Les plantes oleaginoses són molt comunes. Els olis són produïts per les plantes (també pels animals i altres organismes) a través de processos orgànics i aquest olis són molt diversos. Encara que es pot obtenir oli de diverses parts d'aquestes plantes en la pràctica comercial principalment s'extreuen de les llavors. Els olis i greixos vegetals poden ser comestibles o no ser-ho, per exemple l'oli de ricí no es menja però es fa servir en medicina i la indústria. El terme oli és un concepte una mica vague en la química i els olis científicament són tots ells lípids, un concepte més definit. Les principals funcions del lípids inclouen l'emmagatzemament d'energia, com components estructurals de la membrana cel·lular i com importants molècules de senyal.

Malgrat que la majoria de plantes contenen alguna quantitat d'oli, només l'oli de tres o quatre plantes conreades proporcionen la majoria de l'oli vegetal consumit al món^[1] complementades per una dotzena de plantes més.^[2]

Els olis vegetals poden ser classificats de diverses maneres, per exemple:

• Pel seu origen: la majoria dels olis vegetals, però no tots, s'extreuen dels fruits o llavors de les plantes
• Pel seu ús: els olis de les plantes es poden utilitzar per a l'alimentació, com a combustible, cosmètica, i medicina i usos industrials.

A sota els olis vegetals estan classificats pel seu ús.

Aquests olis proporcionen una part significativa de la producció mundial d'olis comestibles, També s'usen com biocombustibles. Per a fregir és important tenir en compte el seu punt de fumeig.

• Oli de coco, oli de cuina i de cosmètics, té greix saturat.^[3]
• Oli de moresc, poca olor i gust.^[4]
• Oli de cotó, en manufacturació d'aliments com els snacks.^[5]
• Oli d'oliva, imprescindible en la dieta mediterrània.^[6]
• Oli de palma, el més produït a la zona tropical.^[7] També per a biocombustible.^[8]
• Oli de cacauet oli clar especial per fregir.^[9]
• Oli de colza, molt utilitzat en la cuina.^[10]
• Oli de càrtam, actualment culinari i abans per a pintures.^[11]
• Oli de sèsam, d'ús molt antic ja a Mesopotàmia^[12]
• Oli de soia, subproducte del processament de la llavor de la soia.^[13]
• Oli de gira-sol, molt comú a la cuina i com biodièsel.^[14]

Els olis de diversos tipus de nous es fan servir a la cuina pel seu gust. La majoria són bastant cars.

• Oli d'ametlla, especialment usat en farmàcia.^[15]
• Oli d'anacard, podria ser útil contra la càries dental.^[16]
• Oli d'avellana, cosmètic de la pell.^[17][18]
• Oli de macadàmia, molt gustós i sense greixos trans.
• Oli de mongongo de les llavors de Schinziophyton rautanenii, planta de Sud-àfrica, usat en la cura de la pell.^[19]
• Oli de pacaner, de les llavors de l'arbre pacaner.^[20]
• Oli de pinyó afegit com a agent saboritzant.
• Oli de festuc, particularment en amanides.^[21]
• Oli de Plukenetia volubilis (Sacha Inchi) amb la major concentració d'omega 3 (~ 49%)
• Oli de noguer, gustós i en pintures des del Renaixement.^[22][23]

Entre els membres de la família cucurbitàcia es troben els melons i les carbasses. Les llavors d'aquestes plantes tenen un alt contingut d'oli en molts casos són un subproducte de l'ús comestible de la polpa del fruit^[24]

• Oli de carbassa vinera, de les llavors de la carbassera vinera Lagenaria siceraria, molt cultivada als tròpics, medicinal i comestible.^[25]
• Oli de Cucurbita foetidissima, de les llavors de Cucurbita foetidissima, originària d'Amèrica del Nord.^[26]
• Oli de Cucurbita moschata, de les llavors de Cucurbita moschata, comestible de gust agradable^[27]
• Oli de carbassó, de Cucurbita pepo var. styriaca, a Àustria i els Balcans.^[28]
• Oli de síndria, tradicional a la cuina d'Àfrica occidental.^[29]

Un gran nombre d'olis es fan servir d'additius alimentaris pel seu nutrients o efectes medicinals.

• Oli d'Açai, de diverses espècies de la palmera Euterpe a l'Amazones.^[30]
• Oli de grosella, amb alt contingut d'omega 3 i omega 6.^{[cal citació]}
• Oli de borratja, principalment medicinal.^[31]
• Oli d'Oenothera, medicinal.^[32]

