de l'organisme, a aquesta teoria del corpus hipocràtic se li sumava la convicció cristiana que el dolor físic causat pel tractament, on queien les dents, els dolors corporals eren tremends i queia el cabell, les pestanyes i la barba, així com els alts costos d'aquest, propiciava una purga als pecats comesos. Les malalties venèries des del segle xvi van ser sempre un veritable problema de salut i ja al començament del segle xviii l'única manera de contrarestar la malaltia, era a través de cures de mercuri en un ambient calent i sec.[118]

Durant els segles XIX i XX les millores efectuades en la microscòpia i la bacteriologia (Robert Koch) permeten la identificació i la tipificació dels agents causals. L'aparició de les sulfamides i poc després dels antibiòtics suposaren l'aparició de tractaments efectius per a moltes malalties de transmissió sexual.

El professor de Cirurgia de la Universitat de Toulouse Bertrand Bécane (1728-1802?) va escriure l'any 1778 el llibre Observations sur les effets du virus cancereux, divisées en cinq questions, en el qual atribuïa a la sífilis l'origen del càncer.[119] El 1838 Philip Ricord[n. 7] venereòleg francès, escriu "Tractat pràctic de les malalties venèries" publicat a París,[120] on divideix la sífilis en tres períodes en què estudia i descriu les diverses manifestacions de la blennorràgia i estableix l'especificitat de la sífilis com a entitat nosològica a part de la gonorrea.[121] Dissenyador de diversos espèculs i altres instruments quirúrgics.[122]


El dermatòleg i bacteriòleg alemany Albert Neisser (1855-1916), va aïllar el 1879 la causa de la gonorrea en descobrir el gonococ, anomenat Neisseria gonorrhoeae en el seu honor, després de més de 3.500 anys de ser esmentada la malaltia en la història de la medicina.[123]

El dia 3 de març de 1905, a la Clínica La Charité de Berlín, el zoòleg prussià Fritz Schaudinn (1871-1906) i el metge militar berlinès Erich Hoffmann (1868-1959) descobreixen que l'agent causal de la sífilis és el Treponema pallidum.[124]

L'any 1909, el bacterióleg Paul Ehrlich (1854-1915) i el seu ajudant Sahachiro Hata (1873-1938) van produir un compost químic amb el número de control 606,[125] denominat 3,3-diamino-4,4-dihidroxiarsenobenzè, per tractar específicament la sífilis.[126] La companyia farmacèutica Farbwerke Hoechst de Frankfurt del Main, el va comercialitzar l'any següent sota el nom de “salvarsan”, que significa "arsènic que salva".[127]

Cartell alenant el tractament de la sífilis, dècada de 1930

Era tal la preocupació social de la sífilis que es feia extensiva a totes les manifestacions artístiques, es realitzaven extenses campanyes sanitàries en els països europeus amb cartells orientats a disminuir la incidència de casos de sífilis.

Anunci americà de la dècada de 1940, la penicil·lina cura la gonorrea en 4 hores

El 1921 Constantin Levaditi (1874-1953) microbiòleg romanès, que treballava a l'Institut Pasteur de París,[128] va introduir el bismut en la terapèutica antisifilítica. Durant més de vint anys la medicació de la sífilis es va fer sobre la base dels arsenicals trivalents (arsfenamina i derivats) i de preparats de bismut com a complement.[129] Salvant els inconvenients derivats de la toxicitat hepàtica de l'arsènic i de la toxicitat renal del bismut,[130] la terapèutica era eficaç i va permetre un control bastant efectiu de la sífilis a costa de tractaments repetits i perllongats. Fins a l'arribada de la penicil·lina per via parenteral i més tard de la tetraciclina i dels macròlids,[131] aquesta tècnica terapèutica es mantindria sense grans variacions.

El miracle de la penicil·lina

El 1928 el doctor Alexander Fleming (1881-1955) va observar que en una placa de cultiu on veia el creixement dels bacteris s'havia contaminat amb espores de la floridura Penicillium notatum i no li va donar molta importància. Però tres setmanes després d'unes vacances, nota amb sorpresa que les bacteris que es trobaven a prop de la floridura, havien mort. Va denominar a la substància provocadora d'aquest procés com penicillin, però no li va donar importància a causa del fet que al barrejar penicil·lina amb sang, el fàrmac perdia gran part de la seva efectivitat, per la qual cosa l'any següent, 1929, va publicar un informe molt simple del seu descobriment i mai més no va tornar a tocar el tema. Però va ser per al dissabte 25 de maig de 1940 a, 11 anys després de la troballa de Fleming, que el patòleg australià Howard Florey (1898-1968) en companyia del bioquímic jueu alemany Ernst Chain (1906-1979) es van unir a l'Escola Dunn de Patologia d'Oxford inocular una dosis letal d'estreptococs a vuit ratolins, administrant posteriorment penicil·lina purificada a quatre d'ells, sobrevivint a la infecció. Els altres quatre van morir, el que va fer que Florey exclamés: Sembla un miracle. Aquesta nova arma terapèutica va ser de gran ajuda per a les malalties de transmissió sexual principalment per a la devastadora sífilis. L'any 1945, Alexander Fleming, Howard Florey i Ernst Chain van rebre el premi Nobel de medicina pel descubriment de la penicil·lina.[132]

Reemergència de les ITS

Articles principals: Sida i limfogranuloma veneri

El 5 de juny de 1981 es descriuen als Estats Units d'Amèrica els primers casos de SIDA (síndrome d'immunodeficiència adquirida). Aquell dia es publica al Morbidity and Mortality Weekly Report dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties la descripció de cinc homes homosexuals de Los Angeles amb pneumònia per Pneumocystis carinii. Tots els casos estudiats tenien un dèficit important de la immunitat cel·lular. Tots ells van morir.[137]

Durant el període 1980-1990 la malaltia causà milions de morts i afectats. El desenvolupament del primer tractament farmacològic efectiu basat en la zidovudina[138] i la resta de tractaments antiretrovirals posteriors només minimitzaven l'aparició dels símptomes associats a la SIDA i no curaven de la infecció pel VIH, el seu virus causant.[139] Amb tot els tractaments difícilment arribaven a la totalitat de la població afectada, especialment en països en vies de desenvolupament, que no podien accedir als tractaments pel seu elevat cost econòmic.[140]

Aquesta síndrome ha ocasionat la mort de 25 milions de persones des que es va descobrir el 1981, cosa que la converteix en una de les pandèmies més mortals de la història de la humanitat.[141] L'any 2005, la SIDA fou responsable de més de 3,1 milions de persones, de les quals més de mig milió (570.000) eren nens. Aquest mateix any dels 40,3 milions de persones infectades pel virus d'immunodeficiència humana (VIH) (el doble de l'any 1995), 38 milions eren adults, 17,5 milions eren dones i 23 milions eren joves menors de 15 anys, gairebé el 95 per cent residents en països en desenvolupament. L'any 2005 es van produir al voltant de 5 milions de noves infeccions pel VIH al món, dels quals 3,2 milions van correspondre a la regió de l'Àfrica subsahariana. Aquest mateix any van morir tres milions de persones de malalties relacionades amb la SIDA. L'any 2018 s'estimava que a Espanya uns 145.000 individus eren VIH positius.[142]

El limfogranuloma veneri és una malaltia infecciosa emergent a Europa.[143] Alguns autors consideren que aquesta MTS pot estar substancialment infradiagnosticada en el col·lectiu homosexual masculí de diversos països europeus.[144]

