Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria

Infotaula d'obra artísticaLlibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria
Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria

Modifica el valor a Wikidata
Tipusguardó, memorial, obra escultòrica i giant furniture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació15 de novembre de 1989 (1989-11-15): primer inscrit
29 de novembre de 2007 (2007-11-29): legislació
Materialacer Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGovern Federal del Brasil
Localització
Col·lecció
MunicipiBrasília (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPanteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves Modifica el valor a Wikidata

El Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria (en portuguès brasiler i oficialment, Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria) és un registre de les persones que, individual o conjuntament, van servir al Brasil en la seva defensa i construcció amb excepcional dedicació i heroisme.[1]

Història

La Pira de la Pàtria i el Panteó Tancredo Neves.

En finalitzar la dictadura militar al país (1964-1985), el Brasil va iniciar un procés de redemocratització i de posada en valor dels ideals nacionals. L'any 1988 es decideix la construcció a la Plaça dels Tres Poders de Brasília del Panteó de la Pàtria, que rebria el nom oficial de Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves. Inaugurat un any després, en el pis superior del recinte s'hi troba el Llibre d'Acer (Livro de Aço), on els Herois de la Pàtria –el desdoblament a "Herois i Heroïnes" es va produir el 2017–[1] tenen físicament inscrit el seu nom.[2][3]

El llibre consta de 10 peces d'acer (portada, contraportada i 8 pàgines). Cada pàgina conté 6 herois —persones o grups—, 3 a l'anvers i 3 al revers, amb el nom, una breu descripció biogràfica i la data d'inscripció. Els visitants del Panteó poden passar les pàgines i llegir-ne els noms.[4]

Per decret llei, el 15 de novembre de 1989 es va aprovar el nom de les dues primeres persones en formar-ne part: Joaquim José da Silva Xavier (amb motiu del bicentenari de la Inconfidência mineira) i Manuel Deodoro da Fonseca (pel centenari de la proclamació de la república).[5] La gravació dels noms en el Llibre va trigar uns anys: el 21 d'abril de 1992 va tenir la cerimònia d'inscripció de Tiradentes (en el bicentenari de la seva execució), mentre que el president Deodoro da Fonseca va haver d'esperar fins al 1997.[6][7] Entre mig d'aquestes dues cerimònies, va registrar-se i gravar-se també el nom de Zumbi dos Palmares.[8]

Amb el pas dels anys, s'hi van anar afegint noms sense que hi hagués una reglamentació oficial sobre quins eren els requisits per poder optar-hi. Aquesta es va establir l'any 2007 (ja amb deu noms gravats i dos més aprovats), per mitjà de la Llei Federal nº 11.597. A més dels fets vitals del candidat, es marcava un lapse de 50 anys després de la seva mort, a excepció dels morts en el camp de batalla.[9] El 2015, el període mínim d'espera es va reduir a només 10 anys,[10] un canvi fet pel govern Rousseff per a possibilitar l'admissió de Leonel Brizola.[11]

Tramitació

Llei que aprova la inscripció de Pere I del Brasil en el Livro de Aço.

La proposició d'un nom per ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria pot ser feta per qualsevol Diputat Federal o Senador, o pel mateix President de la República. El projecte de llei ha de ser aprovat per les dues cambres del Congrés Nacional i també per Presidència. En cas que el cap de l'executiu veti la proposició, aquesta torna a ser votada per diputats i senadors. Si totes dues institucions la validen per majoria absoluta, el projecte esdevé llei.[12][13]

Crítiques al procés

Conforme va créixer el nombre d'inscrits en el Llibre d'Acer, la presentació de projectes per afegir-ne de nous s'ha disparat, convertint-se en una mesura populista. S'ha discutit també sobre la baixa representació femenina en la llista, sobretot en els primers anys (2 dones entre les primeres 40 personalitats recollides).[2] També hi ha hagut registres molt polèmics, com és el cas del president Vargas, qui va convertir el país en una dictadura autoritària entre 1937 i 1945.[14]

