La conducció dels trens es fa mitjançant sistemes automà tics ATP-ATO. Els trens estan assistits per motoristes, tot i que s'hi han efectuat proves per a esdevenir una lÃnia totalment automà tica.
Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda.[8][9] Aquesta fou la primera lÃnia de metro de Barcelona que es va inaugurar amb totes les estacions i trens adaptats a persones amb mobilitat reduïda.
Els tallers i cotxeres assignats a aquesta lÃnia són les del Triangle Ferroviari, que són compartides amb les lÃnies 4, 9 Nord i 10 Nord, al qual s'hi accedeix parcialment pel ramal de servei que abans del 2002 formava part de la lÃnia 4.
Actualment circulen trens de la sèrie 9000 d'Alstom, com a les lÃnies L9 i L10. Les altres sèries de tren que han circulat per la lÃnia 2 són la sèrie 2000, 2100 i la 5000.
El primer material mòbil que va tenir assignat la lÃnia 2 van ser els trens de la sèrie 2000, que van ser lliurats l'any 1992 i assignats provisionalment a la lÃnia 3 mentre no s'acabava la construcció de la lÃnia 2. Aquests trens van prestar servei amb composicions de tres cotxes.
L'any 1997, amb el perllongament de la lÃnia 2 fins a la Pau, els trens de la sèrie 2000 van ser retornats a la lÃnia 3 i el servei es va començar a prestar amb cotxes de la nova sèrie 2100, similars als anteriors.
El 28 de setembre del 2006 la lÃnia 2 va incorporar les 7 primeres unitats de la sèrie 9000, els primers trens del metro de Barcelona preparats per circular amb el sistema ATC-S de conducció automà tica sense conductor, tot i que circulant amb conductor a la L2.[11] Els 15 trens de la sèrie 2100, fabricats el 1997, van ser traspassats progressivament a la L4 l'any 2007.[12]
Sèrie 9000 (actualitat)
Sèrie 5000 (2005-2006)
Sèrie 2100 (1997-2007)
Sèrie 2000 (1995-1997)
Història
La lÃnia 2 es va inaugurar l'any 1995, tot i que la seva història es remunta a la dècada de 1950 amb el projecte inicial de la lÃnia II que va acabar sent modificat al llarg del temps, una lÃnia que es va projectar en un context de postguerra i de municipalització de les companyies ferrovià ries urbanes (FMB i GMB) i que posteriorment es va reprendre amb l'arribada dels Jocs OlÃmpics d'Estiu de 1992 a Barcelona.
Projecte original de la lÃnia II (en lila) entre Paral·lel i Horta, segons Pla de Metros 1966 i Teixonera, segons Pla de Metros 1971.La lÃnia II s'inaugurà el 1959 entre la Sagrera i Vilapicina però el 1970 fou absorbida per la lÃnia V
En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van començar a circular trens amb un sistema de conducció automà tica. Els trens funcionaven automà ticament mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicació mundial d'un sistema automà tic de conducció de trens en una lÃnia de ferrocarril metropolità , el 1972, però es va començar a utilitzar un altre sistema.[15][16]
En altres xarxes s'havien dut a terme experiències similars en ramals de curta longitud i amb un sol cotxe en circulació, com a Nova York i ParÃs. Aquest sistema es va utilitzar durant set anys fins que les lÃnies II i V es van integrar.[17]
Mentrestant el 1977 ja s'havien iniciat les obres del tram entre La Pau i Pep Ventura de la lÃnia V,[22] que finalment esdevindria part de la lÃnia IV quan es va obrir el 1985. Aquest projecte de la lÃnia V estava incomplet, ja que encara estava en fase de projecte el tram entre Sagrada FamÃlia i La Pau i es preveia el perllongament de 3,6 km i quatre estacions des de Pep Ventura fins al barri de Pomar.[22]
Canvis de plans
L'annexió de 1970 no va alterar inicialment els projectes successius, el Pla de Metros de 1974 preveia dur la lÃnia II amb els trams de la LV ja construïts fins a Paral·lel. Projectant una lÃnia Paral·lel-Taxonera (LII) i una altra Cornellà -Pomar (LV).[23]
Mentrestant el 1977 ja s'havien iniciat les obres del tram entre La Pau i Pep Ventura de la lÃnia V,[22] que finalment esdevindria part de la lÃnia IV quan es va obrir el 1985.[22]
El nou projecte preveia la construcció de 12 noves estacions, aprofitant el túnel ja realitzat entre Paral·lel i Sagrada FamÃlia, estenent-los fins a La Pau,[27] i annexant a la lÃnia 2 les cinc estacions del tram de la lÃnia 4 inaugurat el 1985, entre La Pau i Pep Ventura.[20]
El primer tram, Paral·lel - Sagrada FamÃlia, consta de dos túnels finalitzats el 1973 i amb un dià metre de 5,3 metres, ja que fou realitzar amb tuneladora. El segon tram, Sagrada FamÃlia - La Pau, consta d'un sol túnel amb dues vies. Aquests dos tram tenen una longitud de 9,1 km, 12 estacions, 6 correspondències i 10 trens amb un pressupost total de 40 milions de pessetes.[27]
El tram entre La Pau (a la foto) i Pep Ventura deixa de ser de la L4 i passa a formar part de la L2 el 2002.
El tram La Pau - Pep Ventura es va construir en previsió de formar part de la lÃnia V (posteriorment L5) i fer-la arribar a Badalona,[30] es van iniciar les obres el 1977.[22] La connexió prevista entre La Pau i Sagrada FamÃlia (L5) no s'havia construït i es va inaugurar l'any 1985 integrada en la lÃnia IV (posteriorment L4) de forma provisional, ja que en el Pla de Metros de 1984 es va projectar que aquest tram formaria part de la lÃnia 2, projecte que havia d'estar finalitzat el 1995.[31] Els terminis no es van complir i el 1997 la lÃnia 2 arribava a La Pau sense fer-se efectiu el canvi.[25]
La tardor de l'any 2007 i durant sis mesos es van realitzar proves de conducció automà tica sense conductors a la lÃnia 2 entre l'estació de Clot i La Pau fora de l'horari comercial, entre les 00:30 i les 04:30 hores.[35]
Ferrocarril Metropolità de Barcelona va realitzar una proposta el febrer de 1987 per perllongar la lÃnia 2 fins a l'Estadi de Montjuïc, el túnel que es proposava havia de partir de Sant Antoni, anant pel carrer de Manso, creuar l'avinguda del Paral·lel i seguir pels carrers de Ricart, de la França Xica i de Joaquim Blume fins a la plaça de Marquès de Foronda, la Foixarda i l'Estadi. Amb estacions a Poble Sec (a l'av. del Paral·lel), a la plaça de la Font Mà gica, davant la plaça de Marquès de Foronda i a l'Anella OlÃmpica perpendicular a l'entrada de l'estadi.[41]
Per una banda es contempla el perllongament de la lÃnia 2 en 6,1 km entre Sant Antoni i la Zona Franca amb la construcció de sis estacions al Paral·lel, Montjuïc i a la Zona Franca. A la Zona Franca es construiria una connexió entre la lÃnia 2 i la lÃnia 9 perquè els trens de la L2 arribin a l'Aeroport. L'estació de Paral·lel deixaria de donar servei i es convertiria el túnel en cua de maniobres. Les sis estacions són:[44]
↑ «LÃnia 2 (Sagrera-Vilapicina), una experiència precursora de l'automatització». Hora Punta. Transports Metropolitans de Barcelona, núm. 97, 12-2009, pà g. 23 [Consulta: 5 juliol 2011].
.svg){kind=logo}