Notes

  1. ↑ Fins ben entrat el segle xx es creia erròniament que la infecció de les berrugues o condilomes genitals, formava part de les infeccions sifilítiques i gonorreiques.
  2. ↑ Aulus Cornelius Celsus (25 aC-50 dC) considerat com el "Ciceró de la medicina", o l'"Hipòcrates llatí"
  3. ↑ Autora d'un dels primers tractats de malalties de la pell, fa una descripció de les manifestacions externes de la sífilis (en l'època medieval es creia que la gonorrea formava part de la clínica de la sífilis).
  4. ↑ anomenat el "Papa Guerrer" l'any 1503, famós per les seves disputes amb l'artista renaixentista Michelangelo pels treballs de la Capella Sixtina
  5. ↑ Girolamo Fracastoro (1478-1553) metge italià nascut a Verona, considerat com el fundador de l'Epidemiologia, metge del Concili de Trento (Contrareforma) i del papa Pau III.
  6. ↑ Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) clínic i anatomista italià, considerat el primer higienista modern, es va graduar de medicina a la Universitat de Roma La Sapienza als 18 anys, i fou metge dels papes Innocenci XI el 1688 i posteriorment dels papes Innocenci XII i Climent XI.
  7. ↑ Philip Ricord (1800-1889), venereòleg francès. En les seves classes a l'Hôpital du Midi, del qual era director, deia sovint: "Cavallers: la sífilis és una afecció que cal estudiar sense contraure". Va ser el cirurgià en cap de l'Hospital per malalties venèries a l'hospital du Midi guanyant una gran reputació. Pels seus estudis sobre el varicocele i sobre la cirurgia de uretroplastia va rebre el 1842 el premi Montyon. El 1862 fou nomenat metge del príncep Napoleó. El 1869 va ser cirurgià consultor del rei Napoleó III. Pels seus treballs en l'àmbit militar va ser nomenat "Gran Oficial de la Legió d'Honor" el 1871.