Cerimònies bloquejades

L'última cerimònia de gravació de noms data de desembre de 2018 i, des de llavors, les posteriors inscripcions no s'han materialitzat. El Livro de Aço va ser ideat per a rebre noves personalitats esporàdicament (van decretar-se 8 nomenaments en els primers 15 anys d'existència); però, a partir de 2005, el nombre d'inscripcions va créixer molt més ràpid del previst, fins a esgotar-se l'espai disponible en les 8 pàgines originals del llibre.[4][15]

L'any 2024, la Secretaria de Cultura del Districte Federal va anunciar l'obertura d'una licitació pel projecte d'ampliació del Llibre, de tal manera que es pogués resoldre l'embut.[4] Més tard, aquell mateix any, es va promoure una llei per permetre la divisió del Llibre d'Acer en diversos volums físics, facilitant la incorporació dels noms.[16]

Inscripcions

En la següent llista s'inclouen totes les persones que han sigut legítimament inscrites en el Llibre d'Acer, mitjançant la publicació d'una Llei Federal en el Diário Oficial da União:

# Nom Naixement
i defunció 		Resum biogràfic Nº llei
inscr.[17] 		Data cerimònia Ref.
1 Joaquim José da Silva Xavier
"Tiradentes" 		1746 1792 Alferes, màrtir de la Inconfidência mineira 7919/1989 21 abril 1992 [18]
2 Zumbi dos Palmares 1655 1695 Líder del Quilombo de Palmares 9315/1996 21 març 1997
3 Manuel Deodoro da Fonseca 1827 1892 Mariscal i 1r President de la República 7919/1989 15 novembre 1997
4 SMI Dom Pedro I 1798 1834 Proclamador de la independència del Brasil i primer emperador 9828/1999 5 setembre 1999
5 Luís Alves de Lima e Silva
Duc de Caxias 		1803 1880 Oficial en cap de l'exèrcit a les guerres de la Plata i Triple Aliança i Primer Ministre 10641/2003 28 gener 2003
6 José Plácido de Castro 1873 1908 Cap militar en l'annexió de l'Acre i governador d'aquest estat 10440/2002 17 novembre 2004
7 Joaquim Marques Lisboa
Marquès de Tamandaré 		1807 1897 Almirall, patró de la Marina del Brasil 10796/2003 13 desembre 2004
8 Francisco Manuel Barroso da Silva
Baró d'Amazonas 		1804 1882 Almirall, líder en la batalla naval de Riachuelo 11120/2005 11 juny 2005
9 Alberto Santos-Dumont 1873 1932 Inventor del primer avió enlairat a motor, el 14-bis 11298/2006 26 juliol 2006
10 José Bonifácio de Andrada e Silva 1763 1838 Científic, escriptor i diplomàtic, se'l coneix com el Patriarca de la Independència 11135/2005 21 abril 2007
11 Chico Mendes 1944 1988 Sindicalista i ambientalista assassinat per la seva defensa de l'Amazònia 10952/2004 4 setembre 2012
12 Joaquim da Silva Rabelo
Frare "Caneca" 		1779 1825 Religiós, escriptor i republicà, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador 11528/2007
13 Manuel Luís Osório
Marquès d'Herval 		1808 1879 Mariscal, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos de cavalleria 11680/2008
14 Ildefonso Pereira Correia
Baró de Serro Azul 		1849 1894 Empresari i líder civil, màrtir de la defensa de Curitiba durant la Revolució Federalista 11863/2008
15 Antônio de Sampaio 1810 1866 Brigadier, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos d'infanteria 11932/2009
16 Sepé Tiaraju c. 1723 1756 Cacic guaraní, líder de la resistència indígena en la guerra Guaraní 12032/2009
17 Ana Néri 1814 1880 Pionera de la infermeria al Brasil i heroïna a la Guerra de la Triple Aliança 12105/2009
18 Hipólito José da Costa 1774 1823 Diplomàtic, periodista i editor del primer diari brasiler, el Correio Braziliense 12283/2010
19 Sant José de Anchieta 1534 1597 Missioner jesuïta, estudiós de les llengües tupí i cofundador de Rio de Janeiro i São Paulo 12284/2010
20 Getúlio Vargas 1882 1954 14è i 17è President del Brasil 12326/2010
