Des de la seua joventut, en finalitzar els seus estudis de dret a la Universitat Imperial de Tòquio el març de 1924, Machimura entrà dins de la carrera funcionarial com a buròcrata d'alt nivell el maig del mateix any. El seu primer lloc de treball fou a l'oficina del governador d'Aomori, com a funcionari del ministeri d'interior. Poc després, a l'octubre de 1925, va començar a treballar a la policia prefectural d'Aomori. Només un any després, fou traslladat a la policia prefectural de Shizuoka, on l'agost de 1929 passaria a treballar dins de l'administració prefectural. L'any següent torna a la policia de Shizuoka per a, poc després, passar a ser funcionari del Ministeri de la Casa Imperial (actual Agència de la Casa Imperial. Machimura es manté en aquest càrrec fins que, l'any 1936, és nomenat cap de la policia prefectural de Gifu. L'any 1937 esdevé cap de la policia prefectural de Mie per a, finalment, tornar a treballar per al ministeri d'interior. L'any 1941 arribà el seu primer càrrec important: el de governador de la prefectura de Toyama, que exercí fins a l'any 1943, quan l'abril d'aquell any va esdevindre cap de la policia metropolitana de Tòquio. De febrer a abril de 1945 va exercir com a governador de Niigata. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, Machimura fou depurat del funcionariat per les autoritats d'ocupació nord-americanes, no podent tornar a la vida pública fins a la dècada del 1950, quan va esdevindre polític.
Machimura guanyà les eleccions per un estret marge front al candidat del Partit Socialista del Japó (PSJ), Setsuo Yokomichi, pare del posterior governador socialista Takahiro Yokomichi. Alhora que exercia el seu càrrec de governador, també fou president d'una associació per a l'estudi de l'obra del filòsof Masahiro Yasuoka. Com a governador de Hokkaidō, va presidir els actes commemoratius del centenari de Hokkaidō els anys 1968 i 1969, ja a la darrera part del seu mandat.[4] També fou un dels impulsors de la candidatura de Sapporo als Jocs Olímpics d'Hivern de 1972. Finalment, l'any 1971 deixaria el càrrec, sent substituït per Naohiro Dōgakinai, també membre del seu partit.
Conegut anticomunista, Kingo Machimura va manifestar públicament la necessitat de que el país s'armara contra una possible invasió de la Unió Soviètica. També va proposar en una entrevista peridoística l'any 1983 que el Ministeri d'Afers Interns havia de tornar a ser com abans de la segona guerra mundial, amb un major control de la política interna nacional i amb la supressió de l'autonomia prefectural, les eleccions per a elegir al governador i les assemblees prefecturals.
.jpg)
.svg){kind=small}
