Biblos (fenici: 𐤂𐤁𐤋, Gubl; grec antic: βύβλος, Bíblos; àrab: جبيل, Jubayl, pronunciat localment Jbeil)[1] va ser un antic portfenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban. El seu nom li ve d'una paraula per a designar ‘muntanya’ i està en l'arrel de la paraula «llibre» en grec (avui dia, present en el mot «Bíblia»). La deïtat local fou Thummuz, assimilat a Adonis.
La zona fou poblada des d'almenys el 5000 aC i les ceràmiques que s'han trobat són semblants a les que s'han trobat als Països Catalans. L'etapa calcolítica o preurbana, vers el 3800-3200 aC, hi va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus, vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada, i altres vegades sotmesa, a Egipte. El primer príncep conegut de Biblos és Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte, fins que el 1200 aC els Pobles de la mar s'hi van instal·lar i van originar l'hegemonia fenícia en tota la regió fins que, al segle viii o vii aC, es va imposar la sobirania assíria, que va durar fins al segle vi aC, i fou seguida per la dominació persa.
Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quan Pompeu li va donar la llibertat, sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D'època romana, és el temple dels Obeliscs i el teatre. Fou seu d'un bisbe i, el 638, va ser ocupada pels musulmans, que la van anomenar Jibla, del qual deriva l'actual Jubayl, pronunciat localment Jbeil.
Els croats hi van construir un castell anomenat Gibelet i fou seu d'una senyoria, el primer senyor de la qual fou l'occitàRamon de Sant Geli i, després, va passar a la família dels Embriaco genovesos.