21 João de Deus Nascimento 1771 1799 Màrtirs de la Conjuració bahiana, també coneguda com Revolta dels sastres 12391/2011
Lucas Dantas do Amorim Torres 1774
Manuel Faustino dos Santos Lira 1775
Luís Gonzaga das Virgens 1761
22 Mário Martins de Almeida 1901 1932 MMDC o Màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932 12430/2011
Euclides Bueno Miragaia 1911
Dráusio Marcondes de Souza 1917
Antônio Américo de Camargo Andrade 1901
23 Júlio César Ribeiro de Sousa 1843 1887 Inventor, precursor de la dirigibilitat aèria 12446/2011
24 Soldats del cautxú - - Tropes allistades durant la 2GM que van servir en les plantacions de siringa a l'Amazònia 12447/2011
25 Heitor Villa-Lobos 1887 1959 Compositor i mestre d'orquestra 12455/2011
26 Domingos José Martins 1781 1817 Líder màrtir de la Revolució pernambucana 12488/2011
27 José Maria da Silva Paranhos Júnior
Baró de Rio Branco 		1845 1912 Patró del cos diplomàtic brasiler, nominat al Nobel de la Pau 12502/2011
28 Roberto Landell de Moura 1861 1928 Mossèn i inventor de prototips de ràdio, telègraf i telèfon 12614/2012
29 Anita Garibaldi 1821 1849 Guerrillera en la guerra dels Farrapos 12615/2012
30 Francisco Barreto de Meneses 1616 1688 Herois de Guararapes: Comandants de les tropes brasileres que lluitaren contra Nova Holanda en la batalla de Guararapes 12701/2012
João Fernandes Vieira c. 1610 1681
André Vidal de Negreiros 1606 1680
Henrique Dias s/d 1662
Antônio Filipe Camarão c. 1600 1648
Antônio Dias Cardoso s/d 1670
31 Joaquim Nabuco 1849 1910 Polític, diplomàtic i escriptor abolicionista 12988/2014 19 agost 2014
32 Bárbara de Alencar 1760 1832 Comerciant, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador, considerada la primera presonera política del país 13056/2014 12 desembre 2018
33 Cândido Rondon 1865 1958 Mariscal, indigenista i explorador del Mato Grosso i la conca amazònica 13141/2015
34 Ruy Barbosa 1849 1923 Jutge i polític, coautor de 1a Constitució Republicana (1891) i membre fundador de l'ABL 13162/2015
35 Leonel Brizola 1922 2004 Líder d'esquerra, ha estat l'únic governador de dos estats diferents 13229/2015
36 Clara Camarão s. xvii s/d Comandant potiguara d'un esquadró de guerreres indígenes en les batalles contra el Brasil neerlandès 13422/2017
37 Jovita Feitosa 1848 1867 Allistada al Cos de Voluntaris per lluitar a la guerra contra el Paraguai, fent-se passar per un home 13423/2017
38 Zuzu Angel 1921 1974 Denunciant de les tortures i asssassinats durant la dictadura, fou assassinada tres anys després 13433/2017
39 Francisco José do Nascimento
"Dragão do Mar" 		1839 1914 Mariner i abolicionista, detonant de la prohibició de l'esclavitud al Ceará 13468/2017
40 Joaquim Maria Machado de Assis 1839 1908 Escriptor, primer president de l'ABL 13558/2017
41 Antônio Carlos Gomes 1836 1896 Compositor d'òpera 13579/2017
42 João Pedro Teixeira 1918 1962 Activista polític de les lligues pageses, morí assassinat 13598/2018
43 José Feliciano Fernandes Pinheiro
Vescomte de São Leopoldo 		1774 1847 Magistrat i polític, diputat en les Corts Constituents del Brasil independent i primer president de l'IHGB 13599/2018
44 Martim Soares Moreno c. 1586 fl. 1648 Militar, fundador de l'actual estat de Ceará 13613/2018
45 Euclides da Cunha 1866 1909 Escriptor, periodista i diplomàtic 13622/2018
46 Joaquim Francisco da Costa
Germà Joaquim do Livramento 		1761 1829 Religiós, recaptava donacions per fundar hospitals, escoles i asils 13623/2018
47 Luís Gama 1830 1882 Escriptor i advocat abolicionista 13628/2018
48 João Francisco de Oliveira
João das Botas 		s/d 1833 Oficial de l'armada durant les guerres d'Independència i Cisplatina 13697/2018