Referències

  1. ↑ Garcia, MR; Leslie, S; Wray, AA «Sexually Transmitted Infections» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 30; NBK560808 (rev), pàgs: 32. PMID: 32809643 [Consulta: 6 abril 2024].
  2. ↑ Stary, A «The Changing Spectrum of Sexually Transmitted Infections in Europe» (en anglès). Acta Derm Venereol, 2020 Abr 20; 100 (9), pp: adv00114. DOI: 10.2340/00015555-3470. PMC: 9128896. PMID: 32207537 [Consulta: 17 abril 2024].
  3. ↑ Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). «Sistema de malalties de declaració obligatòria (MDO)». Monitoratge epidemiològic, 3 març 2023 (rev). [Consulta: 12 abril 2024].
  4. ↑ Datta, S; Mercer, CH; Keeling, MJ «Capturing sexual contact patterns in modelling the spread of sexually transmitted infections: Evidence using Natsal-3» (en anglès). PLoS One, 2018 Nov 1; 13 (11), pp: e0206501. DOI: 10.1371/journal.pone.0206501. PMC: 6211691. PMID: 30383793 [Consulta: 12 abril 2024].
  5. ↑ Organización Mundial de la Salud (OMS). «Infecciones de transmisión sexual» (en castellà). Notas descriptivas, 10 juliol 2023 (rev). [Consulta: 6 abril 2024].
  6. ↑ Wagenlehner, FME; Brockmeyer, NH; Discher, T; Friese, K; Wichelhaus, TA «The Presentation, Diagnosis, and Treatment of Sexually Transmitted Infections» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2016 Gen 11; 113 (1-02), pp: 11-22. DOI: 10.3238/arztebl.2016.0011. PMC: 4746407. PMID: 26931526 [Consulta: 6 abril 2024].
  7. ↑ Cooke, GS; Andrieux-Meyer, I; Applegate, TL; Atun, R; Burry, JR; Cheinquer, H; Dusheiko, G; Feld, JJ; Gore, C; Griswold, MG; Hamid, S; Hellard, ME; et al «Accelerating the elimination of viral hepatitis: a Lancet Gastroenterology & Hepatology Commission» (en anglès). Lancet Gastroenterol Hepatol, 2019 Feb; 4 (2), pp: 135-184. DOI: 10.1016/S2468-1253(18)30270-X. ISSN: 2468-1253. PMID: 30647010 [Consulta: 30 octubre 2024].
  8. ↑ Workowski, KA; Berman, SM «Sexually Transmitted Diseases Treatment Guidelines, 2006» (en anglès). MMWR Recomm Rep, 2006 Ag 4; 55 (RR-11), pp: 1-94. ISSN: 1545-8601. PMID: 16888612 [Consulta: 24 desembre 2019].
  9. ↑ Gravitt, PE; Winer, RL «Natural History of HPV Infection across the Lifespan: Role of Viral Latency» (en anglès). Viruses, 2017 Set 21; 9 (10), pp: 267. DOI: 10.3390/v9100267. PMC: 5691619. PMID: 28934151 [Consulta: 31 juliol 2024].
  10. ↑ Chen, J; Zhou, T; Zhang, Y; Luo, S; Chen, H; Chen, D; et al «The reservoir of latent HIV» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2022 Jul 28; 12, pp: 945956. DOI: 10.3389/fcimb.2022.945956. PMC: 9368196. PMID: 35967854 [Consulta: 15 novembre 2024].
  11. ↑ Mediannikov, O; Fenollar, F; Davoust, B; Amanzougaghene, N; Lepidi, H; Arzouni, JP; Diatta, G; Sokhna, C; et al «Epidemic of venereal treponematosis in wild monkeys: a paradigm for syphilis origin» (en anglès). New Microbes New Infect, 2020 Mar 26; 35, pp: 100670. DOI: 10.1016/j.nmni.2020.100670. PMC: 7184178. PMID: 32368345 [Consulta: 7 abril 2024].
  12. ↑ Holmes, KK; Levine, R; Weaver, M «Effectiveness of condoms in preventing sexually transmitted infections» (en anglès). Bull World Health Organ, 2004 Jun; 82 (6), pp: 454-461. ISSN: 1564-0604. PMC: 2622864. PMID: 15356939 [Consulta: 9 abril 2024].
  13. ↑ Steiner, RJ; Pampati, S; Kortsmit, KM; Liddon, N; et al «Long-Acting Reversible Contraception, Condom Use, and Sexually Transmitted Infections: A Systematic Review and Meta-analysis» (en anglès). Am J Prev Med, 2021 Nov; 61 (5), pp: 750-760. DOI: 10.1016/j.amepre.2021.04.032. PMC: 9125421. PMID: 34686301 [Consulta: 1r agost 2024].
  14. ↑ Rompalo, A «Preventing sexually transmitted infections: back to basics» (en anglès). J Clin Invest, 2011 Des; 121 (12), pp: 4580-4583. DOI: 10.1172/JCI61592. PMC: 3226012. PMID: 22133882 [Consulta: 15 novembre 2024].
  15. ↑ Frickmann, H «Diversification of the prevention of sexually transmitted infections» (en anglès). Future Microbiol, 2019 Nov; 14, pp: 1465-1468. DOI: 10.2217/fmb-2019-0261. ISSN: 1746-0921. PMID: 31904269 [Consulta: 7 abril 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Rowley, J; Vander Hoorn, S; Korenromp, E; Low, N; Unemo, M; Abu-Raddad, LJ; Chico, RM; Smolak, A; Newman, L; Gottlieb, S; et al «Chlamydia, gonorrhoea, trichomoniasis and syphilis: global prevalence and incidence estimates, 2016» (en anglès). Bull World Health Organ, 2019 Ag 1; 97 (8), pp: 548–562P. DOI: 10.2471/blt.18.228486. PMC: 6653813. PMID: 31384073 [Consulta: 6 abril 2024].
  17. ↑ 17,0 17,1 Taylor, M; Loo, V; Wi, T; Gottlieb, S; Toskin, I; Bloem, P; Broutet, N; Korenromp, E; Rowley, J; et al «Report on global sexually transmitted infection surveillance» (en anglès). World Health Organization. Geneva, 2018; Des, pàgs: 70. ISBN 978-92-4-156569-1 [Consulta: 12 abril 2024].
  18. ↑ Van Gerwen, OT; A Muzny, CA; Marrazzo, JM «Sexually transmitted infections and female reproductive health» (en anglès). Nat Microbiol, 2022 Ag; 7 (8), pp: 1116-1126. DOI: 10.1038/s41564-022-01177-x. PMC: 9362696. PMID: 35918418 [Consulta: 9 novembre 2024].
  19. ↑ Looker, KJ; Magaret, AS; Turner, KME; Vickerman, P; et al «Global estimates of prevalent and incident herpes simplex virus type 2 infections in 2012» (en anglès). PLoS One, 2015 Gen 21; 10 (1), pp: e114989. DOI: 10.1371/journal.pone.0114989. PMC: 4301914. PMID: 25608026 [Consulta: 7 abril 2024].
  20. ↑ de Sanjosé, S; Diaz, M; Castellsagué, X; Clifford, G; Bruni, L; et al «Worldwide prevalence and genotype distribution of cervical human papillomavirus DNA in women with normal cytology: a meta-analysis» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2007 Jul; 7 (7), pp: 453-459. DOI: 10.1016/S1473-3099(07)70158-5. ISSN: 1473-3099. PMID: 17597569 [Consulta: 6 abril 2024].
  21. ↑ Korenromp, EL; Rowley, J; Alonso, M; Mello, MB; Wijesooriya, NS; Mahiané, SG; Ishikawa, N; Le, LV; Newman-Owiredu, M; Nagelkerke,N; et al «Global burden of maternal and congenital syphilis and associated adverse birth outcomes-Estimates for 2016 and progress since 2012» (en anglès). PLoS One, 2019 Feb 27; 14 (2), pp: e0211720. DOI: 10.1371/journal.pone.0211720. PMC: 6392238. PMID: 30811406 [Consulta: 8 abril 2024].
