Lautarita |
---|
|
Fórmula química | Ca(IO₃)₂ |
---|
Epònim | Taltal (en) |
---|
Localitat tipus | Pampa del Pique III, Oficina Lautaro, Taltal, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
---|
|
Categoria | òxids |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KA.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KA.05 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.03 |
---|
Dana | 21.1.1.1 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 7,28Å; b = 11,3Å; c = 7,14Å; β = 106,36° |
---|
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
---|
Color | incolor; groguenc |
---|
Exfoliació | distingible/bona - bona en {011}; en traces en {100} i {110} |
---|
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
---|
Diafanitat | transparent |
---|
Densitat | 4,59 g/cm³ (mesurada); 4,48 g/cm³ (calculada) |
---|
Propietats òptiques | biaxial (+) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,792 nβ = 1,840 nγ = 1,888 |
---|
Birefringència | δ = 0,096 |
---|
Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 86° |
---|
Dispersió òptica | r > v perceptible |
---|
|
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
---|
Any d'aprovació | 1891 |
---|
Símbol | Ltr |
---|
Referències | [1] |
---|
La lautarita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta: l'oficina Lautaro (Província d'Antofagasta, Xile); Lautaro és també el nom del líder maputxe que va resistir la conquesta espanyola de Xile.[1]
Característiques
La lautarita és químicament iodat de calci amb fórmula química Ca(IO₃)₂. Els cristalls són petits, en forma de prismes curts, allargats i estriats al llarg de [001], mostrant {110}, {120}, {010}, {001} i també apareixen en forma d'agregats radials.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lautarita pertany a «04.KA: Iodats sense anions addicionals, sense H₂O", sent l'únic mineral pertanyent a aquest subgrup.
La lautarita apareix recobrint fractures o incrustada en el guix en dipòsits de nitrats.[2] Se n'han trobat exemplar a les mines Yumbes i a Pampa del Pique III, a la Regió d'Antofagasta (Xile).[1] Ha estat trobada en associació amb altres minerals com: guix, brüggenita, dietzeïta, nitratina, anhidrita, hidroboracita i halita.[2]
Referències