49 Maria Felipa de Oliveira s/d 1873 Civil, combatent en els episodis de la Guerra d'Independència que van tenir lloc en la regió de la badia de Todos os Santos
50 Joana Angélica de Jesus 1761 1822 Abadessa, "primera màrtir de la Independència" caiguda defensant el Convent de Lapa, a Salvador
51 Maria Quitéria de Jesus 1792 1853 Alferes, combatent transvestit d'home en la Guerra d'Independència del Brasil
52 Miguel Arraes 1916 2005 Líder socialista, tres cops Governador de Pernambuco, patí presó i exili durant la dictadura 13719/2018
53 Juscelino Kubitschek 1902 1976 21è President de la República, propulsor de la construcció de Brasília 13766/2018 Pendent [19]
54 Ulysses Guimarães 1916 1992 Polític i professor, President de l'Assemblea Nacional Constituent posterior a la dictadura 13815/2019 [20]
55 Dandara dos Palmares s/d 1694 Defensora del Quilombo de Palmares junt amb el seu marit, Zumbi 13816/2019
56 Luísa Mahin s/d s. xix Exesclava, participant de la Revolta dels Malês i la Sabinada
57 Antônio Vicente Mendes Maciel
Antônio Conselheiro 		1830 1897 Líder de la comuna de Canudos, destruïda per l'exèrcit en la guerra de Canudos 13829/2019 [21]
58 Nelson Carneiro 1910 1996 Advocat i polític, promotor de la llei del divorci al Brasil 13852/2019 [22]
59 Tobias Barreto 1839 1889 Poeta, filòsof, professor i jurista 13927/2019 [23]
60 Osvaldo Aranha 1894 1960 Polític i diplomàtic, president de l'Assemblea General de l'ONU i candidat al Nobel de la Pau 13991/2020 [24]
61 Francisco Cândido Xavier 1910 2002 Altruista, divulgador espiritista, dos cops nominat al Nobel de la Pau 14201/2021 [25]
62 Nise da Silveira 1905 1999 Psiquiatra, pionera en l'ús de teràpia artística en el tractament psiquiàtric 14401/2022 [26]
63 Marcílio Dias 1838 1865 Mariner, heroi de la Guerra de la Triple Aliança 14471/2022 [27]
64 Antonieta de Barros 1901 1952 Primera dona negra en ser diputada estatal 14518/2023 [28]
65 Zilda Arns 1934 2010 Pediatra, sanitària i missionera 14552/2023 [29]
66 Jaime Nelson Wright 1927 1999 Pastor presbiterià opositor a la dictadura 14573/2023 [30]
67 Adhemar Ferreira da Silva 1927 2001 Primer bicampió olímpic brasiler i recordista mundial de triple salt 14575/2023
68 Maria Rita de Sousa Brito Lopes Pontes
Santa Dulce dels Pobres 		1914 1992 Monja franciscana, primera canonitzada nascuda al Brasil 14584/2023 [31]
69 Laudelina de Campos Melo 1904 1991 Fundadora del primer sindicat de treballadores domèstiques 14635/2023 [32]
70 Margarida Alves 1933 1983 Sindicalista rural assassinada 14649/2023 [33]
71 Cícero Romão Batista
Padre Cícero 		1844 1934 Sacerdot, Servent de Déu i polític a Ceará 14693/2023 [34]
72 Maria Beatriz Nascimento 1942 1995 Historiadora i professora, activista del moviment negre i feminista 14712/2023 [35]
73 Luiz Gonzaga 1912 1989 Músic, figura capçal del baião i el forró 14793/2024 [36]
74 Llancers negres - - Cos format per afrodescendents que va combatre per la República Riograndense en la guerra dels Farrapos 14795/2024
75 Dorina Nowill 1919 2010 Educadora i activista en favor dels deficients visuals 14796/2024
76 Abdias do Nascimento 1914 2011 Professor, artista i polític, activista del moviment negre 14800/2024
77 César Lattes 1924 2005 Físic, membre de l'equip que descobrí els pions 14839/2024 [37]
78 Eduardo Campos 1965 2014 Governador de Pernambuco i ministre, va morir durant la campanya de les eleccions presidencials de 2014 14999/2024 [38]
79 André Rebouças 1838 1898 Enginyer, inventor i assessor de l'emperador Pere II 15003/2024 [39]
80 Darcy Ribeiro 1922 1997 Sociòleg, educador i polític 15020/2024 [40]