  22. ↑ Del Romero, J; Moreno Guillén, S; Rodríguez-Artalejo, FJ; Ruiz-Galiana, J; Cantón, R; De Lucas Ramos, P; García-Botella, A; García-Lledó, A; Hernández-Sampelayo, T; Gómez-Pavón, J; González Del Castillo, J; Martín-Delgado, MC; Martín Sánchez, FJ; et al «Sexually transmitted infections in Spain: Current status» (en anglès). Rev Esp Quimioter, 2023 Oct; 36 (5), pp: 444-465. DOI: 10.37201/req/038.2023. PMC: 10586737. PMID: 37335757 [Consulta: 8 abril 2024].
  23. ↑ Fiumara, NJ «Venereal Diseases — Present and Future» (en anglès). Am J Public Health Nations Health, 1953 Nov; 43 (11), pp: 1443-1451. DOI: 10.2105/ajph.43.11.1443. PMC: 1620426. PMID: 13104706 [Consulta: 6 abril 2024].
  24. ↑ Morrow, PA «Prophylaxis of Social Diseases» (en anglès). Buffalo Med J, 1907 Oct; 63 (3), pp: 138-148. ISSN: 1040-3817. PMC: 8768781. PMID: 36888510 [Consulta: 23 abril 2024].
  25. ↑ Sabour, J; Rainford, M. «The Difference Between STD and STI» (en anglès). Verywell Health, 25-02-2023. [Consulta: 31 juliol 2024].
  26. ↑ Eisinger, RW; Erbelding, E; Fauci, AS «Refocusing Research on Sexually Transmitted Infections» (en anglès). J Infect Dis, 2020 Oct 1; 222 (9), pp: 1432-1434. DOI: 10.1093/infdis/jiz442. PMC: 7529043. PMID: 31495889 [Consulta: 19 octubre 2024].
  27. ↑ Agouridakis, P; Ioannidou, E; Dalezios, M; Panagopoulou, V; Drandakis, P «"Honey moon" meningitis» (en anglès). Emerg Med J, 2005 Nov; 22 (11), pp: 803-804. DOI: 10.1136/emj.2004.016626. PMC: 1726614. PMID: 16244340 [Consulta: 13 agost 2024].
  28. ↑ Suggs, KS; Tito, E; Muthukumarasamy, N; Schauer, M «Meningitis secondary to disseminated gonococcal infection» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Set 27; 14 (9), pp: e244895. DOI: 10.1136/bcr-2021-244895. PMC: 8477240. PMID: 34580131 [Consulta: 5 octubre 2024].
  29. ↑ Fuchs, W; Brockmeyer, NH «Sexually transmitted infections» (en anglès). J Dtsch Dermatol Ges, 2014 Jun; 12 (6), pp: 451-463. DOI: 10.1111/ddg.12310. ISSN: 1610-0387. PMID: 24889293 [Consulta: 30 setembre 2024].
  30. ↑ Queirós, C; Borges da Costa, J «Oral Transmission of Sexually Transmissable Infections: A Narrative Review» (en anglès). Acta Med Port, 2019 Des 2; 32 (12), pp: 776-781. DOI: 10.20344/amp.12191. ISSN: 1646-0758. PMID: 31851887 [Consulta: 6 abril 2024].
  31. ↑ Assi, R; Hashim, PW; Reddy, VB; Einarsdottir, H; Longo, WE «Sexually transmitted infections of the anus and rectum» (en anglès). World J Gastroenterol, 2014 Nov 7; 20 (41), pp: 15262-15268. DOI: 10.3748/wjg.v20.i41.15262. PMC: 4223259. PMID: 25386074 [Consulta: 18 abril 2024].
  32. ↑ Scott, SR; Wu, Z «Risks and challenges of HIV infection transmitted via blood transfusion» (en anglès). Biosaf & Health, 2019 Des; 1 (3), pp: 124–128. DOI: 10.1016/j.bsheal.2019.12.001. ISSN: 2590-0536 [Consulta: 6 abril 2024].
  33. ↑ Bánhegyi, E; Dénes, A; Karsai, J; Székely, L «The effect of the needle exchange program on the spread of some sexually transmitted diseases» (en anglès). Math Biosci Eng, 2019 Maig 21; 16 (5), pp: 4506-4525. DOI: 10.3934/mbe.2019225. ISSN: 1551-0018. PMID: 31499674 [Consulta: 6 abril 2024].
  34. ↑ Friedel, N; Gallo, ES; Horovitz, T; Ben Ami, R; Sprecher, E «Sexually transmitted monkeypox with pseudo-koebnerization within a tattoo» (en anglès). JAAD Case Rep, 2023 Gen; 31, pp: 112-114. DOI: 10.1016/j.jdcr.2022.11.012. PMC: 9677529. PMID: 36439913 [Consulta: 6 abril 2024].
  35. ↑ Ciccarese, G; Drago, F; Oddenino, G; Crosetto, S; et al «Sexually transmitted infections in male prison inmates. Prevalence, level of knowledge and risky behaviours» (en anglès). Infez Med, 2020 Set 1; 28 (3), pp: 384-391. ISSN: 2532-8689. PMID: 32920574 [Consulta: 13 agost 2024].
  36. ↑ Zhubi, B; Mekaj, Y; Baruti, Z; Bunjaku, I; Belegu, M «Transfusion-transmitted infections in haemophilia patients» (en anglès). Bosn J Basic Med Sci, 2009 Nov; 9 (4), pp: 271-277. DOI: 10.17305/bjbms.2009.2777. PMC: 5603681. PMID: 20001991 [Consulta: 4 novembre 2024].
  37. ↑ Ross, MV; Gold, J; Wodak, A; Miller, ME «Sexually transmissible diseases in injecting drug users» (en anglès). Genitourin Med, 1991 Feb; 67 (1), pp: 32-36. DOI: 10.1136/sti.67.1.32. PMC: 1194610. PMID: 1916774 [Consulta: 18 abril 2024].
  38. ↑ Irizarry, L; Velasquez, J; Wray, AA «Chancroid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 22; NBK513331 (rev), pàgs: 6. PMID: 30020703 [Consulta: 5 abril 2024].
  39. ↑ Kirkcaldy, RD; Weston, E; Segurado, AC; Hughes, G «Epidemiology of gonorrhoea: a global perspective» (en anglès). Sex Health, 2019 Set; 16 (5), pp: 401-411. DOI: 10.1071/SH19061. PMC: 7064409. PMID: 31505159 [Consulta: 30 agost 2024].
  40. ↑ Richens, J «Donovanosis (granuloma inguinale)» (en anglès). Sex Transm Infect, 2006 Des; 82 (Supl 4), pp: iv21-iv22. DOI: 10.1136/sti.2006.023135. PMC: 2563899. PMID: 17151047 [Consulta: 5 abril 2024].
  41. ↑ O'Byrne, P; MacPherson, P; DeLaplante, S; Metz, G; Bourgault, A «Approach to lymphogranuloma venereum» (en anglès). Can Fam Physician, 2016 Jul; 62 (7), pp: 554-558. ISSN: 1715-5258. PMC: 4955081. PMID: 27412206 [Consulta: 6 abril 2024].
  42. ↑ Territo, H; Ashurst, JV «Nongonococcal Urethritis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Ag 14; NBK535411 (rev), pàgs: 6. PMID: 30571032 [Consulta: 8 abril 2024].
  43. ↑ Zayet, S; Klopfenstein, T; Pierron, A; Royer, PY; Toko, L; et al «Shigella sonnei, an emerging multidrug-resistant sexually transmitted pathogen in Franche-Comté, France» (en anglès). Emerg Microbes Infect, 2021 Des; 10 (1), pp: 1702-1705. DOI: 10.1080/22221751.2021.1969289. PMC: 8381955. PMID: 34392809 [Consulta: 14 abril 2024].
  44. ↑ Caini, Saverio; Gandini, Sara; Dudas, Maria; Bremer, Viviane; Severi, Ettore «Sexually transmitted infections and prostate cancer risk: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Cancer Epidemiology, 38, 4, 01-08-2014, pàg. 329–338. DOI: 10.1016/j.canep.2014.06.002. ISSN: 1877-7821.
  45. ↑ Nundlall, N; Ngobese, B; Singh, R; Tinarwo, P; Abbai, N «Mycoplasma hominis increases the risk for Ureaplasma parvum infection in Human immunodeficiency virus infected pregnant women» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2024 Feb 29; 18 (2), pp: 258-265. DOI: 10.3855/jidc.17316. ISSN: 1972-2680. PMID: 38484352 [Consulta: 19 abril 2024].
  46. ↑ Tripathy, DM; Gupta, S; Vasudevan, B «Resurgence of syphilis, the great imitator» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2022 Abr; 78 (2), pp: 131-135. DOI: 10.1016/j.mjafi.2022.03.004. PMC: 9023770. PMID: 35463552 [Consulta: 19 abril 2024].
