L'Impressionniste fin de siècle

Infotaula de pel·lículaL'Impressionniste fin de siècle
L’impressionniste fin de siècle Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1899 Modifica el valor a Wikidata
Durada1 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0000246 Letterboxd: the-conjurer TMDB.org: 49295 Modifica el valor a Wikidata

L'Impressionniste fin de siècle és un curtmetratge mut de trucs francès de 1899 dirigida per Georges Méliès. Va ser llançat als Estats Units com a An Up-to-Date Conjurer, i al Regne Unit An Up-to-Date Conjuror.[1][2] També fou coneguda com The Conjurer.[3]

Argument

Un prestidigitador i una ballarina de ballet realitzen una sèrie ràpida d'actes de màgia, que inclouen desaparicions, reaparició i transformacions.

Producció

Méliès fa de prestidigitador. Els efectes especials de la pel·lícula es van crear amb sofisticats escamoteigs, amb els plans acuradament tallats i combinats per permetre que les transformacions de mig moviment semblin suaus.[2]

Méliès va fer dues versions de L'Impressionniste fin de siècle, amb un ballarí diferent i diferents escenografies, a més de lleugeres variacions en l'acció. És possible que altres pel·lícules de Méliès també s'hagin rodat més d'una vegada.[4] L'escenari de la versió més habitual de la pel·lícula es va reutilitzar per a la pel·lícula posterior de Méliès Nouvelles luttes extravagantes.[3]

Estrena i supervivència

La Star Film Company de Méliès va estrenar L'Impressionniste fin de siècle i comptava amb el número 183 als seus catàlegs.[1] Una impressió de la pel·lícula havia estat redescoberta el 1947, quan va ser projectat pel Museu d'Art de San Francisco en un programa que també incloïa les pel·lícules de Méliès À la conquête du pôle, Le Voyage dans la Lune, Le Palais des mille et une nuits i Hydrothérapie fantastique.[5] L'altra versió de la pel·lícula, menys habitual,, amb la diferent ballarina i escenografia, es va descobrir més tard i es va projectar el juliol de 2011 a la conferència "Méliès, carrefour des attractions" al Centre culturel international de Cerisy-la-Salle.[4]

Recepció

L'estudiós del cinema John Frazer va qualificar la transformació a l'aire d'"encantadora", citant la pel·lícula com un bon exemple dels nombrosos curtmetratges de trucs de Méliès "en què l'objectiu principal és demostrar la màgia blanca possible a les pel·lícules".[2] L'estudiosa del cinema Elizabeth Ezra va argumentar que les transformacions fluides de gènere entre l'home i la dona a la pel·lícula emfatitzen "la naturalesa procreativa de l'art [del mag]".[6] L'estudiós Pasi Väliaho va plantejar que la pel·lícula "dissol la identitat de les formes en vectors de moviment", i que aquesta i les altres pel·lícules de trucs de Méliès utilitzen els cossos "en primer lloc com a llocs d'experimentació".[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 339, ISBN 9782732437323
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Frazer, John (1979), Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès, Boston: G. K. Hall & Co., pàg. 74–5, ISBN 0-8161-8368-6
  3. ↑ 3,0 3,1 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France, Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, pàg. 66–7, ISBN 2903053073, OCLC 10506429
  4. ↑ 4,0 4,1 Solomon, Matthew (Fall 2012), "Georges Méliès: First Wizard of Cinema (1896-1913)/Georges Méliès Encore: New Discoveries (1896-1911)", Moving Image 12 (2): 187–192, ISSN 1532-3978
  5. ↑ Sitney, P. Adams (2010), "Harry Smith, bibliophile, and the origins of cinema", in Perchuk, Andrew & Singh, Rani, Harry Smith: The Avant-Garde in the American Vernacular, Los Angeles: Getty Research Institute, p. 107, <https://books.google.cat/books?id=dujx_t8lRAIC&pg=PA107>
  6. ↑ Ezra, Elizabeth (2000), Georges Méliès, Manchester: Manchester University Press, p. 95, <https://books.google.cat/books?id=NW12OEyynkQC&pg=PA95>
  7. ↑ Väliaho, Pasi (2010), Mapping the Moving Image: Gesture, Thought and Cinema circa 1900, Amsterdam: Amsterdam University Press, p. 50, <https://books.google.cat/books?id=0UfnAHJP_QUC&pg=PA50>

Enllaços externs