Candidats

Hi ha diverses personalitats de les que s'està tramitant la inclusió en el Llibre del Herois i Heroïnes. En destaquen el general Francisco Xavier da Veiga Cabral, cap de la defensa de l'estat d'Amapá durant la intrusió francesa de 1895;[41] el mariscal de l'aire Eduardo Gomes, patró de la Força Aèria Brasilera;[42] João Cândido Felisberto, membre de l'armada i líder de la Revolta de la Fuetada;[43] els científics Vital Brazil i Oswaldo Cruz;[44] el tricampió de Formula 1 Ayrton Senna;[45] els membres de la família imperial Pere II i la princesa Isabel;[46] l'arquebisbe Hélder Câmara, defensor dels Drets Humans durant l'etapa de la dictadura militar;[47] o el manaó Ajuricaba, líder contra l'esclavització d'indígenes durant la colonització portuguesa.[48] Entre els difunts del segle xxi, es dona per fet que algun dia seran inscrits el futbolista Pelé i l'arquitecte Oscar Niemeyer.[15]

Un projecte de llei presentat l'any 2023 estudia eliminar el requisit dels 10 anys mínims des de la data de la defunció d'un candidat per poder iniciar-se la tramitació de la llei al Congrés Nacional. D'aquesta manera, es podria tramitar per la via ràpida noms d'ampli consens o morts en acte heroic que la normativa vigent només admet per a militars morts en combat. Hagués estat el cas, per exemple, d'Heley de Abreu Silva Batista, la mestra de preescolar que el 2017 va finar després de salvar 25 alumnes en un incendi provocat a la seva escola.[49]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Lei nº 13.433, de 12 de abril de 2017» (en portuguès). Diário Oficial da União, 13-04-2017. Arxivat de l'original el 2022-07-31 [Consulta: 4 agost 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «O Panteão da Liberdade e da Democracia Tancredo Neves». A: Rabêlo de Almeida, Juniele; Meness, Sônia (coords.). História pública em debate: Patrimônio, educação e mediações do passado (en portuguès de Portugal). São Paulo: Letra e Voz, 2018-05-09, p. 42-50. ISBN 978-85-93467-11-0.  Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Livro de Herois e Heroínas da Pátria, mantido em Brasília, ganha 21 novos nomes» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 12-12-2008. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 4 agost 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Feitoza, Cézar; Brasil, Mariana. «Livro de Heróis da Pátria está desatualizado há 6 anos por falta de páginas de aço» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 19-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 21 maig 2024].
  5. ↑ «Lei nº 7.919, de 11 de dezembro de 1989» (en portuguès). Diário Oficial da União, 12-12-1989. Arxivat de l'original el 2022-07-31 [Consulta: 4 agost 2022].
  6. ↑ Veiga, Edison. «Tiradentes: como um herói 'sem rosto' acabou ganhando uma representação quase religiosa» (en portuguès brasiler). Negócios. Grupo Globo, 20-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-23. [Consulta: 31 juliol 2022].
  7. ↑ «Panteão da Pátria: os 43 heróis e heroínas do Brasil» (en portuguès brasiler). UOL, 04-07-2018. Arxivat de l'original el 2022-05-17. [Consulta: 31 juliol 2022].
  8. ↑ Sotto Maior Neto, Olympio de Sá; Seifert Bazzo, Mariana. «Ref. Of. n. 37/2017 - Instituto Brasil & África» (en portuguès brasiler). Centro de Apoio operacional das Promotorias de Justiça de porteção aos Direitos Humanos. Ministério Público do Estado do Paraná, 03-07-2017. Arxivat de l'original el 2022-07-31. [Consulta: 31 juliol 2022].
  9. ↑ «Lei nº 11.597, de 29 de novembro de 2007» (en portuguès). Diário Oficial da União, 30-11-2007. Arxivat de l'original el 2022-07-31 [Consulta: 4 agost 2022].
  10. ↑ «Lei nº 13.229, de 28 de dezembro de 2015» (en portuguès). Diário Oficial da União, 29-12-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-31 [Consulta: 4 agost 2022].
  11. ↑ «Dilma altera lei e declara Brizola como "herói da pátria"» (en portuguès brasiler). GZH, 29-12-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-31. [Consulta: 31 juliol 2022].