• Oli d'amarant, alimentari i cosmètic.^[33]
• Oli d'albercoc, similar però més barat que l'oli d'ametlla, només s'obté de certs cultivars d'albercoquer.^[34]
• Oli de Calocarpum mamossum, en cosmètics i xampús.^[35] També usat com oli comestible.^[36]
• Oli d'argània, del Marroc.^[37]
• Oli de carxofa, de les llavors de la carxofera comuna Cynara cardunculus. Similar a l'oli de càrtam i oli de gira-sol.^[38]
• Oli d'alvocat, comestible.^[39] Also used in cosmetics.^[40] Unusually high smoke point of 510 °F.^[41]
• Oli de Babassu, similar a l'oli de coco.^[42]
• Oli de moringa, extret de les llavors de Moringa oleifera, molt estable.^[43]
• Oli de Shorea, extret del fruit d'espècies del gènere Shorea, amb diversos usos.^[44]
• Oli de Calodendrum capense o oli Yangu, de l'Àfrica.
• Oli de garrofer (Algaroba oil), del garrofer, medicinal.^[45]
• Oli de canyella,
• Mantega de cacau, de l'arbre del cacau Theobroma cacao. Es fa servir per fer xocolata i en alguns cosmètics.
• Oli de Xanthium, de diverses espècies del gènere Xanthium, similar a l'oli de rosella i l'oli de gira-sol.^[46][47]
• Oli d'Attalea cohune, de la palmera cohune Attalea cohune similar a l'oli de coco^[48]

• Oli de coriandre, de les llavors del coriandre en medicina, farmàcia i saboritzant alimentari.^[49]
• Oli d'Irvingia, del les llavors de l'oba (Irvingia gabonensis),un arbre africà, amb diversos usos.^[50][51]
• Oli de Camelina sativa fet de les llavors de Camelina sativa, es considera molt adequat per a biodièsel.^[52]
• Oli de lli, agent assecant també en medicina.^[53]
• Oli de raïm,adequat per a fregir a alta temperatura.^[54]
• Oli de cànem, d'alta qualitat alimentària.^[55]
• Oli de kapok, comestible i per a sabó.^[56]
• Oli de kenaf del Kenaf
• oli de Lallemantia iberica, de les llavors de Lallemantia iberica,descoberta en jaciments arqueològics de Grècia.^[57]
• Oli de marula, de la llavor de Sclerocarya birrea. en alimentació i cosmètica.^[58]
• Oli de Limnanthes, de plantes del gènere Limnanthes, molt estable, per a la indústria.^[59]
• Oli de mostassa per pressió, a l'Índia i en massatges.^[60]
• Oli de Myristica, d'espècies del gènere Myristica.(Nutmeg butter).^[61]
• Oli d'ocra, d'Abelmoschus esculentus.^[62] The greenish yellow edible oil has a pleasant taste and odor.^[63]
• Oli de papaia de les llavors de la papaia.
• Oli de Perilla, de plantes del gènere Perilla, comestible i medicinal.^[64]
• Oli Pequi, de Caryocar brasiliense,molt apreciat al Brasil.^[65]
• Oli de pinyó. Car, fet dels pinyons del pins, es fa servir en amanides i com a condiment.^[66]

• Oli de cascall, (Poppyseed oil) culinari,^[67] humidificador de la pell^[68] en pintures i vernisos,^[69] i en sabons.
• Oli de pruna, de la llavor dels fruits de la prunera, utilitzat per gourmets.^[70]
• oli de quinoa, de la quinoa, similar a l'oli de moresc.^[71]
• oli de ramtil, de Guizotia abyssinica,a Índia i Etiòpia per cuinar i il·luminació.^[72]
• Oli de segó d'arròs, per a fregir a alta temperatura, molt usat a Àsia.^[73]
• Oli de Prinsepia utilis, de la planta Prinsepia utilis, que creix a l'Himàlaia, Nepal.^[74]
• Oli de Plukenetia volubilis del Perú.^[75]
• Oli de llavors de te (Camellia oil), molt usat al sud de la Xina com a culinari i altres aplicacions.^[76]
• Oli de Silybum marianum, de les llavors del card Silybum marianum.^[77]
• Oli de xufla (o nut-sedge oil) de la xufla, Cyperus esculentus.^[78] Es fa servir a la cuina i per a sabó^[79] i té potencial com biodièsel.^[78]
• Oli de tomàquet. de les llavors del tomàquet.^[80]
• Oli de blat, del germen del blat comestible i medicinal.^[81]

Un gran nombre dels olis llistats a sobre són adequats per a fer biocombustible a més de tenir altres usos. Un gran nombre d'olis només es fan servir com a biocombustible.^[82][83]

• Oli de ricí, de menys cost que altres candidats, la seva viscoitat pot ser un problema.^[84]
• Oli de coco (copra oil), prometedor en llocs on es produeixi aquest oli.^[85]
• Oli de moresc, atractiu per la gran quantitat de blat de moro cultivat.
• Oli de cotó, sembla tenir un cost de producció que el fa poc competitiu.^[86]
• Oli de Camelina sativa, de Camelina sativa, usat com oli de llàntia fins al segle xviii.^[52]
• Oli de cànem, problemàtica la seva associació amb la marihuana.^[87]
• Oli de mostassa, comparable com a biocombustible amb l'oli de colza que és de la mateixa família botànica.^[88]
• Oli de palma, molt popular per a biocombustible però amb problemàtica medioambiental.^[89]
• Oli de cacauet, ja usat en els primers motors dièsels el 1900./>
• Oli de rave. els raves tenen un 48% d'oli.^[90]
• Oli de colza, el més comú dels olis per a biodièsel d'Europa.^[91]
• Oli de ramtil, a l'Índia s'usa per il·luminació.^[92]
• Oli de segó d'arròs, atractiu pel seu cost menor respecte altres olis, es cultiva a Àsia.^[93]
• Oli de càrtam, investigat recentment a Montana.^[94]
• Oli de salicòrnia, de les llavors de Salicornia bigelovii, una planta halòfita de Mèxic.^[95]
• Oli de soia, no resulta econòmic per a biocombustible però té altres usos
• Oli de gira-sol, adequat però no gaire econòmic.^[96]
• Oli de tigernut investigat a la Xina
• Oli tung, adequat per a biocombustible.^[97][98]

