PROFILPELAJAR.COM

Louis de Montjoie (- Avinyó, 23 de juny de 1425^[1]), conseller i camarlenc del rei de França, virrei dels regnes de Sicília i Nàpols.

A mitjans de 1373, Thiébaud VI de Neuchâtel-Bourgogne el tancà a Blamont per venjar el bisbe de Basilea, Jean de Vienne, a qui Louis havia pres el castell de Soyères i pel dany causat a Neuchâtel-Urtière, que havia pres partit pel bisbe.^[2] Fou alliberat el 26 de juny 1373, a canvi d'un bo garantit per dos ostatges, que ocuparen el seu lloc a la presó. Una vegada pagat el rescat, fou obligat a obrir regularment les portes de la ciutat i presentar les claus al seu enviat. Louis va tornar a atacar el bisbe a Verner en 1374, capturant Petreman Schaller, germà del bisbe, Aymon de Domprel i Valter de Colombier. Vint senyors, entre ells els comtes d'Habsburg i Borgonya Neuchâtel, garantiren l'alliberament del germà del bisbe i vuit cavallers es presentaren com a ostatges en lloc d'Aymon i Valter. Louis feu la pau amb el bisbe de Basilea en 1383.^[3]

Per poder consolidar la seva posició com a poder únic durant el Cisme d'Occident, Climent VII havia d'expulsar Urbà VI de Roma, i comptava amb la possessió del Castell de Sant Angelo, on una notable guarnició bretona comandada per Sylvester Budes^[4] resistia i atacava el Vaticà, i el seu nebot Louis de Montjoie^[5] en 1379 va aixecar un exèrcit per dirigir-se a Roma en el seu suport a canvi d'un regne amb part dels territoris dels Estats Pontificis. Montjoie va arribar a les portes de Roma i li va sortir a l'encontre a Marino la Companyia d'Aventurers de San Giorgio d'Alberico da Barbiano el 30 d'abril de 1379, formant en dos esquadrons mentre els gascons ho van fer en tres.^[6] El combat el van iniciar els gascons atacant un dels capitans de San Giorgio i Alberico da Barbiano va haver d'atacar-los per fer-los fugir en direcció al segon esquadró, que també dispersà, i finalment el tercerm comandat per Montjoie, que també fou vençut, i el seu líder capturat,^[5] juntament amb Bernard de la Salle i tres-cents dels seus homes, morint la resta.^[7]

En 1382 Louis donà a Leopold III d'Àustria la fortalesa de Moron, que havia rebut pel compromís del seu cosí Glère Berthod, i en 1404 Louis la va rebre per a ell i els seus hereus.

Referències

↑ Richard, 1860, p. 31.
↑ Richard, 1860, p. 28-29.
↑ Richard, 1860, p. 30.
↑ Froissart, Jean. The chronicles of England, France, Spain, etc, (en anglès). Henry Peter Dunster, 1847, p. 215.
↑ ^5,0 ^5,1 Richard, Jean-François-Nicolas. Essai sur l'histoire de la maison et Baronnie de Montjoie (en francès). J. Jacquin, 1860, p. 30.
↑ Creighton, Mandell. A History of the Papacy During the Period of the Reformation (en anglès). Cambridge University Press, 2011, p. 67. ISBN 110804106X.
↑ Sumption i 2011, 347.

Bibliografia

Richard, Jean-François-Nicolas. Essai sur l'histoire de la maison et Baronnie de Montjoie (en francès). J. Jacquin, 1860.
Sumption, Jonathan. Hundred Years War (en anglès). vol.3 Vol 3: Divided Houses. Faber & Faber, 2011. ISBN 0571266568.