Els rius Dnièster, Buh Occidental (Zàkhidnyi Buh o simplement Buh) i el Buh Meridional (Pivdennyi Buh) irriguen la regió oest; el Dniéper el centre i el riu Síverskyi Donets (o Donets) -afluent del Don (a Rússia)- a l'est. A la conca del riu Donets s'hi pot trobar activitat minera de ferro, carbó i altres en menor quantitat, i industrial. Els rius que desemboquen a la mar Negra o a la d'Azov sovint formen estuaris de tipus liman.
El riu Dniéper té molts tributaris, alguns dels més importants dels quals anomenarem a continuació, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra pel marge dret; E = afluent que entra pel marge esquerre):
Riu Desnà (ucraïnès: Десна́, E, 1130 km, 591 a Ucraïna). Aquest afluent esquerre del Dniéper neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kíiv. Desemboca al Dniéper a l'altura de la ciutat de Kíiv. El nom vol dir "mà dreta", tant en ucraïnès antic o antic eslau oriental, com en ucraïnès modern).
El riu Udai (Уда́й, D, 327 km) és, al seu torn, tributari del riu Sulà.
Riu Psel, Psiol o Pslo (ucraïnès: Псел, Псьол, Псло, Psel, Psiol, Pslo; rus: Псёл, Psiol; E, 717 km, 502 pel territori d'Ucraïna), neix a l'oblast de Bélgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumi i Poltava a Ucraïna. Desemboca al Dniéper a Kremetxuk (Кременчу́к).
Vorskla (ucraïnès i rus: Во́рскла, E, 464 km, 336 a Ucraïna), tributari esquerre del Dniéper, neix a l'oblast de Bélgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumi i Poltava, a Ucraïna. Desemboca al Dniéper prop del poble de Svitlohirske (Світлогі́рське).
Kinska, Kinka, Konka o Yilki Su (ucraïnès: Кінська, Кінські води, Кінка, Конка; tàtar de Crimea: Yilki Su, que vol dir "Aigua de cavalls feréstecs", E, 149 km)
Riu Inhulets o Petit Inhul (Інгуле́ць o Ма́лий Інгу́л, Malyi Inhul, D, 549 km). Afluent dret del Dniéper, passa per Oleksandria (Олександрія), Kriví Rih (Кривий Ріг), província de Dnipropetrovsk, i per la ciutat d'Inhulets (Інгулець), el poble d'Inhulets i el poble de Snihúrivka (Снігурівка).
Riu Snov (Снов, 233 km) - Neix a l'óblast de Briansk, a Rússia. El Snov sol congelar-se entre el novembre i el gener, i no li arriba el desgel fins al març o abril.
Riu Horýn o Harýn (belarús: Гары́нь, Harýn; ucraïnès: Гори́нь, Horýn, 659 km, 82 dels quals a Belarús), afluent dret del Prípiat que neix a Ucraïna, a la província de Ternòpill, passa per les de Khmelnitski i Rivne abans d'entrar a Belarús, al vóblasts de Brest (Брэсцкая вобласць, Brestskaia vóblasts, també Берасьце́йская во́бласьць, Berastséiskaia vóblasts)
Riu Slutx (Случ, 451 km). Tributari dret del Horýn, neix al poble de Txervonnyi Slutx (Червоний Случ, "Slutx Vermell") a la província de Khmelnitski i desemboca prop del poble de Veliun (Велюнь), província de Rivne.
Riu Styr (Стир, D, 494 km, 445 dels quals dins Ucraïna). Afluent del Prípiats, neix al poble de Dub'ie (Дуб'є), província de Lviv i passa per les ciutats de Berestetxko, Lutsk i Kuznetsovsk, entre altres. Travessa les óblasts de Lviv, Volýn i Rivne abans de passar a Belarús, vóblasts de Brest.
riu Ikva (Іква, 155 km). Passa per la ciutat de Dubno, a la província de Rivne. No s'ha de confondre amb l'afluent homònim del Buh meridional.
En ordre orogràfic (?) del naixement fins a la desembocadura (afluents que entren per l'esquerra porten una E, els de la dreta van marcades amb D, i la llargada en quilòmetres també és indicada quan se sap).
Stryi (Стрий, D, 230 km) - afluent dret del Dnister a la província de Lviv. Neix als Carpats, a la muntanya de Iavornyk (Яворник), als Beskydy i desemboca al Dnister entre les ciutats de Khódoriv (Хо́дорів) i Jidàtxiv (Жида́чів).
Bystrýtsia (Бистри́ця, D, 17 km), neix de la confluència de tres rius, el més llarg, el Bystrýtsia Nadvirianska (Бистриця Надвірнянська), de 94 km.
Hnylà Lypa (Гнила́ Ли́па, "Til·ler Podrit" o "Tell Podrit", E, 87 km), neix al poble de Lypivstsi (Липівці).
