Llista d'alcaldes de Reus

Ajuntament de Reus el 1912. L'edifici va ser construït pels mestres de cases Antoni Pujades i Joan Mas el 1601
Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940

A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del segle xviii. A partir del Decret de Nova Planta, se suprimeixen els Jurats i el Consell que regien fins llavors l'ajuntament. Els alcaldes de Reus eren elegits per l'Arquebisbe de Tarragona, ja que la ciutat era de la seva jurisdicció. Reus enviava una terna a Tarragona, que s'havia elegit per insaculació dels noms dels possibles candidats. El bisbe en triava un, que tenia també les funcions de jutge i que havia de prestar jurament al seu davant. Els regidors s'elegien seguint les normes del marquès de Castel-Rodrigo, que consistien en confeccionar una llista de 14 individus que s'enviava a la Reial Audiència on feien elecció de set persones, les que tocaven a Reus pel nombre d'habitants.[1]

Billet del Consell Municipal de Reus, de 1937, signat per Ramir Ortega Garriga i dibuixat per Josep Ferré Revascall.

Llistat

Per aplicació del Decret de Nova Planta, del 1719 al 1798.[2]

Guerra del Francès, del 1808 al 1814

Restauració absolutista del 1814 al 1820

Trienni Liberal (1820-1823)

Dècada ominosa (1823-1833)

Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)

Regència del General Espartero (1840-1843)

Isabel II d'Espanya (1843-1868)

Sexenni Democràtic

Restauració borbònica- Alfons XII d'Espanya (1875-1885)

Regència de Maria Cristina d'Àustria

Regnat d'Alfons XIII d'Espanya

Regnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

2a. República, Franquisme i democràcia

Núm.
Alcalde
Inici mandat
Fi de mandat
Partit polític
 Evarist Fàbregas i Pàmies 1931 1931 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
Antoni Martí Bages 1931 1932 Acció Catalana
Enric Cavallé Muixí 1932 1934 Partit Republicà Radical
Josep Borràs i Messeguer 1934 1934 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
Antoni Huguet Regué 1934 1934
Pere Jordana Borràs 1934 1936 Partit Republicà Radical
Francesc Martí Ballester 1936 1936 Lliga Regionalista
Josep Borràs i Messeguer 1936 1936 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
Antoni Llauradó Muntanyola 1936 1937 Confederació Nacional del Treball
Ramir Ortega Garriga 1937 1939 Partit Socialista Unificat de Catalunya
Enric Aguadé Parés 1939 1939 Dictadura Franquista
José Ramón de Amézaga Botet 1939 1939
José M. Fernández de Velasco 1939 1940
Joan Bertran Borràs 1940 1940
Antoni Valls Julià 1940 1947
Pere Miralles Casals 1947 1950
Pau Ornosa Soler 1950 1951
Joan Bertran Borràs 1952 1963
Juan-Amado Albouy Busquets 1963 1973
Josep Francesc Llevat Briansó 1973 1977
Miquel Colàs Piquer 1977 19 d'abril de 1979
Carles Martí Massagué 19 d'abril de 1979 23 de maig de 1983 Partit dels Socialistes de Catalunya
Anton Borrell Marcó 23 de maig de 1983 21 de març de 1985
Joan Maria Roig i Borràs 12 d'abril de 1985 12 d'abril de 1985
Josep Abelló Padró 12 d'abril de 1985 12 de juny de 1999
Lluís Miquel Pérez Segura 12 de juny de 1999 11 de juny de 2011
Carles Pellicer i Punyed 11 de juny de 2011 17 de juny de 2023 Convergència i Unió i posteriorment Junts per Catalunya (coalició)
Sandra Guaita Esteruelas 17 de juny de 2023 Partit dels Socialistes de Catalunya

