Els til·lers anteriorment eren classificats en la seua pròpia família, les tiliàcies. Són natius de les regions temperades de l'hemisferi nord.
Són arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d'alçària, amb fustos rectes de fins a un metre de diàmetre. Són caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d'ample, de color verd fosc a l'anvers i verd clar platejat al revers, fortament aromàtiques. Les flors d'aquest arbre són molt aromàtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una bràctea allargada. Aquestes són conegudes per les seves propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions. També són usades com a tranquil·litzants o somnífers preparant-se en forma d'una infusió o te anomenada til·la. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament. S'utilitzen ben sovint per a repoblar carrers i places.
Les fulles que cauen del til·ler, en descompondre's, proporcionen un humus d'alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients.
Taxonomia
El gènere Tilia comprèn una trentena d'espècies, que es distribueixen arreu d'Àsia, Europa i l'orient d'Amèrica del Nord; es cultiven amb alguna freqüència a l'hemisferi sud com a ornamentals. Existeixen a més nombrosos híbrids espontanis i artificials, un factor que dificulta l'elaboració d'una taxonomia precisa per a l'espècie.
Tilia × euchlora:També conegut com a Til·ler de Crimea, és un arbre d'ús ornamental.Presenta la curiosa característica de tenir un nèctar que resulta narcòtic per les abelles.
Tilia × europaea: Els progenitors són Tilia cordata (de fulla menuda) i Tilia platyphyllos (de fulles grosses). És un híbrid natural i molt sovint plantat com a arbre ornamental, també a Barcelona.
Tilia × vulgaris:Conegut també com a Tell d'Holanda, usat com a arbre ornamental.
Referències
↑«tillol». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.