Zolotà Lypa (Золота́ Ли́па, és a dir, "Til·ler" o "Tell d'Or", E, 85 km). Passa per la ciutat de Berejany (Бережа́ни, pronunciat Berejan·y, on la "n" i la "y" són dues lletres diferents, pronunciades per separat).
Seret (Сере́т, E, 242 km). Passa per les ciutats de Txortkiv (Чортків) i Ternópill, i també els "assentaments de tipus urbà" de Velyka Berezòvytsia (Велика Березовиця), Mykúlyntsi (Мику́линці) i Zaliztsi (Залізці) a la província de Ternópill, com també per la província de Lviv. Desemboca al Dnister prop del poble de Horodok (Городок). (No s'ha de confondre amb el riu Siret, que a vegades també es diu Seret (Сірет, Серет), un afluent esquerre del Danubi, ni amb el riu homònim però més petit, de la província de Lviv, afluent del Pobuk i que passa pel poble de Drohòbytx, Дрогóбич).
Zbrutx (Збруч, E, 247 km). El 1848, vora el riu es va trobar una escultura en forma de columna amb un cap de 4 cares, que es va anomenar l'ídol del Zbrutx. Representa una deïtat eslava i data del segle IX.
Veresxýtsia (Верещи́ця, E, 92 km), neix als pujals de Roztòtxia (ucraïnès: Розто́ччя; polonès: Roztocze), a la província de Lviv. Banya els territoris d'Ucraïna i Moldàvia.
Jvàntxyk (Жванчик, E, 107 km), neix al poble de Klynove (Клинове)
Els afluents del Pivdennyi Buh estan en ordre orogràfic des de l'origen fins a la desembocadura (afluents que entren des de l'esquerra marcats amb E, els de la dreta, amb D):
Ploska (Плоска, D), que vol dir "plana", que entra al Buh M. a Khmelnitski
Bujok (Бужок, E), el "petit buh", que s'ajunta am el Buh M. a Medjýbyj
Vovk (Вовк, D), que es tradueix com a "llop",, entra al Buh M. a Letýtxiv (Лети́чів)
Ikva (Іква, E), entra al Buh M. a Khmilnyk
Savran o Savranka (Саврань, Савранка, D), que entra al Buh M. prop del municipi de Savran, després de Haivoron
Zhar (Згар, D), entra al Buh M. a Vínnytsia
Riv (Рів, D), entra al Buh M. a Hnívan
Synnýtsia (Сини́ця, D, 79 km)
Sob (Соб, E), entra al Pivdennyi Buh a Ladýjyn
Kodyma (Кодима, D), que entra al Buh M. a Pervomaisk.
Syniukha (Синюха, E, 111 km), neix de l'aiguabarreig del Velyka Vys (Велика Вись, "Gran Vys") i el Tikytx (Тікич), flueix per les óblasts de Kirovohrad i Mikolaiv. S'ajunta al Buh M. també a Pervomaisk.
Velyka Vys (Велика Вись, "Gran Vys", 166 km), afluent del Syniukha.
Tíkytx (Ті́кич), afluent del Syniukha que neix de la confluència dels Hirskýi i Hnylýi Tíkytx.
Hirskýi Tíkytx (Гірськи́й Ті́кич, el "Tíkytx Muntanyós" o de muntanya)
Hnylýi Tíkytx (Гнили́й Ті́кич, el "Tíkytx Podrit" o de terra baixa)
Hnylýi Ialanets (Гнилий Яланець, el "Petit Ialan Podrit", E), entra al Buh M. a Troitse, abans de Nova Odessa
Mertvovid o Mertvovod (Мертвовід o Мертвовод, E, 114 km), el seu nom vol dir "aigües mortes", entra al Buh M. prop de Voznessensk
Txytxykliia (Чичиклія, D), entra al Buh M. després de Biloúsivka, a Liubàixivka (Любашівка)
Síverskyi Donets (Сі́верський Доне́ць, 1053 km). Aquest tributari del riu Don neix a Rússia, al poble de Podolkhi (Подольхи), a l'óblast de Bélgorod, passa uns 40 km abans de travessar la frontera amb Ucraïna, travessa les óblasts de Khàrkiv, Donetsk i Luhansk, després creua la frontera de nou i desemboca al riu Don, a l'óblast de Rostov, Rússia, al sud de Konstantinovsk, a 218 km abans que el Don desemboqui a la mar d'Azov. És el riu més important d'Ucraïna oriental i el quart riu més important d'Ucraïna quant a mida.
Alguns afluents del Síverskyi Donets a Ucraïna, en ordre orogràfic (des de l'origen fins a la desembocadura, E = afluent esquerra, D = afluent dret):
Vovtxa o Vovtxi Vody (Во́вча o Во́вчі Во́ди, E, 90 km), neix a Rússia i passa per la província de Khàrkiv. S'uneix al Síverskyi Donets al km 941 abans de la seva desembocadura al riu Don. El riu banya la ciutat de Vovtxansk, entre altres llocs. Un dels seus afluents és el Plotva (Плотва, 36 km).