  12. ↑ Nublat, Johanna; Iglesias, Simone. «Novas leis transformam Anchieta e Hipólito da Costa em heróis nacionais» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-07-2010. Arxivat de l'original el 2022-07-31. [Consulta: 31 juliol 2022].
  13. ↑ Peixoto Lima, Carlito. «Congresso derruba veto de Bolsonaro e confirma Nise da Silveira como heroína da Pátria : Tribuna do Sertão» (en portuguès brasiler). Tribuna do Sertão, 06-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-31. [Consulta: 31 juliol 2022].
  14. ↑ Guimarães Mueller, Izis; Silva de Sousa, Maria Aparecida «O problema do herói Getúlio Vargas: O tempo da escrita e seus interesses na atualização de personagens históricos» (en portuguès). Revista de Literatura, História e Memória, 16, 27, 06-08-2020, pàg. 61–82. Arxivat de l'original el 2022-07-31. DOI: 10.48075/rlhm.v16i27.24794. ISSN: 1983-1498 [Consulta: 4 agost 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Quem são os heróis e as heroínas do Brasil» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 31-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 10 gener 2024].
  16. ↑ «LEI Nº 14.984, DE 24 DE SETEMBRO DE 2024» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União, 25-09-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  17. ↑ «Legislação Federal Brasileira» (en portuguès brasiler). Presidência do Governo. Arxivat de l'original el 2022-07-31. [Consulta: 4 agost 2022].
  18. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» ( PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
  19. ↑ «Senado inclui Juscelino Kubitschek no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 28-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 4 agost 2022].
  20. ↑ «Livro dos Heróis terá Ulysses Guimarães, Dandara dos Palmares e Luiza Mahin» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 29-04-2019. Arxivat de l'original el 2022-06-25. [Consulta: 4 agost 2022].
  21. ↑ «Antônio Conselheiro será incluído no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal. Arxivat de l'original el 2022-07-30. [Consulta: 4 agost 2022].
  22. ↑ «Autor da Lei do Divórcio, Nelson Carneiro tem o nome aprovado para o Livro de Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 08-11-2018. Arxivat de l'original el 2023-03-27. [Consulta: 4 agost 2022].
  23. ↑ «Sancionada lei que inscreve Tobias Barreto no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Pernambuco, 12-12-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-09. [Consulta: 4 agost 2022].
  24. ↑ «Senado inclui Oswaldo Aranha no livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 18-02-2020. Arxivat de l'original el 2022-08-10. [Consulta: 4 agost 2022].
  25. ↑ Meirelles, Leonardo. «Chico Xavier tem o nome inscrito no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 08-09-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-09. [Consulta: 4 agost 2022].
  26. ↑ «Após veto derrubado, lei considera Nise da Silveira como Heroína da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 11-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-02. [Consulta: 2 agost 2022].
  27. ↑ «Sancionada lei que inscreve marinheiro Marcílio Dias no 'Livro dos Heróis'» (en portuguès brasiler). DM Sudoeste, 07-12-2022. [Consulta: 10 gener 2024].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Antonieta de Barros é incluída no Livro de Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Observatório da Violência contra a Mulher, 30-01-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  29. ↑ Amorim, Luana. «Médica catarinense Zilda Arns entra no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). NSC Total, 24-04-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  30. ↑ «Bicampeão olímpico e pastor são incluídos no livro de heróis da pátria» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 11-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 10 gener 2024].