  47. ↑ McGowin, CL; Anderson-Smits, C «Mycoplasma genitalium: an emerging cause of sexually transmitted disease in women» (en anglès). PLoS Pathog, 2011 Maig; 7 (5), pp: e1001324. DOI: 10.1371/journal.ppat.1001324. PMC: 3102684. PMID: 21637847 [Consulta: 8 abril 2024].
  48. ↑ Zarei, O; Rezania, S; Mousavi, A «Mycoplasma genitalium and cancer: a brief review» (en anglès). Asian Pac J Cancer Prev, 2013; 14 (6), pp: 3425-3428. DOI: 10.7314/apjcp.2013.14.6.3425. ISSN: 2476-762X. PMID: 23886122 [Consulta: 19 abril 2024].
  49. ↑ Allan-Blitz, LT; Klausner, JD «Current Evidence Demonstrates That Monkeypox Is a Sexually Transmitted Infection» (en anglès). Sex Transm Dis, 2023 Feb 1; 50 (2), pp: 63-65. ISSN: 1537-4521. PMC: 9855745. PMID: 36098576 [Consulta: 6 abril 2024].
  50. ↑ Counotte, MJ; Kim, CR; Wang, J; Bernstein, K; Deal, CD; et al «Sexual transmission of Zika virus and other flaviviruses: A living systematic review» (en anglès). PLoS Med, 2018 Jul 24; 15 (7), pp: e1002611. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002611. PMC: 6057622. PMID: 30040845 [Consulta: 11 abril 2024].
  51. ↑ Szymonowicz, KA; Chen, J «Biological and clinical aspects of HPV-related cancers» (en anglès). Cancer Biol Med, 2020 Nov 15; 17 (4), pp: 864-878. DOI: 10.20892/j.issn.2095-3941.2020.0370. PMC: 7721094. PMID: 33299640 [Consulta: 8 abril 2024].
  52. ↑ Baussano, I; Lazzarato, F; Brisson, M; Franceschi, S «Human Papillomavirus Vaccination at a Time of Changing Sexual Behavior» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Gen; 22 (1), pp: 18-23. DOI: 10.3201/eid2201.150791. PMC: 4696692. PMID: 26691673 [Consulta: 6 abril 2024].
  53. ↑ Pennycook, KB; McCready, TA «Condyloma Acuminata» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 21; NBK547667 (rev), pàgs: 7. PMID: 31613447 [Consulta: 6 abril 2024].
  54. ↑ Mora Perdomo, E; Perdomo Soret, L; Muñoz, M; Guevara Rivas, H; et al «Infección por VPH en niñas sin contacto sexual» (en castellà). Rev Obstet Ginecol Venez, 2013 Jun; 73 (2), pp: 108-115. ISSN 0048-7732 [Consulta: 23 abril 2024].
  55. ↑ Chan, DPC; Sun, HY; Wong, HTH; Lee, SS; Hung, CC «Sexually acquired hepatitis C virus infection: a review» (en anglès). Int J Infect Dis, 2016 Ag; 49, pp: 47-58. DOI: 10.1016/j.ijid.2016.05.030. ISSN: 1878-3511. PMID: 27270138 [Consulta: 30 agost 2024].
  56. ↑ Wu, JC; Chen, CM; Sheen, IJ; Lee, SD; et al «Evidence of transmission of hepatitis D virus to spouses from sequence analysis of the viral genome» (en anglès). Hepatology, 1995 Des; 22 (6), pp: 1656-1660. ISSN: 1527-3350. PMID: 7489970 [Consulta: 11 abril 2024].
  57. ↑ Mentha, N; Clément, S; Negro, F; Alfaiate, D «A review on hepatitis D: From virology to new therapies» (en anglès). J Adv Res, 2019 Mar 29; 17, pp: 3-15. DOI: 10.1016/j.jare.2019.03.009. PMC: 6526199. PMID: 31193285 [Consulta: 8 abril 2024].
  58. ↑ Hollier, LM; Straub, H «Genital herpes» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2011 Abr 15; 2011, pp: 1603. ISSN: 1752-8526. PMC: 3217751. PMID: 21496359 [Consulta: 8 abril 2024].
  59. ↑ Sepkowitz, KA «AIDS--the first 20 years» (en anglès). N Engl J Med, 2001 Jun 7; 344 (23), pp: 1764-1772. ISSN 1533-4406. DOI: 10.1056/NEJM200106073442306. PMID: 11396444 [Consulta: 12 abril 2024].
  60. ↑ Weiss, RA «How does HIV cause AIDS?» (en anglès). Science, 1993 Maig 28; 260 (5112), pp: 1273-1279. ISSN 0036-8075. DOI: 10.1126/science.8493571. PMID: 8493571 [Consulta: 6 abril 2024].
  61. ↑ Cecil, Russell. Textbook of Medicine. Filadèlfia: Saunders, 1988, p. 1523, 1799. ISBN 0721618480. 
  62. ↑ Gutiérrez-García, S; Casasola, MJ; Sánchez-Sambucety, P; González-García, C «Molluscum contagiosum genital» (en castellà). Clin Invest Gin Obst, 2007 Maig; 34 (3), pp: 112-114. DOI: 10.1016/S0210-573X(07)74487-8. ISSN: 1578-9349 [Consulta: 6 abril 2024].
  63. ↑ Li, L; Liu, X; Xu, L; Lu, Y «Dermoscopy of pediculosis pubis» (en anglès). JAAD Case Rep, 2018 Gen 28; 4 (2), pp: 168-169. DOI: 10.1016/j.jdcr.2017.08.011. PMC: 5993553. PMID: 29892659 [Consulta: 8 abril 2024].
  64. ↑ Gopinath, H; Karthikeyan, K «Genital scabies: Haven of an unwelcome guest» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2020 Gen-Jun; 41 (1), pp: 10-16. DOI: 10.4103/ijstd.IJSTD_69_17. PMC: 7529175. PMID: 33062975 [Consulta: 8 abril 2024].
  65. ↑ Reed, BD; Zazove, P; Pierson, CL; Gorenflo, DW; Horrocks, J «Candida transmission and sexual behaviors as risks for a repeat episode of Candida vulvovaginitis» (en anglès). J Womens Health (Larchmt), 2003 Des; 12 (10), pp: 979-989. DOI: 10.1089/154099903322643901. ISSN: 1931-843X. PMID: 14709186 [Consulta: 2 maig 2024].
  66. ↑ Luchsinger, I; Bosshard, PP; Kasper, RS; Reinhardt, D; Lautenschlager, S «Tinea genitalis: a new entity of sexually transmitted infection? Case series and review of the literature» (en anglès). Sex Transm Infect, 2015 Nov; 91 (7), pp: 493-496. DOI: 10.1136/sextrans-2015-052036. PMC: 4680168. PMID: 26071391 [Consulta: 2 maig 2024].
  67. ↑ Kawashima, A; Yanagawa, Y; Shimogawara, R; Yagita, K; et al «Amebiasis as a sexually transmitted infection: A re-emerging health problem in developed countries» (en anglès). Glob Health Med, 2023 Des 31; 5 (6), pp: 319-327. DOI: 10.35772/ghm.2023.01064. PMC: 10730925. PMID: 38162428 [Consulta: 8 abril 2024].
  68. ↑ Escobedo, AA; Acosta-Ballester, G; Almirall, P; Rodriguez-Morales, AJ; Ortíz, C; et al «Potential sexual transmission of Giardia in an endemic region: a case series» (en anglès). Infez Med, 2018 Jun 1; 26 (2), pp: 171-175. ISSN: 1124-9390. PMID: 29932093 [Consulta: 8 abril 2024].
  69. ↑ Schwebke, JR; Burgess, D «Trichomoniasis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2004 Oct; 17 (4), pp: 794-803. DOI: 10.1128/CMR.17.4.794-803.2004. PMC: 523559. PMID: 15489349 [Consulta: 6 abril 2024].
  70. ↑ Steen, R; Dallabetta, G «Sexually transmitted infection control with sex workers: regular screening and presumptive treatment augment efforts to reduce risk and vulnerability» (en anglès). Reprod Health Matters, 2003 Nov; 11 (22), pp: 74-90. DOI: 10.1016/s0968-8080(03)02295-x. ISSN: 1460-9576. PMID: 14708399 [Consulta: 19 novembre 2024].
