 Dietzeïta |
|---|
|
| Fórmula química | Ca₂(IO₃)₂(CrO₄)·H₂O |
|---|
| Epònim | ésser humà  |
|---|
| Localitat tipus | Lautaro, Morro Moreno, Regió d'Antofagasta, Xile |
|---|
|
| Categoria | òxids |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KD.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.03 |
|---|
| Dana | 23.1.1.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10,11Å; b = 7,23Å; c = 13,96Å; β = 106,62° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | groc daurat |
|---|
| Exfoliació | imperfecta - incompleta en {100}. |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
|---|
| Color de la ratlla | groc clar |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
| Densitat | 3,617 a 3,698 g/cm³ (mesurada); 3,61 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,825 nβ = 1,842 nγ = 1,857 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,032 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 86°, calculat: 84° |
|---|
| Dispersió òptica | petita |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1894 |
|---|
| Símbol | Die |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La dietzeïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor d'August Dietze, químic xilè, qui va ser el primer en descriure aquest mineral.[1]
Característiques
La dietzeïta és un cromat-iodat de calci monohidratat de fórmula química Ca₂(IO₃)₂(CrO₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls tabulars {100}, allargats al llarg de [001], de fins a 1 mm; típicament en agregats columnars o costres fibroses.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dietzeïta pertany a «04.KD: Iodats amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb la george-ericksenita.
La dietzeïta va ser descoberta a la Lautaro, situada a la Regió d'Antofagasta, a Xile. També s'ha trobat a Taltal i la mina Maria Elena, situades a la mateixa regió. L'altre indret on ha estat trobada és Zapiga, a El Tamarugal (Regió de Tarapacá); sent així un mineral que només ha estat trobat a Xile.[1] Apareix en dipòsits de nitrats d'aquestes regions àrides, on s'ha trobat associada amb altres minerals com: lopezita, tarapacaïta i ulexita.[2]
Referències