Referències

  1. ↑ Vilà, Saldoni. Amor al Rey y a la Pàtria. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954, p. 70. 
  2. ↑ Se suprimeixen els Jurats i el consell que regien fins llavors l'ajuntament. Són nomenats per la Reial Audiència. Hi havia batlle, sots-batlle, set regidors i jutge local. Saldoni Vilà. Amor al Rei y a la pàtria: vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet en Reus 1713-1749. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954. Pàgs. 180-183
  3. ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 165. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 68-69 i 191-202. ISBN 8487873022. 
  5. ↑ 5,0 5,1 "Actes Municipals 1741-1749", pàg. 152. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  6. ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 73. Arxiu Comarcal del Baix camp
  7. ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 165 Arxiu Comarcal del Baix Camp
  8. ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 557. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Rovira i Gómez, Salvador-J. La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 162. ISBN 8487123678. 
  10. ↑ "Actes Municipals 1761-1765" p. 57. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  11. ↑ Actes Municipals 1761-1765" p. 185. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  12. ↑ "Actes Municipals de 1766 fins a 1770", p. 294. Arxiu Històric de Reus
  13. ↑ "Actes Municipals de 1766 fins a 1770" p. 968. Arxiu Històric de Reus
  14. ↑ "Actes Municipals de 1774 fins a 1777", p. 415. Arxiu Històric de Reus
  15. ↑ "Actes Municipals 1778-1782", p. 179. Arxiu Històric de Reus
  16. ↑ "Actes Municipals 1778-1782" p. 541. Arxiu Històric de Reus
  17. ↑ "Actes Municipals 1786 fins a 1791", p. 771. Arxiu Històric de Reus
  18. ↑ "Actes Municipals 1792 fins a 1797", p. 103. Arxiu Històric de Reus
  19. ↑ "Actes municipals 1798-1800", p. 79. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  20. ↑ 20,0 20,1 "Actes municipals 1801, 1802, 1803", p. 2 i p. 54 Arxiu Comarcal del Baix Camp
  21. ↑ "Actes municipals 1894, 1805, 1806", p. 69 i 221. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  22. ↑ Actes Municipals 8-IV-1807, p. 243. Arxiu Municipal de Reus. Però des del mes de maig de 1808 no actua com a alcalde. Ho fa el sotsbatlle Josep Grases i Alegre.
  23. ↑ Actes Municipals 3-I-1809, p. 25. Arxiu Municipal de Reus. L'anomenen "Bayle y Justícia Mayor"
  24. ↑ "Actes Municipals 1811-1812" 2-I-1811, p. 37. Arxiu Comarcal del Baix Camp. Josep Brocà va néixer el 1777 i va morir el 1843. Olesti. Diccionari biogràfic de reusencs, p. 147
  25. ↑ "Actes municipals 1811-1812". 7-V-1811, p. 375. Nomenat per l'autoritat francesa, el Baró de Lacuée, intendent general de l'armada a l'Aragó. No va prendre possessió. Al seu lloc, actuà d'alcalde el primer regidor Sebastià Torroja Rabassa.
  26. ↑ "Actes municipals 1811-1812", 30-VIII-1811, p. 540. El 13 d'agost va ser nomenat alcalde Joan Magrinyà, advocat de 38 anys, però al·legà malaltia i no va ser alcalde. El 1814, amb el retorn de l'absolutisme, Magrinyà serà alcalde. Pau Torroja va exercir fins al novembre de 1811, i va ser substituït "provisionalment" pel sots-batlle Josep Giol (p. 800), que va actuar d'alcalde fins al novembre de 1812.
  27. ↑ "Actes municipals 1811-1812", 9-XII-1812, p. 933
  28. ↑ "Actes municipals 1813-1814". 4-I-1814, p. 355. Destituït pels absolutistes el 14 d'agost de 1814.
  29. ↑ "Actes municipals 1813-1814", p. 637. Es van recuperar com a regidors els que ja ho havien estat abans de l'abril de 1808. Magrinyà s'havia negat a ser alcalde sota la dominació francesa de Reus.
  30. ↑ "Actes municipals 1815-1816", gener de 1815, p. 41