Moj, també Mja (Мож, tb. Мжа, D, 77 km). Tot ell dins la província de Khàrkiv. S'uneix al Síverskyi Donets a 794 km de la seva desembocadura al riu Don.
Velykyi Burluk (Великий Бурлук, E, 93 km). Aquest riu de la província de Khàrkiv neix al poble de Malyi Burluk (Малий Бурлук) i s'uneix al Síverskyi Donets a 868 km de la seva desembocadura al riu Don.
Riu Bereka (річка Берека, ritxka Bereka, D, 82 km, abans 102 km), neix al poble de Bereka (província de Khàrkiv) i s'uneix al Síverskyi Donets a 419 km del seu naixement (i 634 de la seva desembocadura al riu Don), però ara a través de l'últim tram del canal Dniéper-Donbàs (канал Дніпро — Донбас, començat el 1962), construït per unir el Dniéper amb el Síverskyi Donets i així alleugerir el problema de la sobreexplotació del cabal del Síverskyi Donets després de la construcció d'un canal anterior, el canal Síverskyi Donets - Donbàs (Канал Сіверський Донець — Донбас), construït entre el 1955 i el 58 a raó de l'alta industrialització de la zona del Donbàs i les seves grans necessitats d'aigua. A partir de la construcció del canal Dniéper-Donbàs, així, es pot dir que el riu Bereka efectivament desemboca al canal Dniéper-Donbàs, i passa, doncs, d'una llargada de 102 km a una de 82.
Borova (Борова, E, 84 km). Aquest riu de la província de Luhansk neix prop del poble de Kruhle (Кругле).
Riu Aidar (Айда́р, E, 256 km), afluent esquerra del Síverskyi Donets, neix a Rússia i passa 65 km per l'óblast de Bélgorod abans d'endinsar-se a Ucraïna, on banya la província de Luhansk, passant per la ciutat de Starobilsk (Старобільськ) i els "assentaments de tipus urbans" (смт., transcrit: s.m.t.) de Novoskop (Новопсков) i Novoaidar (Новоайдар).
Luhan (Лугань, D, 198 km), neix prop de la ciutat de Hòrlivka (Го́рлівка), al sistema de pujols de Donetsk (Доне́цький кряж), óblast de Donetsk, i travessa aquesta óblast i la de Luhansk, on banya les ciutats de Pervomaisk (Первомайськ), Kirovsk (Кіровськ), Zymohíria (Зимогір’я), Oleksandrivsk (Олександрівськ) i Luhansk (Луганськ).
Luhantxyk (Луганчик, "Petit Luhan", D, 83 km). Aquest riu de la província de Luhansk neix prop del poble de Txervona Poliana (Червона Поляна), a l'obaga dels pujols de Donetsk (Доне́цький кряж).
San o Sian (ucraïnès: Сян, Sian; polonès: San, 444 km), tributari del Vístula (Wisła), neix als Carpats, a la província de Lviv, per de seguida endinsar-se a Polònia, on té la majoria del seu curs.
Centrals hidroelèctriques
La producció elèctrica compta amb moltes centrals hidroelèctriques (abreviades "ГЕС", és a dir, HES, en ucraïnès). El 1988, Ucraïna comptava amb un total de 1077 embassaments.[1]
Embassaments del Dniéper
Alguns dels més importants pertanyen a la sèrie o "cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dniéper: la central hidroelèctrica de Kíiv (Ки́ївська ГЕС, Kíevska HES), a l'embassament de Kíev (Ки́ївське водосхо́вище, Kíevske vodoskhovysxe); la de Kàniv (Ка́нівська ГЕС, Kànivska HES), a l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище, Kànivske vodoskhovysxe); la de Krementxuk (Кременчуцька ГЕС, Krementxutska HES), a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́цьке водосхо́вище, Krementxutske vodoskhovysxe); la de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нська ГЕС, Dniprodzerjynska HES), a l'embassament de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нське водосхо́вище, Dniprodzerjynske vodoskhovysxe); la més gran i més antiga, que s'anomena Dniprovska HES o DniproHES (Дніпро́вська ГЕС, ДніпроГЕС, "Hec del Dnièper"), a la ciutat de Zaporíjia, amb el seu embassament (Дніпро́вське водосхо́вище, Dniprovske vodoskhovysxe); i la de Kakhovka (Кахо́вська ГЕС, Kakhovska HES), amb el seu embassament (Кахо́вське водосхо́вище, Kakhovske vodosxovysxe).[2]
Vegeu un mapa de la «cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper» a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine(anglès)
Referències
↑«Water Reservoirs» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2009].