Aquests olis s'extreuen de plantes que es cultiven únicament per produir-ne biocombustiblse.^[99]

• olis d'algues, recentment desenvolupats pel científic del MIT Isaac Berzin.^[100][101]
• Copaiba, i oleoresines de les espècies del gènere Copaifera del Brasil.^[102]
• Oli honge, biocombustible a Bangalore, Índia.^[103][104]
• Oli jatropha, molt usat a l'Índia com combustible.^[105][106]
• Oli de jojoba, de la jojoba, planta del semidesert,Simmondsia chinensis.^[107]
• Euphorbia tirucalli, popularitzada pel químic Melvin Calvin investigada després per Petrobras, al Brasil.^[108]
• Oli de Pittosporum resiniferum, de la plantaPittosporum resiniferum nativa de les Filipines.^[109]

Els olis assecants són olis i greixos vegetals que assequen a temperatures normals d'habitació. Aquest olis són la base de pintures a l'oli, i altres pintures i acabats de la fusta. A més dels olis que es llisten a sota també es consideren olis assecants els de noguer, gira-sol i càrtam.^[110]

• Oli de Canarium strictum, (Dammar oil) de la planta Canarium strictum.^[111] També es poden fer srvir en llànties.^[112]
• Oli de lli, usat en pintures, també adequat per consum humà.^[113]
• Oli de cascall, similar a l'ús de l'oli de lli però amb una millor estabilitat del color.^[110]
• Oli de Sapium sebiferuml, obtingut mitjançant solvent de les llavors de Sapium sebiferum' de la Xina. Usat com a agent assecant en pintures i vernisos.^[114][115]
• Oli de tung, usat en acabats de la fusta.^[116]
• Oli de Vernonia galamensis de les lavors de Vernonia galamensis. Té un 73-80% d'àcid vernòlic, que es fa servir en la fabricació d'adhesius epoxy vernisos, pintures i altres.^[117]

Un gran nombre de plantes del gènere citrus proporcionen olis per premsat. Alguns com l'oli de llimona i l'oli de taronja, es fan servir com olis essencials, cosa poc freqüent en els olis per premsat. Les llavors dels fruits cítrics també proporcionen olis útils.^{[118][119][120]}

• Oli d'aranja, extret de les llavors dels fruits de l'aranja (Citrus × paradisi). Des de 1930 es va trobar que era adient per a fer sabó.^[121]
• Oli de llavors de llimona, de fragància similar a la llimonat. És un dels pocs olis essencials premsats en fred. És antisèpric i d'ús cosmètic.^[122]
• Oli de taronja, com el de llimona s'obté per pressió en fred. Té unf 90% de d-Limonè. Es fa servir com a fragància, en productes de neteja i saboritzant d'aliments.^[123]

  

• «Fats and Cholesterol: Out with the Bad, In with the Good - What Should You Eat? - The Nutrition Source - Harvard School of Public Health». www.hsph.harvard.edu. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 4 maig 2009].
• «Bulk Oil Trading». Arxivat de l'original el 2006-07-18. [Consulta: 25 juliol 2006]. This site was very helpful in making this list more comprehensive.
• R.O. Adlof and G. Duchateau. «Seed oil translations» (PDF). Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 18 gener 2011]..
• «Hormel Foods: Other Oils and Fats Cooking Guide». Arxivat de l'original el 2006-07-12. [Consulta: 25 juliol 2006]. Lists smoke points of various oils.
• «Vegetable Oil Yields and Characteristics». [Consulta: 21 juliol 2006]. Compiles useful information on vegetable oils from a number of sources.
• «Yokayo Biofuels: History of Biodiesel». Arxivat de l'original el 2006-07-19. [Consulta: 25 juliol 2006]. Gives a good overview of biodiesel and the oils that are used to produce it. Yokayo is a Califòrnia-based company that sells biofuel.
• «Castor Oil». Arxivat de l'original el 2006-07-15. [Consulta: 25 juliol 2006]. The site contains a large set of resources on castor oil and many other oils, particularly those used to make biodiesel.
• Botanical Garden of Indian Republic (BGIR). «Database of Oil Yielding Plants» (PDF). Botanical Survey of India, 05-04-2004. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 19 octubre 2010]. List of about 300 plants that grow in India, and that yield oil. Also gives common names in languages spoken in India.
• H.F. Macmillan. «Oils and Vegetable Fats». A: Handbook of Tropical Plants. Herbdata New Zealand. ISBN 8170411777 [Consulta: 18 gener 2011].  Old reference with basic information on an unusually large variety of plant oils.