El llibre d'Esdres és un dels setze llibres històrics de l'Antic Testament, precedent al llibre segon de les Cròniques i que segueix al llibre de Nehemies. En un principi, els llibres d'Esdres i Nehemies formaven un sol llibre indivisible (i de vegades el llibre de Nehemies és anomenat llibre segon d'Esdres), que explica el retorn a Jerusalem dels jueus desterrats a Babilònia pel rei Cir de Pèrsia, la reconstrucció del temple destruït de Jerusalem i l'establiment de la comunitat jueva a la Terra Santa. Està escrit vers el segle iii aC.
Estil
Els llibres d'Esdres i Nehemies mostren un caràcter molt heterogeni de les seves parts, que de fet són un recull de documents i de notes sobre el temps de la restauració i reorganització del poble hebreu, que comprèn uns cent quaranta anys, des de l'edicte de Cir fins a l'any setè d'Artaxerxes II. Potser, en realitat, es tracta només d'una compilació de documents, preparats per a ser reelaborats amb vista a una obra més completa i acabada.[1]
Contingut
La història, en forma de recull o antologia, que es mira de mostrar és la d'una etapa ben definida dintre l'esperança messiànica. La restauració després de l'exili és el resultat d'un moviment popular, espontani. Els seus homes, Nehemies i Esdres, amb els repatriats, sacerdots, profetes (Ageu i Zacaries), no han fet sinó centrar i mantenir l'esperança en el retorn a la seva antiga terra, aquest cop com a dominadors.[1]
El que havia estat una nació ara és només una província subjecta, amb uns lligams religiosos, de fidelitat a l'aliança, una mena de comunitat religiosa. La religió és la gran força que ha fet que Israel es mantingués com a poble. La prova no és acabada: dificultats, crisis i decepcions formaran el canemàs de la història d'aquest període. És el començament d'aquella insatisfacció d'Israel, que en cert sentit, encara perdura.[1]
Vericitat històrica
L'autor ha fet una aportació a la història d'Israel, però amb la seva manera artificial de cosir les fonts ha donat un conjunt històric que no representa de cap manera el desenrotllament real dels fets.[1]
L'autor deu pensar en la successió de la casa de David sense deixar-ne veure cap referència, per tal de no donar a entendre un inconformisme contra l'ordre establert. Déu no ha mancat a les seves promeses.[1]
Dones al llibre d'Esdres
Ni el llibre d'Esdres, ni el de Nehemies ni la Siràcida no parlen de la reina Ester.[2]
Referències
Vegeu també
