Hug de Llupià i Bages

Plantilla:Infotaula personaHug de Llupià i Bages
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Província del Rosselló (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1427 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de València
28 novembre 1397 – 1427
← Jaume de Prades i de Foix – Calixt III →
Bisbe de Tortosa
26 març 1379 – 28 novembre 1397
← Jaume de Prades i de Foix – Francesc Climent Sapera →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCliment VII d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata

Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina. Pertanyia a una família noble rossellonesa i era germà de Ramon de Llupià. Exercí gran influència i tingué una presència gairebé constant prop del rei des del començament del regnat.[1]

Biografia

Era fill de Pere de Llupià, senyor de Bages i del castell de Monistrol del Rosselló i germà de Ramon de Llupià-Bages.[1]

Fou nomenat bisbe de Tortosa l'any 1379, seu que ocupà fins al 1397, quan fou traslladat a la seu de València pel papa Benedicte XIII.[2] El 1388 establí a la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397. El 15 d'abril de 1388 va celebrar un sínode, on es va establir constitució De honestate vestium clericorum,[2] Al morir Joan I formà part de l'ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l'Humà i demanar-li el seu retorn al Principat de Catalunya. El papa Benet XIII, a petició del rei, el transferí a la seu de València, d'on fou bisbe del 1398 al 1427, any de la seva mort. El 1408 assistí al concili de Perpinyà i, al retornar a València, fou rebut triomfalment. En canvi, no va participar en el Concili de Constança. Celebrà sínode l'any 1422 i promulgà vuit constitucions, relatives a celebració de la missa i cerimònies. Està enterrat a la capella major de la catedral de València. Francesc Eiximenis li dedicà el Pastorale.,[3] que és un llibre escrit en llatí que tracta de consells per a preveres i bisbes, seguint el clàssic Pastorale de Sant Gregori el Gran.

Obres

  • Constitucions litúrgiques i sinodals (llatí)
  • Liber Instrumentorum (llatí)


Precedit per:
Jaume de Prades i de Foix 		Bisbe de València
1398-1427 		Succeït per:
Alfons de Borja

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Maria Teresa Ferrer i Mallol. El consell reial durant el regnat de Martí l'Humà Institució Milà i Fontanals. CSIC i Institut d'Estudis Catalans
  2. ↑ 2,0 2,1 O'Callaghan i Forcadell, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896, p. 128. 
  3. ↑ Mariàngela Vilallonga. La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic

Bibliografia