  31. ↑ "Actes municipals1817-1818". 6-II-1817, p. 62
  32. ↑ "Actes municipals 1817-1818", 30-I-1818, p. 630
  33. ↑ "Actes municipals 1819-1820", 5-III-1819, p. 27
  34. ↑ "Actes municipals 1819-1820", 21-II-1820, p. 285
  35. ↑ "Actes municipals 1819-1820" 26-III-1820, p. 311
  36. ↑ "Actes municipals 1821-1824" 22-I-1821, p. 22. L'1 de gener de 1821 va ser escollit Juan Rincón Gil, que per incompatibilitat va dimitir.
  37. ↑ "Actes municipals 1821-1824" I-I-1822, p. 419
  38. ↑ "Actes municipals 1821-1824" 1-I-1823, p. 719
  39. ↑ "Actes municipals 1821-1824" 9-XI-1823, p. 770
  40. ↑ "Actes municipals 1821-1824". 9-VI-1824, p. 815
  41. ↑ "Actes municipals 1825-1830". 7-I-1826, p. 123
  42. ↑ "Actes municipals 1825-1830". 1-I-1827, p. 315
  43. ↑ "Actes municipals 1825-1830". 1-IX-1827, p. 443
  44. ↑ Actes municipals 1825-1830" 14-VI-1828, p. 645
  45. ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 31-XII-1831, p. 19
  46. ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 22-VI-1833, p. 203. Falten les actes de 1835, però se suposa que Montemayor seguia d'alcalde
  47. ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 24-I-1836, p. 653
  48. ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 11-XII-1836, p. 7
  49. ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 11-X-1838, p. 412
  50. ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 26-VI-1839, p. 472
  51. ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 18-VIII-1839, p. 518
  52. ↑ "Actes municipals 1841-1846" 1-I-1841, p. 5
  53. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 13-VI-1841, p. 70. Pere Mata dimiteix perquè és nomenat Alcalde tercer de Barcelona, tot i que continua de regidor a Reus
  54. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 30-I-1842, p. 116
  55. ↑ "Actes Municipals 1841-1846" 19-VII-1843, p. 297
  56. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 26-X-1843, p. 367. Brocà no acceptava el càrrec i van nomenar alcalde provisional al seu sogre l'advocat Josep Montagut el 14 d'octubre de 1843, fins que va acceptar.
  57. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 1-IV-1844, p. 419
  58. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 1-I-1846, p. 637
  59. ↑ "Actes municipals 1841-1846". 28-V-1846, p. 666. A l'alcalde anterior, Ramon de Montagut, el fan plegar per deutes del consistori
  60. ↑ "Actes municipals 1847-1849". 7-VI-1847, p. 56
  61. ↑ "Actes municipals 1847-1849". 1-I-1848, p. 133
  62. ↑ "Actes municipals 1847-1849". 17-IV-1848, p. 239
  63. ↑ "Actes municipals 1850-1852". 16-I-1851, p. 295. Dimiteix l'11-V-1853 per haver-se suprimit el càrrec d'Alcalde-Corregidor que tenia. Va assumir l'alcaldia el primer tinent d'alcalde Joan Malegue fins al 31 de desembre de 1853
  64. ↑ "Actes municipals 1854 i 1855". 2-I-1854, p. 12
  65. ↑ Actes municipals 1856-1857". 25-II-1857, p. 278
  66. ↑ "Actes municipals 1856 i 1857". 25-II-1857, p. 278
  67. ↑ "Actes municipals 1858 a 1861". 14-VIII-1858, p. 191
  68. ↑ "Actes municipals 1858 a 1861". 18-III-1859, p. 450
  69. ↑ "Actes municipals 1858 a 1861" 30.VI-1861, p. 989
  70. ↑ "Actes Municipals 1862-1865". 20-II-1863, p. 224. Per dimissió de Gregorio de Mijares és nomenat "Regente de la Alcaldía-Corregimiento"
  71. ↑ "Actes Municipals 1862-1865" 21-VIII-1863, p. 469
  72. ↑ "Actes Municipals 1862-1865". 4-V-1864, p. 674. Desapareix la figura d'alcalde-corregidor i Fernández dimiteix. Aixemús, primer tinent d'alcalde, és nomenat "Encargado de la Alcaldía Constitucional"
  73. ↑ "Actes Municipals 1862-1865" 1-I-1865, p. 866
  74. ↑ "Actes Municipals 1880", p. 7. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  75. ↑ "Actes Municipals 1881", p. 391. Arxiu Comarcal del Baix Camp

Enllaços externs