Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Els Llibres profètics de l'Antic Testament cristià i de la Tanakh hebrea formen un grup d'escrits bíblics atribuïts als profetes, considerats pels creients, com a homes inspirats per Déu amb autoritat per parlar en el seu nom i transmetre al poble els seus ensenyaments.

En el cristianisme, es consideren profètics els llibres compresos entre Isaïes i Malaquies. La Tanakh hebrea anomena aquesta col·lecció Neviïm ("profetes"), malgrat inclou diversos llibres considerats pels cristians com històrics (Josuè, Jutges, I Samuel, II Samuel, I Reis i II Reis), no hi inclou al profeta Daniel.

Des de la nit dels temps, totes les grans religions antigues han reconegut i venerat la figura del profeta. Ja des de l'any 2000 aC es parlava de revelacions profètiques en els pobles veïns d'Israel, com per exemple Mari i Biblos, i en la Bíblia mateixa ens parla dels profetes del déu Baal.