PROFILPELAJAR.COM

Llengües ugrofineses
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Europa central, Escandinàvia i nord de Sibèria
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües uralianes
Subdivisions
	llengües úgriques; llengües fino-pèrmiques; llengües baltofineses
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2	fiu

Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes. A diferència de moltes de les altres llengües parlades a Europa, les llengües ugrofineses no formen part de la família de llengües indoeuropees. Les llengües uralianes inclouen també les llengües samoièdiques, i alguns lingüistes usen els termes ugrofinès i uralià com a sinònims. Moltes de les més petites llengües ugrofineses estan en perill d'extinció.

Orígens

El lloc d'origen del protofinoúgric, la hipotètica protollengua de les modernes llengües finoúgriques, no és localitzable. L'àrea que es correspon amb l'actual Rússia europea central i nord (això és, a l'oest dels Urals) és la zona que s'estima com a més probable, per a una època que dataria del tercer mil·lenni aC. Això és suggerit per la gran diversitat interfamiliar en l'àmbit de la zona mitjana del Volga; tres branques ben diferenciades de la família, mordovià, mari i permià, són localitzades en aquesta regió. També determinats noms reconstruïts de plantes i animals (per exemple, pícees, pi siberià, avet siberià, etc.) són congruents amb aquesta localització. El protofinoúgric reconstruït conté estrangerismes presos de l'indoirànic, especialment les paraules per a mel i abella, probablement de l'època en què les tribus indoiràniques (com els escites i els sàrmates) van habitar les estepes euroasiàtiques.

Hi ha proves que abans de l'arribada de les tribus de llengua eslava a l'àrea de l'actual Rússia, parlants d'ugrofinès podrien haver-se dispersat al llarg de tota l'àrea entre els Urals i el mar Bàltic. Aquesta era la distribució de la cultura de pintes de ceràmica (Comb Ceramic Culture), una cultura de l'edat de pedra que sembla adequar-se a les poblacions de parlants de finoúgric, c. 4200 aC – c. 2000 dC. Hi ha hagut intents de relacionar les llengües ugrofineses amb les llengües indoeuropees, però no hi ha prou similituds per a vincular-les amb alguna certesa. Existeixen semblants terminacions flexives, però el fet que estiguin o no genèticament relacionades és irresoluble. El lèxic comú no atribuïble a préstecs és molt escàs, i no s'han establert lleis fonètiques. Per contra, s'ha suggerit que les llengües germàniques van evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea com el cèltic imposat sobre un substrat finès, encara que no n'hi ha proves prou satisfactòries.

Una part del lèxic finobàltic no és compartit amb la resta de les llengües ugrofineses, cosa que pot ser deguda a un substrat prefinès, que pot coincidir en part amb el substrat de les llengües bàltiques indoeuropees. Amb relació a les llengües sami (lapó), s'ha suggerit la hipòtesi que els antecessors dels samis parlaven originàriament una llengua diferent, però que van adoptar la seva llengua actual sota la pressió dels seus veïns parlants de finès. La teoria que l'origen de l'ugrofinès es correspon amb una extensa àrea del nord d'Europa ha rebut més suport de les dades arqueològiques i genètiques que dels resultats lingüístics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el protofinoúgric fou la llengua originària en la major part de l'Europa central i nord, i que els primers parlants d'ugrofinès i les seves llengües es van originar en el territori de la moderna Ucraïna durant l'últim període glacial, quan la totalitat del nord d'Europa va ser coberta pel gel. Aquesta hipòtesi, no obstant això, ha estat rebutjada per gairebé tots els experts en lingüística comparada de l'ugrofinès; el model de Wiik ha estat criticat per confondre conceptes genètics, arqueològics i lingüístics, i molts experts veuen la teoria com a pseudocientífica.

Classificació

És generalment acceptat que la subfamília ugrofinesa de les llengües uralianes té els membres:

Úgric
- Hongarès
  - Hongarès
- Ob úgric
  - Khanti (ostiac)
  - Mansi (vogul)
Llengües finopermianes
- Llengües permianes
  - Komi (ziriè)
  - Udmurt (votiac)
- Llengües finovolgaiques
  - Mari (txeremís)
  - Mordovià
    - Erza
    - Mocxa
  - Llengües finovolgaiques extintes
    - Merya
    - Mesxerià
    - Muromià
  - Finolapó (finosami)
    - Sami (lapó)
      - Sami occidental
        Sami meridional
        
        Sami d'Ume — gairebé extingit
        
        Sami de Lule
        
        Sami de Pite — gairebé extingit
        
        Sami septentrional
      - Sami oriental
        Sami de Kemi — extingit
        
        Sami d'Inari
        
        Sami d'Akkala — extingit
        
        Sami de Kildin
        
        Sami skolt
        
        Sami de Ter — gairebé extingit
    - Llengües baltofineses
      - Estonià
      - Finès - inclòs meänkieli, kven i ingrià
      - Carelià - inclòs ludi i carelià d'Olonets
      - Estonià meridional, inclòs võro (seto)
      - Livonià (Liv) — gairebé extingit
      - Vepse
      - Vòtic (Vot) — gairebé extingit

Vocabulari comú

Aquí hi ha una petita mostra de vocabulari uràlic (basat en l'Encyclopædia Britannica i Hakkinen 1979).

Català	Finès	Estonià	Sami septentrional	Inari Sami	Mari	Komi	Khanti	Hongarès	Finoúgric reconstruït
cor	sydän, sydäm-	süda, südam-	-	-	šüm	śələm	səm	szív	śiδä(-mɜ) / śüδä(-mɜ)
faldilla	syli	süli	salla, sala	solla	šəl	syl	jöl	öl	süle / sile
vena	suoni	soon	suotna, suona	suona	šön	sən	jan	ér	sōne / se̮ne
anar	mennä, men-	minna, min-	mannat	moonnađ	mije-	mun-	mən-	menni, megy	*mene-
peix	kala	kala	guolli, guoli	kyeli	kol	-	kul	hal	*kala
mà	käsi, käte- gen. käden, part. kättä	käsi, kät- gen. käe, part. kätt	giehta, gieđa	kieta	kit	ki	köt	kéz	*käte
ull	silmä	silm	čalbmi, čalmmi	čalme	šinča	śin	sem	szem	*śilmä
un	yksi, yhte- gen. yhden, part. yhtä	üks, üht- gen. ühe, part. üht(e)	okta, ovtta	ohta	ikte	ət'ik	ĭt	-	*ykte
dos	kaksi, kahte- gen. kahden, part. kahta	kaks, kaht- gen. kahe, part. kaht(e)	guokte	kyeh´ti	kokət	kyk	kät	kettő/két	kakta / käktä
tres	kolme	kolm	golbma	kulma	kumət	kujim	koləm	három	kolme / kulme
gel	jää	jää	jiekŋa, jieŋa	jiena	ij	ji	jöŋk	jég	*jäŋe
poll	täi	täi	dihkki	tikke	tij	toj	tögtəm	tetű	*täje

(Notes ortogràfiques: La hacek (š) denota articulació postalveolar, mentre que l'accent (ś) denota una articulació palatal secundària. La lletra finesa 'y' [y] representa el mateix fonema (una [i] arrodonida) que la lletra 'ü' en altres idiomes. La veu aspirant dental [ð] és l'origen del finès estàndard 'd', que es pronuncia de manera diferent en cada dialecte. El mateix so és marcat amb la lletra đ en les parles sami. La 'č' sami és una postalveolar africada sorda [ʧ].)

Nombres

Els nombre d'1 a 10 en finès, estonià, võro, sami septentrional, erzya, Meadow Mari, Mansi, hongarès, i proto-finoúgric.

Nombre	Finès	Estonià	Võro	Sami septentrional	Inari Sami	Erzia	Meadow Mari	Mansi	Hongarès	Proto-F-U
1	yksi	üks	ütś	okta	ohta	vejke	ikte	akva	egy	*ykte
2	kaksi	kaks	katś	guokte	kyeh´ti	kavto	kokət	kityg	kettő	*kakte
3	kolme	kolm	kolm	golbma	kulma	kolmo	kumət	hurum	három	*kolm-
4	neljä	neli	nelli	njeallje	nelji	ńiľe	nələt	nila	négy	*neljä-
5	viisi	viis	viiś	vihtta	vitta	veƭe	wizət	at	öt	*vit(t)e
6	kuusi	kuus	kuuś	guhtta	kutta	koto	kuδət	hot	hat	*kut(t)e
7	seitsemän	seitse	säidse	čieža	čiččam	śiśem	šəmət	sat	hét	N/A
8	kahdeksan	kaheksa	katõsa	gávcci	käävci	kavkso	kandaš(e)	ńololov	nyolc	N/A
9	yhdeksän	üheksa	ütesä	ovcci	oovce	vejkse	indeš(e)	ontolov	kilenc	N/A
10	kymmenen	kümme	kümme	logi	love	kemeń	lu	lov	tíz	N/A

Referències

Benkő, Loránd: Etymologisches Wörterbuch des Ungarischen (Diccionari etimològic d'hongarès). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1992-1997., ISBN 963-05-6227-8
Collinder, Björn: Fenno-Ugric Vocabulary. Uppsala, 1955, ISBN 3-87118-187-0.
Collinder, Björn: An introduction to the Uralic languages. Berkely, California
Campbell, Lyle: Historical Linguistics: An Introduction. Edinburgh University Press, 1998.
Csepregi Márta (ed.): Finnugor kalauz (Finno-Ugric Guide). Budapest: Panoráma, 1998., ISBN 963-243-862-0
Encyclopædia Britannica 15th ed.: Languages of the World: Uralic languages. Chicago, 1990.
Häkkinen, Kaisa: Suomalais-ugrilaisten kielten etymologisen tutkimuksen asemasta ja ongelmista (Sobre la situació i problemes en la recerca etimològica de les llengües ugrofineses) (1979), in Nykysuomen rakenne ja kehitys (Structure and development of modern Finnish) volume 2, (NRJK 2) Pieksämäki 1984, ISBN 951-717-360-1.
Laakso, Johanna: Karhunkieli. Pyyhkäisyjä suomalais-ugrilaisten kielten tutkimukseen (A Bear Tongue. Views on the Research of the Finno-Ugric Languages). Helsinki: SKS, 1999.
Laakso, Johanna (ed.): Uralilaiset kansat (Uralic Peoples). Porvoo - Hèlsinki - Juva: WSOY, 1992, ISBN 951-0-16485-2.
Marcantonio, Angela: What Is the Linguistic Evidence to Support the Uralic Theory or Theories? - A Linguistica Uralica 40, 1, pp 40–45, 2004.
Marcantonio, Angela: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. 2003.
Marcantonio, Angela, Pirjo Nummenaho, and Michela Salvagni: The "Ugric-Turkic Battle": A Critical Review. A Linguistica Uralica 37, 2, pp 81–102, 2001. Online version Arxivat 2005-02-11 a Wayback Machine..
Ruhlen, Merritt, A Guide to the World's languages, Stanford, California (1987), pp. 64–71.
Sammallahti, Pekka: Historical phonology of the Uralic languages. - In: Denis Sinor (ed.), The Uralic languages. Description, history and foreign influences. Leiden - New York - København - Köln: Brill, 1998.
Sammallahti, Pekka, Matti Morottaja: Säämi - suoma - säämi škovlasänikirje (Inari Sami - finès - Inari Sami School Dictionary). Helsset/Hèlsinki: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovddaš/Kotimaisten kielten tutkimuskeskus, 1983, ISBN 951-9475-36-2.
Sammallahti, Pekka: Sámi - suoma - sámi sátnegirji (Northern Sami - finès - Northern Sami Dictionary). Ohcejohka/Utsjoki: Girjegiisá, 1993, ISBN 951-8939-28-4.
Sinor, Denis (ed.): Studies in Finno-Ugric Linguistics: In Honor of Alo Raun (Indiana University Uralic and Altaic Series : Volume 131). Indiana Univ Research, 1977, ISBN 0-933070-00-4.
Vikør, Lars S. (ed.): Fenno-Ugric. In: The Nordic Languages. Their Status and Interrelations. Novus Press, pp. 62–74, 1993.
Wiik, Kalevi: Eurooppalaisten juuret, Atena Kustannus Oy. Finland, 2002.

(rus) Языки народов СССР III. Финно-угорские и самодийские языки (Languages of the Peoples in the USSR III. Finno-Ugric and Samoyedic Languages). (rus) Москва (Moscow): (rus) Наука (Nauka), 1966. (rus)
A magyar szókészlet finnugor elemei. Etimológiai szótár (The Hungarian Vocabulary of Finno-Ugric Origin. Diccionari etimològic). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1967-1978.