  31. ↑ «Nome de irmã Dulce é incluído no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Cambra de Diputats del Brasil, 17-05-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  32. ↑ Lima Neto, Francisco. «Saiba quem foi Laudelina de Campos Mello, a nova heroína da pátria» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo. UOL, 26-07-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  33. ↑ «Nome de Margarida Alves é incluído no 'Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria'» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 17-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-21. [Consulta: 10 gener 2024].
  34. ↑ «Padre Cícero é incluído no Livro dos 'Heróis da Pátria'» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 11-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-17. [Consulta: 10 gener 2024].
  35. ↑ «Líder do feminismo negro é incluída no 'Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria'» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 31-10-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-31. [Consulta: 10 gener 2024].
  36. ↑ «Livro de Heróis e Heroínas da Pátria ganha quatro novos nomes» (en portuguès brasiler). 96FM Bauru, 09-01-2024. Arxivat de l'original el 204-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  37. ↑ Resck, Guilherme. «Quem é César Lattes, novo integrante do Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). sbt news. SBT, 11-04-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-21. [Consulta: 21 abril 2024].
  38. ↑ Dantas, Marina. «Eduardo Campos é incluído no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 16-10-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  39. ↑ Augusto, Carlos. «André Rebouças é homenageado no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria; Personalidade de Cachoeira é destaque nacional» (en portuguès de Portugal). Jornal Grande Bahia, 23-10-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  40. ↑ «Darcy Ribeiro é o mais novo nome no 'Livro dos Heróis e das Heroínas da Pátria'» (en portuguès brasiler). Cambra dels Diputats del Brasil, 13-11-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  41. ↑ «Aprovado reconhecimento de general Cabralzinho como Herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 23-09-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 4 agost 2022].
  42. ↑ Salles Ferro, Flavia. Um liberal autoritário: trajetória política de Eduardo Gomes (1922-1981) (tesi) (en portuguès brasiler). Juiz de Fora: Universidade Federal de Juiz de Fora, 2020.  Arxivat 2022-08-04 a Wayback Machine.
  43. ↑ «Comissão aprova inserção do nome de João Cândido no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 28-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-12-12. [Consulta: 4 agost 2022].
  44. ↑ «Os 43 heróis e heroínas do Brasil que poderão se tornar 44» (en portuguès brasiler). Espaço Vital Independente, 08-09-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 4 agost 2022].
  45. ↑ «CE aprova nome de Ayrton Senna como herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 05-04-2019. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 4 agost 2022].
  46. ↑ Santana, Diego. «Panteão da Pátria e da Liberdade foi preservado dos ataques no domingo (8)» (en portuguès brasiler), 14-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-24. [Consulta: 10 gener 2024].
  47. ↑ Brito, Carol. «Dueire propõe homenagem a Dom Hélder Câmara no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Folha de Pernambuco, 21-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].
  48. ↑ Santos Dantas, Fabiana «A saga legislativa dos heróis e heroínas brasileiros». Revista Jurídica da Presidência, 22, 128, 29-01-2021, pàg. 582. Arxivat de l'original el 2024-01-10. DOI: 10.20499/2236-3645.RJP2021v22e128-1874. ISSN: 2236-3645 [Consulta: 10 gener 2024].
  49. ↑ «Projeto muda regra para inscrição no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Cambra de Diputats del Brasil, 01-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-01-10. [Consulta: 10 gener 2024].

Bibliografia complementària

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria