Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Fill de Joan I de Prades, senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença, i de Sança Eximenis d'Arenós.
Lluís de Prades, quan mor el bisbe de Mallorca Pere Cima, és un dels candidats a la prelatura, però el Capítol reunit el 2 de maig de 1390 elegeix a Jaume Ribes.[1]Climent VII considera que l'elecció és una prerrogativa papal i nomena el 28 de juny a Lluís de Prades, batxiller en Decrets per la universitat de Lleida,[2] notari pontifici i paborde del mes de gener de la catedral de València, com a bisbe de Mallorca, estant aquest a la cort papal d'Avinyó.[3][4]
Arriba A Mallorca l'1 d'abril de 1392, i fa l'entrada solemne a la ciutat i la catedral. Una vegada assentant al bisbat, Joan I li encomana en 1392 la tasca d'aturar les banderies a l'illa, i acusat de parcial, li revoca l'encàrrec el 1394.[5] Els dies 22 i 23 d'abril de 1395 celebra un sínode on es publiquen diverses constitucions.[6][7] El 16 de setembre de 1401 aconsegueix de Benet XIII un breu pontifici per proveir un fons d'ajut per mantenir els eclesiàstics de la seva diòcesi mentre estudien en qualsevol universitat del regne.[8] En 1404 realitza una visita pastoral per Mallorca i Menorca.[9]
Entre 1403-1404 i 1407 hi ha un canvi en la possessió dels bisbats de Tortosa i Mallorca:[10] Primer, és nomenat Francesc Climent com a bisbe de Mallorca, i Lluís de Prades és traslladat al bisbat de Tortosa, però sembla que aquest canvi no fos efectiu i tant Francesc com Lluís no ocuparen els respectius bisbats.[11] De fet, el mateix 1404 Lluís tornava a dirigir els assumptes de la diòcesi de Mallorca.[12]
Als anys següents passarà cada vegada menys temps en el seu bisbat. Així, el 29 de juliol de 1406 surt cap a Savona per visitar Benet XIII;[13] i tot i que torna a Mallorca, on el 5 de febrer de 1404 col·loca la primera pedra de la tercera columna i l'inici dels fonaments de la quarta columna de la catedral,[14] torna a moure's, i així en setembre del mateix any estava a València, i en desembre assisteix al Concili de Perpinyà, on es mostra com un ferm partidari de Benet XIII.[15]
Al febrer de 1410 fou un dels candidats al bisbat de Barcelona en morir el bisbe Francesc de Blanes.[16] Des d'aquest any, en què l'anterior cambrer de la cúria papal, l'arquebisbe de Narbona passa a l'obediència d'Alexandre V,[17][18] Lluís de Prades ocupa el càrrec de cambrer, fins a, almenys, 1415,[19] seguint la cort papal de Benet XIII. En 1416 torna a Mallorca acompanyat de Sant Vicent Ferrer, però de seguida torna a Peníscola, on residia.[20]
En 1424 estava Alfons de Borja administrant les rendes del bisbat de Mallorca, a instàncies d'Alfons el Magnànim, deixant a Lluís de Prades, partidari ferm de Benet XIII, sense recursos, malalt i exiliat a Roma,[21] ciutat on acabarà morint l'any 1429.
Referències i notes
Bibliografia
- Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : II. La curia itinerante (1404-1411) (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2005. ISBN 84-7820-778-3.
- Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : III. La curia de Peñíscola (1412-1423) (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2006. ISBN 84-7820-846-1.
- Cuella Esteban, Ovidio. Bulario Aragonés de Benedicto XIII : IV. El papa Luna (1394-1423), promotor de la religiosidad hispana (en castellà). Saragossa: Institución «Fernando el Católico», 2009. ISBN 978-84-7820-993-4.
- Duran i Cañameras, Fèlix «Margarida de Prades (I)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 1, 1952, pp. 47-51.
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Monasterii (Munchen): Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913.
- Furió, Antonio. Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (en castellà). Palma: Imprenta a cargo de D. Juan Guasp, 1852.
- Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420.
- Monjas Manso, Lluís. Les comunitats parroquials del Baix Llobregat a finals de l'Edat Mitjana: a través de les visites pastorals del patriarca Sapera, 1414-1425. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 84-8415-735-0.
- O'Callaghan, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896.
- Rubió i Lluch, Antoni (ed.). Documents per a la història de la cultura catalana medieval. vol. II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 84-7283-547-2.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. XXI. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. XXII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1852.