Laueïta
Fórmula química	Mn2+(Fe3+)₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O
Epònim	Max von Laue
Localitat tipus	Pegmatita de Hagendorf South Pegmatite, Hagendorf, Waidhaus, Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya
Classificació
Categoria	Minerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.04
Dana	42.11.10.1
Heys	19.12.24
Propietats
Sistema cristal·lí	Triclínic, pinacoïdal
Hàbit cristal·lí	Cristalls tabulars prismàtics de 3 mm
Estructura cristal·lina	a = 5,28 Å; b = 10,66 Å; c = 7,14 Å; α = 107,91°; β = 110,98°; γ = 71,12°
Grup puntual	1 - pinacoïdal
Grup espacial	p1
Color	marró-mel, ambar, groc fosc, taronja groguenc o vermellós
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	Molt trencadís
Duresa (Mohs)	3 (Mohs)
Lluïssor	Vítria, subvítria, resinosa
Color de la ratlla	Blanca
Densitat	2,44 a 2,49 g/cm³ (mesurada); 2,56 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,588 a 1,603 nβ = 1,654 a 1,659 nγ = 1,680 a 1,682
Birefringència	δ = 0,092
Angle 2V	mesurat: 63° a 66°, calculat: 62°
Dispersió òptica	r < v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lae
Referències	[1]

La laueïta és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat "grup de la laueïta". Va ser descoberta l'any 1954 a la localitat de Hagendorf, en l'estat de Baviera (Alemanya), sent anomenada en honor de Max von Laue, cèlebre físic alemany.

És un fosfat simple de ferro i manganès, hidroxilat i hidratat. El grup de la alueíta és el de tots els fosfats i arsenats triclínics. Estructuralment és un polimorf dels minerals pseudolaueïta i stewartita.

És un mineral secundari que es forma en les etapes hidrotermals tardanes relacionades amb pegmatites granítiques que tenen trifilita oxidada.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: rockbridgeïta, strunzita, stewartita, pseudolaueïta, siderita o ludlamita.

• Laueïta, webmineral.com.
• Manual de laueïta, Mineral Data Publishing.