Max von Laue

(1914)
Biografia
Naixement	9 octubre 1879 Coblença (Imperi Alemany)
Mort	24 abril 1960 (80 anys) Berlín Oest (Alemanya Occidental)
Causa de mort	mort accidental, accident de trànsit
Sepultura	Cementiri municipal de Göttingen
Residència	Alemanya
Formació	Universitat de Göttingen Universitat de Zúric Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Múnic Universitat d'Estrasburg
Director de tesi	Max Planck
Es coneix per	Difracció de raigs X
Activitat
Camp de treball	Física, cristal·lografia, raigs X, teoria de la relativitat i superconductivitat
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	físic, professor d'universitat, cristal·lògraf
Ocupador	Universitat de Múnic Universitat de Zúric Universitat de Frankfurt Universitat Humboldt de Berlín Physikalisch-Technische Bundesanstalt
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1958–) Royal Society (1949–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Acadèmia Pontificia de les Ciències American Physical Society Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Reial Acadèmia Sueca de Ciències Göttingen Eighteen (en)
Professors	Max Planck
Alumnes	Leó Szilárd
Obra
Obres destacables raigs X Laue equations (en)
Estudiant doctoral	Friedrich Beck, Karl-Otto Kiepenheuer, Leó Szilárd, Friedrich Möglich, Max Päsler (en) , Max Kohler (en) i Karl Otto Kiepenheuer (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 179]
Família
Cònjuge	Magda von Laue
Fills	Theodore Von Laue
Cronologia
1943-15 octubre 1945	Operació Alsos
	Operació Epsilon
Premis
(1959)  Medalla Ernst Reuter (1959)  Medalla Helmholtz (1952)  X-ray badge (en) (12 maig 1949)  Membre estranger de la Royal Society (1932)  Medalla Max Planck (1921)  Medalla d'Adolf von Baeyer (1914)  Medalla Matteucci (1914)  Premi Nobel de Física  membre de l'American Physical Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya  Pour le Mérite

Max von Laue^[1] (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.

Nascut el 9 d'octubre de 1879 a la ciutat alemanya de Pfaffendorf (actualment Coblença), va estudiar física, química i matemàtiques a les universitats d'Estrasburg, Göttingen i Múnic, i fou deixeble de Max Planck. Posteriorment, a partir de l'any 1912, va ser professor de física a la Universitat de Zúric i entre 1919 i 1943 director de física teòrica en la Universitat de Berlín. Després de la seva jubilació, l'any 1943, va rebre el nomenament de professor honorari en la Universitat de Göttingen.

Va desenvolupar un mètode per a amidar la longitud d'ona dels raigs X, utilitzant, per primera vegada, cristalls salins prims com a reticle de difracció, i arribà a demostrar que aquests raigs eren de naturalesa anàloga als de la llum, però no visibles, ja que la seva longitud d'ona és extremadament curta.

Va treballar sobre els diagrames, imatges simètriques, produïdes en les plaques fotogràfiques pels raigs X que han sofert la reflexió o la refracció en un material cristal·lí. Així mateix, també va investigar en el camp de la teoria de la relativitat.

L'any 1914, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls. Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel Max von Laue i James Franck en aigua règia, per a així evitar que els nazis les robessin, col·locant aquesta solució en una prestatgeria del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra Mundial, va tornar al laboratori i va precipitar l'or per a treure'l de la barreja. L'or va ser retornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel va lliurar noves medalles a von Laue i a Franck.

Max von Laue es morí el 24 d'abril de 1960 a Berlín a conseqüència de les ferides produïdes per un accident de cotxe del dia 8 d'abril.

En honor seu, s'anomenà el cràter Laue de la Lluna. El 12 d'octubre de 1990, s'anomenà l'asteroide (10762) von Laue en honor seu i fou descobert per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Laue

• «Max von Laue» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.