La Federación Igualadina
La Federación Igualadina era una publicació setmanal anarquista, publicada a Igualada entre 1883 i 1885. DescripcióPortava el subtítol “Órgano de las secciones federadas en Igualada” i a sota “Eco del proletariado”. La redacció i administració de la publicació era al carrer de Santa Caterina, núm. 17, on també hi havia la seu de la Societat de Vetaires de Cotó. A partir del núm. 99, es van traslladar al carrer de Santa Anna, núm. 14. El primer número es va publicar el 9 de febrer de 1883 i va arribar a tirar 5.000 exemplars, que es distribuïen per tot Espanya i per això s'editava en castellà. S'imprimia als tallers de Marian Abadal. Sortia cada divendres i tenia quatre pàgines, a dues columnes, amb un format de 31 x 22 cm. El darrer número publicat va ser el 128, amb data 17 de juliol de 1885. Segons Marbà, “[...] y de no ser el cólera de el istio de 1885, y un poco de descuydo en la administración, que nos aconsejó lo matáramos por nuestra propia voluntad, cuando ya tenia vida propia”.[1] ContingutsVa fer seu el lema de Mikhaïl Bakunin "Anarquia, federació i col·lectivisme". La revista va néixer al Consell Local de les Seccions Obreres d'Igualada i era el portaveu de les seccions sindicades en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) d'Igualada. Defensava els principis de la Internacional i era de filiació anarquista i sindicalista.[2] Els articles editorials acostumaven a publicar les conclusions dels congressos de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). També publicava moltes circulars i comunicats oficials de les diverses seccions, així com notícies sobre altres congressos de treballadors (FTRE, Unió Manufacturera, rams d'ofici, etc.) i conflictes obrers. Cal destacar el seguit d'articles sobre la mano negra i la publicació per lliuraments de l'obra A los jóvenes, de Piotr Kropotkin.[3] Va influir, no solament en l'àmbit local, en el desenvolupament de les organitzacions de treballadors, base dels futurs sindicats, ja que “Cánovas había perseguido hasta aniquilarla a toda la prensa libre. Pero no se sabe por que dejó un islote: La Federación Igualadina, que era entonces la única publicación realmente obrera de toda España”.[4] (Porcel) Redactors i col·laboradorsEl consell de redacció estava format per vuit persones: Pau Font Poch, Frederic Carbonell Barral, Bonaventura Botines Codina, Lluís Llansana Sabaté, Francesc Serra Constansó, Josep Paloma, Josep Carreras Llansana i Pere Marbà Cullet.[1] Els articles anaven sense signar o firmats amb pseudònims, però sí que hi ha algunes cartes signades, entre d'altres, per Francesc Abayá Garriga, Maria Casanellas, Salvador Espí, Lluís Gili, Magí Jordana, Joan Portús i Marià Tassis, etc.[5] Referències
Localització
Enllaços externs |
||||||||||||||