  71. ↑ Fernández Romero, JA; Gil, PI; Ré, V; Robbiani, M; Paglini, G «Microbicidas para la prevención de infecciones de transmisión sexual: estado actual y estrategias para la evaluación preclínica de nuevos candidatos» (en castellà). Rev Argent Microbiol, 2014 Jul-Set; 46 (3), pp: 256-268. DOI: 10.1016/S0325-7541(14)70080-X. ISSN: 1851-7617. PMID: 25444135 [Consulta: 23 novembre 2024].
  72. ↑ Gottlieb, SL; Johnston, C «Future prospects for new vaccines against sexually transmitted infections» (en anglès). Curr Opin Infect Dis, 2017 Feb; 30 (1), pp: 77-86. ISSN: 1473-6527. PMC: 5325242. PMID: 27922851 [Consulta: 16 setembre 2024].
  73. ↑ Yamamoto, N; Ejima, K; Nishiura, H «Modelling the impact of correlations between condom use and sexual contact pattern on the dynamics of sexually transmitted infections» (en anglès). Theor Biol Med Model, 2018 Maig 31; 15 (1), pp: 6. DOI: 10.1186/s12976-018-0078-9. PMC: 5977462. PMID: 29848374 [Consulta: 15 setembre 2024].
  74. ↑ Goldfarb, ES; Lieberman, LD «Three Decades of Research: The Case for Comprehensive Sex Education» (en anglès). J Adolesc Health, 2021 Gen; 68 (1), pp: 13-27. DOI: 10.1016/j.jadohealth.2020.07.036. ISSN: 1879-1972. PMID: 33059958 [Consulta: 19 octubre 2024].
  75. ↑ Vella, M; Abrate, A; Argo, A; Alchiede Simonato, A «Circumcision and Sexually Transmitted Disease Prevention: Evidence and Reticence» (en anglès). A: Fundamentals of Sexually Transmitted Infections (Kutlubay Z, Serdaroglu, S; Eds.) IntechOpen, 2017; Set 6, pàgs: 25. ISBN 978-953-51-3518-0. DOI: 10.5772/intechopen.68644. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 22 setembre 2024].
  76. ↑ Centers for Disease Control and Prevention. «Sexually Transmitted Diseases (STDs): Prevention» (en anglès). U.S. Department of Health & Human Services, 22 febrer 2023 (rev). [Consulta: 28 abril 2024].
  77. ↑ Diumenjò Segalà, A. «Alerta sanitària: Catalunya és on hi ha més contagis de gonorrea d'Europa». Salut: Diari Ara, 03-03-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
  78. ↑ Generalitat de Catalunya. «Centres d'atenció a les infeccions de transmissió sexual». Sexe Joves: Centres i serveis, 15 març 2017 (rev). [Consulta: 1r maig 2024].
  79. ↑ Weinstein, AM; Zolek, R; Babkin, A; Cohen, K; Lejoyeux, M «Factors Predicting Cybersex Use and Difficulties in Forming Intimate Relationships among Male and Female Users of Cybersex» (en anglès). Front Psychiatry, 2015 Abr 20; 6, pp: 54. DOI: 10.3389/fpsyt.2015.00054. PMC: 4403291. PMID: 25941496 [Consulta: 28 abril 2024].
  80. ↑ 80,0 80,1 Villhauer, Tanya. «Condoms Preventing HPV?» (en anglès). University of Iowa Student Health Service / Health Iowa, 20-04-2005. Arxivat de l'original el 2010-03-14. [Consulta: 24 desembre 2019].
  81. ↑ Niccolai, LM; Rowhani-Rahbar, A; Jenkins, H; Green, S; Dunne, DW «Condom effectiveness for prevention of Chlamydia trachomatis infection» (en anglès). Sex Transm Infect, 2005 Ag; 81 (4), pp: 323-325. DOI: 10.1136/sti.2004.012799. PMC: 1745001. PMID: 16061540 [Consulta: 26 octubre 2024].
  82. ↑ Feldblum, PJ; Welsh, MJ; Steiner, MJ «Don't overlook condoms for HIV prevention» (en anglès). Sex Transm Infect, 2003 Ag; 79 (4), pp: 268-269. DOI: 10.1136/sti.79.4.268. PMC: 1744729. PMID: 12902570 [Consulta: 26 octubre 2024].
  83. ↑ Alum, EU; Uti, DE; Ugwu, OPC; Alum, BN «Toward a cure - Advancing HIV/AIDs treatment modalities beyond antiretroviral therapy: A Review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2024 Jul 5; 103 (27), pp: e38768. DOI: 10.1097/MD.0000000000038768. PMC: 11224816. PMID: 38968496 [Consulta: 28 novembre 2024].
  84. ↑ Pou, R. «Syphilis, or the French Disease» (en anglès). Center for the History of Medicine and Public Health, New York Academy of Medicine Library, 19-04-2023. [Consulta: 3 agost 2024].
  85. ↑ Pesapane, F; Marcelli, S; Nazzaro, G «Hieronymi Fracastorii: the Italian scientist who described the "French disease"» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Set-Oct; 90 (5), pp: 684-686. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20154262. PMC: 4631234. PMID: 26560214 [Consulta: 8 abril 2024].
  86. ↑ Tampa, M; Sarbu, I; Matei, C; Benea, V; Georgescu, SR «Brief history of syphilis» (en anglès). J Med Life, 2014 Mar 15; 7 (1), pp: 4-10. ISSN: 1844-122X. PMC: 3956094. PMID: 24653750 [Consulta: 7 setembre 2024].
  87. ↑ 87,0 87,1 87,2 87,3 87,4 87,5 87,6 J.C Potenziani, Historia de la Urologia, 2006. Editorial Moore, Veneçuela
  88. ↑ Morton, RS «Sexual attitudes, preferences and infections in Ancient Egypt» (en anglès). Genitourin Med, 1995 Jun; 71 (3), pp: 180-186. DOI: 10.1136/sti.71.3.180. PMC: 1195494. PMID: 7635496 [Consulta: 6 abril 2024].
  89. ↑ Levític cap. 15 2-4
  90. ↑ Willcox, RR «Venereal disease in the Bible» (en anglès). Br J Vener Dis, 1949 Mar; 25 (1), pp: 28-33. DOI: 10.1136/sti.25.1.28. PMC: 1053623. PMID: 18124487 [Consulta: 12 abril 2024].
  91. ↑ Poulakou-Rebelakou, E; Rempelakos, A; Tsiamis, C; Dimopoulos, C «“I will not cut, even for the stone”: origins of urology in the hippocratic collection» (en anglès). Int Braz J Urol, 2015 Gen-Feb; 41 (1), pp: 26-29. DOI: 10.1590/S1677-5538.IBJU.2015.01.05. PMC: 4752053. PMID: 25928507 [Consulta: 25 abril 2024].
  92. ↑ Gruber, F; Lipozenčić, J; Kehler, T «History of venereal diseases from antiquity to the renaissance» (en anglès). Acta Dermatovenerol Croat, 2015; 23 (1), pp: 1-11. ISSN: 1330-027X. PMID: 25969906 [Consulta: 18 abril 2024].
  93. ↑ 93,0 93,1 Ledermann, W «John Hunter y el gonococo» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2003; Edició aniversari, pp: 54-55. ISSN 0717-6341. DOI: 10.4067/S0716-10182003020200017 [Consulta: 9 abril 2024].
  94. ↑ Ghaffari, F; Taheri, M; Meyari, A; Karimi, Y; Naseri, M «Avicenna and clinical experiences in Canon of Medicine» (en anglès). J Med Life, 2022 Feb; 15 (2), pp: 168-173. PMID: 35419109. DOI: 10.25122/jml-2021-0246. PMC: 8999087 [Consulta: 1r agost 2024].
  95. ↑ Green, MH «Reconstructing the Oeuvre of Trota of Salerno» (en anglès). A: La Scuola Medica Salernitana: Gli autori e i testi. (Jacquart D, Paravicini Bagliani A; Eds.) SISMEL/Edizioni del Galluzzo, 2007; Col. Edizione Nazionale La Scuola Medica Salernitana, 1, pp: 183-233. ISBN 978-88-8450-232-2 [Consulta: 9 abril 2024].
