Kotoïta
Matriu de kotoïta (gris clara) amb ludwigita i szaibelyita
Fórmula química	Mg₃[BO₃]₂
Epònim	Kotō Bunjirō (en)
Localitat tipus	mina North orebody, Hol Kol, Suan-gun, Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.01b
Dana	24.3.2.1
Heys	9.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,401Å; b = 8,422Å; c = 4,507Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolora
Macles	en {101}
Exfoliació	perfecta en {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa	6,5
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,10 g/cm³ (mesurada); 3,06 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,652 nβ = 1,653 nγ = 1,673
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	no pleocròica
Angle 2V	mesurat: 21°, calculat: 26°
Dispersió òptica	r > v feble
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1939
Símbol	Ko
Referències	[1]

La kotoïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Bundjirô Kotô (1856-1935), geòleg i petrògraf japonès.

La kotoïta és un borat de fórmula química Mg₃[BO₃]₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma massiva incolora o com a grans allargats de diversos mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kotoïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, jimboïta i takedaïta.

Va ser descoberta l'any 1939 a la mina North orebody, a Hol Kol (Província de Hwanghae del Nord, Corea del Nord). Es va trobar a la zona de contacte de la zona metamòrfica d'una intrusió granítica en la dolomita, on sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, espinel·la, ludwigita, forsterita, fluoborita, dolomita i clinohumita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kotoïta