  96. ↑ Villanueva-Meyer, M «Trota de Salerno (1090-1160): La primera doctora en la primera Escuela de Medicina» (en castellà). Rev Galenus, 2018 Ag-Set; 71 (4), pp: 68-69. ISSN 2159-9203 [Consulta: 10 octubre 2024].
  97. ↑ Duranti, T «The Origins of the Studium of Medicine of Bologna: a Status Quaestionis» (en anglès). CIAN. Rev Hist Univer, 2018 Jun; 21 (1), pp: 121-149. ISSN 1988-8503. DOI: 10.20318/cian.2018.4193 [Consulta: 10 octubre 2024].
  98. ↑ Potenziani, JC «La Medicina en la Historia (I)- Culturas Precolombinas» (en anglès). Rev Centr Méd Caracas, 1997 Maig; 42 (1), pp: 42-46. ISSN: 1010-7290 [Consulta: 12 abril 2024].
  99. ↑ Argellata, P «Aci comenssa la cirurgia del reuerend e meritissim doctor en arts e en medicina lo reuerend mestre Pere de Argilata». Mestre Johan Rosembach, en la noble villa de Perpinya, 1503, pàgs: 623 [Consulta: 12 abril 2024].
  100. ↑ Raimond-Waarts, LL; Santing, CG «Sex: a Cardinal's Sin. Punished by Syphilis in Renaissance Rome» (en anglès). Leidschrift. Historisch Tijdschrift, 2010 Des; 25, pp: 169-182. ISSN: 2210-5643 [Consulta: 22 abril 2024].
  101. ↑ Watts, S «Epidemias y poder. Historia, Enfermedad, Imperialismo» (en castellà). Editorial Andrés Bello, Barcelona, 2000; Maig 25, pàgs: 491. ISBN 978-84-95407-15-3 [Consulta: 28 abril 2024].
  102. ↑ Morton, RS; Rashid, S «"The syphilis enigma": the riddle resolved?» (en anglès). Sex Transm Infect, 2001 Oct; 77 (5), pp: 322-324. DOI: 10.1136/sti.77.5.322. PMC: 1744367. PMID: 11588273 [Consulta: 9 abril 2024].
  103. ↑ Plagens-Rotman, K; Jarząbek-Bielecka, G; Merks, P; Kêdzia, W; Czarnecka-Operacz, M «Syphilis: then and now» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2021 Ag; 38 (4), pp: 550-554. PMID: 34658692. DOI: 10.5114/ada.2021.108930. PMC: 8501445 [Consulta: 7 setembre 2024].
  104. ↑ Marks, M; Lebari, D; Solomon, AM; Higgins, SP «Yaws» (en anglès). Int J STD AIDS, 2015 Set; 26 (10), pp: 696-703. DOI: 10.1177/0956462414549036. PMC: 4655361. PMID: 25193248 [Consulta: 15 abril 2024].
  105. ↑ Tampa, M; Sarbu, I; Matei, C; Benea, V; Georgescu, SR «Brief History of Syphilis» (en anglès). J Med Life, 2014 Mar 15; 7 (1), pp: 4-10. ISSN: 1844-122X. PMC: 3956094. PMID: 24653750 [Consulta: 9 abril 2024].
  106. ↑ Osorio-Abarzúa, CG «El origen mítico de la sífilis» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2022; 39 (4), pp: 501-505. DOI: 10.4067/s0716-10182022000400501. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 19 abril 2024].
  107. ↑ Riccomi, G; Giuffra, V «First Portrait of a Syphilitic Patient: Ulrich von Hutten» (en anglès). Am J Med, 2018 Jun; 131 (6), pp: 714-715. DOI: 10.1016/j.amjmed.2017.12.047. ISSN: 1555-7162. PMID: 29421688 [Consulta: 16 abril 2024].
  108. ↑ von Hutten, U «Vlrichi de Hutten Eq. De guaiaci medicina et morbo Gallico liber vnus» (en llatí). Moguntiae: In aedibus Joannis Schoeffer, 1531, pàgs: 88 [Consulta: 16 abril 2024].
  109. ↑ Habicht, ME; Galassi, FM; Schleifring, J; Nerlich, AG «The Controversial Skeleton of Ulrich von Hutten: An Additional Note Pertaining to Syphilitic and Identification Matters» (en anglès). Am J Med, 2023 Set; 136 (9), pp: e190-e192. DOI: 10.1016/j.amjmed.2023.02.024. ISSN: 1555-7162. PMID: 37612028 [Consulta: 22 abril 2024].
  110. ↑ Tsaraklis, A; Karamanou, M; Androutsos, G; Skandalakis, P; Venieratos, D «Preventing syphilis in the 16th century: the distinguished Italian anatomist Gabriele Falloppio (1523-1562) and the invention of the condom» (en anglès). Infez Med, 2017 Des 1; 24 (4), pp: 395-398. ISSN: 1124-9390. PMID: 29286023 [Consulta: 17 abril 2024].
  111. ↑ Falloppio, G «De morbo Gallico liber absolutissimus / a Petro Angelo Agatho... iam in gratiam hominum editus & scholiis marginalibus illustratus...; additus etiam est in calce de eadem materia tractatus Antonii Fracanciani...» (en llatí). apud Aegidium Regazolam, Venetiis, 1574, pàgs: 229 [Consulta: 25 abril 2024].
  112. ↑ Gramenzi, A «Le medicine partenenti alle infermità delle donne di Giovanni Marinello «opera a beneficio e conservatione delle donne /… così esse la leggano & vedano volentieri»» (en italià). Rev Soc Esp Ita, 2020 Des 31; 14, pp: 83-90. ISSN: 1576-7787 [Consulta: 9 abril 2024].
  113. ↑ Waugh, MA «Venereal diseases in sixteenth-century England» (en anglès). Med Hist, 1973 Abr; 17 (2), pp: 192-199. DOI: 10.1017/s0025727300018512. PMC: 1081450. PMID: 4578416 [Consulta: 9 abril 2024].
  114. ↑ Maganto Pavón, E. «Francisco Díaz». Historia de la Urología Española, Asociación Española de Urología, 4 maig 2022 (rev). [Consulta: 14 abril 2024].
  115. ↑ Pérez Albacete, M; Moreno Torres, A «El léxico de la urología en Francisco Díaz: un ejemplo en la historia de la lengua española» (en castellà). Arch Esp Urol, 2003 Set; 56 (7), pp: 739-754. ISSN: 1576-8260 [Consulta: 2 maig 2024].
  116. ↑ Klaassen, Z; Chen, J; Dixit, V; Tubbs, RS; et al «Giovanni Maria Lancisi (1654-1720): anatomist and papal physician» (en anglès). Clin Anat, 2011 Oct; 24 (7), pp: 802-806. ISSN 0897-3806. DOI: 10.1002/ca.21191. PMID: 21739476 [Consulta: 13 maig 2024].
  117. ↑ O'Shea, JG «'Two minutes with venus, two years with mercury'--mercury as an antisyphilitic chemotherapeutic agent» (en anglès). J R Soc Med, 1990 Jun; 83 (6), pp: 392-395. DOI: 10.1177/014107689008300619. PMC: 1292694. PMID: 2199676 [Consulta: 17 abril 2024].
  118. ↑ Ros-Vivancos, C; González-Hernández, M; Navarro-Gracia, JF; Sánchez-Payá, J; et al «Evolución del tratamiento de la sífilis a lo largo de la historia» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2018 Des; 31 (6), pp: 485-492. ISSN: 1988-9518. PMC: 6254479. PMID: 30427145 [Consulta: 8 abril 2024].
  119. ↑ Karamanou, M; Tsoucalas, G; Laios, K; Trompoukis, C; Androutsos, G «The distinguished surgeon Bertrand Bécane (1728-1802?) and the syphilitic theory of cancer» (en anglès). J BUON, 2013 Abr-Jun; 18 (2), pp: 551-553. ISSN: 2241-6293. PMID: 23818383 [Consulta: 25 setembre 2024].
  120. ↑ Ricord, P «Traité complet des maladies vénériennes: Clinique iconographique de l'hôpital des vénériens, recueil d'observations, suivies de considérations pratiques» (en francès). Just Rouvier. Libraire-Editeur, Paris, 1862, pàgs: 201 [Consulta: 1r agost 2024].
  121. ↑ Jose, PP; Vivekanandan, V; Sobhanakumari, K «Gonorrhea: Historical outlook» (en anglès). J Skin Sex Transm Dis, 2020; 2 (2), pp: 110-114. DOI: 10.25259/JSSTD_4_2020. ISSN: 2582-3175 [Consulta: 8 abril 2024].
  122. ↑ Renner, C «À propos de Philippe Ricord» (en francès). Hist Sci Med, 2008 Oct-Des; 42 (4), pp: 365-370. ISSN: 2804-0546. PMID: 19579542 [Consulta: 1r agost 2024].
  123. ↑ Vicentini, CB; Manfredini, S; Maritati, M; Di Nuzzo, M; Contini, C «Gonorrhea, a current disease with ancient roots: from the remedies of the past to future perspectives» (en anglès). Infez Med, 2019 Jun 1; 27 (2), pp: 212-221. ISSN: 2532-8689. PMID: 31205048 [Consulta: 6 abril 2024].
  124. ↑ Cuerda-Galindo, E; Sierra-Valentí, X; González-López, E; López-Muñoz, F «Experimentación en sífilis hasta la Segunda Guerra Mundial: historia y reflexiones éticas» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2014 Oct; 105 (8), pp: 762-767. DOI: 10.1016/j.ad.2013.09.007. ISSN: 1578-2190. PMID: 24268559 [Consulta: 28 abril 2024].
  125. ↑ Maruta, H «From chemotherapy to signal therapy (1909-2009): A century pioneered by Paul Ehrlich» (en anglès). Drug Discov Ther, 2009 Abr; 3 (2), pp: 37-40. ISSN: 1881-784X. PMID: 22495475 [Consulta: 25 setembre 2024].
  126. ↑ Bosch, F; Rosich, L «The Contributions of Paul Ehrlich to Pharmacology: A Tribute on the Occasion of the Centenary of His Nobel Prize» (en anglès). Pharmacology, 2008; 82 (3), pp: 171-179. DOI: 10.1159/000149583. PMC: 2790789. PMID: 18679046 [Consulta: 14 abril 2024].
  127. ↑ Forrai, J «History of Different Therapeutics of Venereal Disease Before the Discovery of Penicillin» (en anglès). A: Syphilis - Recognition, Description and Diagnosis (Satomi Sato N; Ed.) IntechOpen, 2011; Nov 21, pàgs: 24. ISBN 978-953-307-554-9. DOI: 10.5772/24205. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 25 setembre 2024].
  128. ↑ Kalantzis, G; Skiadas, P; Lascaratos, J «Constantin Levaditi (1874-1953): a pioneer in Immunology and Virology» (en anglès). J Med Biogr, 2006 Ag; 14 (3), pp: 178-182. DOI: 10.1258/j.jmb.2006.05-30. ISSN: 1758-1087. PMID: 16845465 [Consulta: 9 abril 2024].
  129. ↑ Hanzlik, PJ «Pharmacology of Bismuth Compounds in Treatment of Syphilis: A Summary» (en anglès). Cal West Med, 1932 Nov; 37 (5), pp: 289-292. ISSN 0093-4038. PMC: 1658392. PMID: 18742300 [Consulta: 13 maig 2024].
  130. ↑ Pelepenko, LE; Janini, ACP; Gomes, BPFA; de-Jesus-Soares, A; Marciano, MA «Effects of Bismuth Exposure on the Human Kidney-A Systematic Review» (en anglès). Antibiotics (Basel), 2022 Des 2; 11 (12), pp: 1741. PMID: 36551397. DOI: 10.3390/antibiotics11121741. PMC: 9774474 [Consulta: 15 novembre 2024].
  131. ↑ Ho, EL; Lukehart, SA «Syphilis: using modern approaches to understand an old disease» (en anglès). J Clin Invest, 2011 Des; 121 (12), pp: 4584-4592. PMID: 22133883. DOI: 10.1172/JCI57173. PMC: 3225993 [Consulta: 15 novembre 2024].
  132. ↑ Lalchhandama, K «History of penicillin» (en anglès). Wiki J Med, 2021 Oct; 8 (1), pp: 1-16. DOI: 10.15347/WJM/2021.003. ISSN: 2002-4436 [Consulta: 1r agost 2024].
  133. ↑ Wilkinson, AE «Fluorescent treponemal antibody test; a preliminary report» (en anglès). Br J Vener Dis, 1961 Mar; 37 (1), pp: 59-63. DOI: 10.1136/sti.37.1.59. PMC: 1047381. PMID: 13785316 [Consulta: 17 abril 2024].
  134. ↑ Hunter, EF; Norins, LC; Falcone, VH; Stout, GW «The fluorescent treponemal antibody-absorption (FTA-ABS) test. Development, use and present status» (en anglès). Bull World Health Organ, 1968; 39 (6), pp: 873-881. ISSN 0042-9686. PMC: 2554583. PMID: 4893492 [Consulta: 18 abril 2024].
  135. ↑ Moraga-Llop, F. «En memoria del profesor Harald zur Hausen. La vacunología le estará eternamente agradecida» (en castellà). Asociación Española de Vacunología, 19-06-2023. [Consulta: 1r juliol 2024].
  136. ↑ zur Hausen, H «Papillomaviruses in the causation of human cancers - a brief historical account» (en anglès). Virology, 2009 Feb 20; 384 (2), pp: 260-265. DOI: 10.1016/j.virol.2008.11.046. ISSN: 1096-0341. PMID: 19135222 [Consulta: 18 abril 2024].
  137. ↑ Gottlieb, MS «Pneumocystis Pneumonia — Los Angeles» (en anglès). Am J Public Health, 2006 Jun; 96 (6), pp: 980-983. DOI: 10.2105/ajph.96.6.980. PMC: 1470612. PMID: 16714472 [Consulta: 18 abril 2024].
  138. ↑ Rachlis, AR «Zidovudine (Retrovir) update» (en anglès). CMAJ, 1990 Des 1; 143 (11), pp: 1177-1185. ISSN: 1488-2329. PMC: 1452857. PMID: 2224694 [Consulta: 6 maig 2024].
  139. ↑ Mora Carpio, AL; Adil, A «Acquired Immune Deficiency Syndrome Antiretroviral Therapy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 10; NBK436000 (rev), pàgs: 5. PMID: 28613771 [Consulta: 6 abril 2024].
  140. ↑ Desvarieux, M; Landman, R; Liautaud, B; Girard, PM «Antiretroviral therapy in resource-poor countries: illusions and realities» (en anglès). Am J Public Health, 2005 Jul; 95 (7), pp: 1117-1122. DOI: 10.2105/AJPH.2003.034249. PMC: 1449328. PMID: 15933242 [Consulta: 6 maig 2024].
  141. ↑ De Cock, KM; Jaffe, HW; Curran, JW «Reflections on 40 Years of AIDS» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2021 Jun; 27 (6), pp: 1553-1560. DOI: 10.3201/eid2706.210284. PMC: 8153860. PMID: 34013858 [Consulta: 14 abril 2024].
  142. ↑ Soriano, V; Ramos, JM; Barreiro, P; Fernandez-Montero, JV «AIDS Clinical Research in Spain—Large HIV Population, Geniality of Doctors, and Missing Opportunities» (en anglès). Viruses, 2018 Maig 30; 10 (6), pp: 293. DOI: 10.3390/v10060293. PMC: 6024378. PMID: 29848987 [Consulta: 11 abril 2024].
  143. ↑ Savage, EJ; van de Laar, MJ; Gallay, A; van der Sande, M; Hamouda, O; Sasse, A; Hoffmann, S; Diez, M; Borrego, MJ; et al «Lymphogranuloma venereum in Europe, 2003-2008» (en anglès). Euro Surveill, 2009 Des 3; 14 (48), pp: 19428. DOI: 10.2807/ese.14.48.19428-en. ISSN: 1560-7917. PMID: 20003898 [Consulta: 10 octubre 2024].
  144. ↑ Cole, MJ; Field, N; Pitt, R; Amato-Gauci, AJ; Begovac, J; French, PD; Keše, D; Klavs, I; et al «Substantial underdiagnosis of lymphogranuloma venereum in men who have sex with men in Europe: preliminary findings from a multicentre surveillance pilot» (en anglès). Sex Transm Infect, 2020 Mar; 96 (2), pp: 137-142. DOI: 10.1136/sextrans-2019-053972. PMC: 7035679. PMID: 31235527 [Consulta: 10 octubre 2024].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia de transmissió sexual