Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i net de Genguis Kan. La guerra civil entre ell i el seu germà Ariq Boke per la successió del seu germà més gran Möngke (mort el 1259 durant el setge de Diaoyucheng),[3] van marcar el final d'un imperi unificat.[4][5]
Obrers que transporten materials de construcció a Cambaluc
Khublai va estudiar la cultura xinesa i se n'enamorà. El 1251, el seu germà Möngke va esdevenir gran kan de l'Imperi Mongol i ell fou designat governador dels territoris al sud de l'imperi. Durant els seus anys com a governador, va administrar correctament aquests territoris, impulsant la producció agrícola de Henan i incrementant el benestar social després de rebre Xi'an. Aquesta política fou ben acceptada pels senyors de la guerra xinesos i també va ser essencial per a la constitució la futura dinastia Yuan.
Conquesta de Dali
Invasió mongol de Dali
Després que els Dali executessin els tres enviats mongols que havien anat a demanar la seva submissió, Möngke va enviar Kublai al Regne de Dali el 1253 per flanquejar el Song. La família Gao va dominar la cort, va resistir i va assassinar enviats mongols.[7] Els mongols van dividir les seves forces en tres. La primera columna es va dirigir cap a l'est a la conca de Sichuan, la segona comandada per Uryankhadai, el fill de Subotai va prendre un camí difícil cap a les muntanyes de l'oest de Sichuan, i el mateix Kublai va comandar la tercera que es va dirigir cap al sud sobre les prades, trobant-se amb la primera columna.[8] Mentre Uryankhadai entrava al galop per la vora del llac des del nord, Kublai va prendre la capital de Dali i va salvar els residents malgrat l'assassinat dels seus ambaixadors. El rei dali Duan Xingzhi va desertar als mongols, que el nomenaren maharajà i hi van col·locar un comissari de pacificació, i van utilitzar les seves tropes per conquistar la resta de Yunnan. Després de la marxa de Kublai, va esclatar el malestar entre els Jang Negre (un dels principals grups ètnics del regne de Dali). El 1256, Uryankhadai, havia pacificat completament Yunnan. Els caps Tusi i els líders de les tribus locals i els regnes de Yunnan, Guizhou i Sichuan es van sotmetre al domini de Yuan i se'ls va permetre mantenir els seus títols. Després el general Uriyangqatai va atacar els tibetans, als qual va forçar a reconèixer el vassallatge mongol, i va capturar Hanoi en 1257.[9]
Conquesta de Song
El 1258 en un kurultai celebrat a Mongòlia, Möngke va decidir agafar la direcció de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exèrcit mongol va avançar del Shensi a Sichuan l'octubre del 1258 i va conquerir Pao-ning vers desembre del 1258, però tot i grans esforços no va poder conquerir Diaoyucheng, i va morir l'11 d'agost de 1259 de disenteria, que havia agafat durant el setge.[10]
Khublai va continuar els atacs des de l'est baixant de l'Hopei amb un altre exèrcit i assetjava Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitjà, enfront de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que havia tornat des del Tonquín al Yunnan a finals del 1257, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Així els Song es veien atacats pel nord i el sud. En rebre notícies que el seu germà, Arig Boke, havia convocat un kurultai en què havia estat escollit gran kan el juny de 1260.[11] Khublai va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establí el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exèrcit.
Arig va enviar Alandar per apoderar-se del corredor de Gansu que uneix el nord de la Xina amb Àsia Central on va ser derrotat i mort per Kadan, un fill d'Ogodei, i part de l'exèrcit d'Arig també era derrotat per les tropes de Khublai a Baski, tallant el subministrament d'aliments a Mongòlia des del nord de la Xina. L'uighurLian Xixian va derrotar Liu Taiping, aliat d'Arig al nord-oest de la Xina i va expulsar els partidaris d'Arig de Liangzhou i Ganzhou.[13] Al sud-oest de la Xina, les seves forces van protegir Sichuan de les tropes invadides d'Ariq Böke. Kublai va pagar generosament a Kadan i Lian Xixian pel seu servei militar en regals i promocions.
Arig es va retirar a la vall del riu Yenisei al nord-oest de Mongòlia des de la insostenible Karakorum. A l'estiu, Arig va intentar prendre el control de Mongòlia a Khublai guanyant una primera batalla però Khublai va enviar un altre exèrcit contra el seu germà, derrotant-lo el novembre de 1261 al llac Shimultai i poc després al Gran Khingan.[14] Arig va haver d'abandonar Mongòlia definitivament, retrocedint al riu Yenisei. En 1262 les forces de Khublai van entrar a Karakorum però un aixecament al seu territori xinès va aturar l'avanç mentre Berke podia donar suport a Arig per l'esclat de la guerra entre ell i Hülegü pel Caucas.
Alghu va començar a atacar les possessions de l'Horda Blava a Coràsmia i Transoxiana, expulsant els representants de Börke i a finals de l'any va declarar per Khublai. L'única oportunitat d'Arig d'aconseguir qualsevol cosa depenia dels recursos dels txagatais, i el 1263 des de la seva base al Yenisei va atacar Alghu obligant-lo a fugir a Kashgar, mentre els Song envaien el nord de la Xina impedint que Khublai l'ajudés. Khublai va enviar Hao Jing per negociar una resolució pacífica de la guerra amb els Song però l'oferta no fou acceptada i el negociador, empresonat. Arig Boke finalment es va rendir a Khublai en 1263. Va ser empresonat per Khublai[15] i va morir misteriosament pocs anys després de la seva rendició, amb rumors que havia estat enverinat en secret.
Emperador de la Xina
El 1271 Khublai (世 祖 忽 必 烈 順 帝) va crear oficialment la dinastia Yuan 元,[16] i va establir la nova capital a Dadu (Pequín, Xina) l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes i l'Imperi mongol es va fracturar en quatre khanats o imperis separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing.[17]
Unificació de la Xina
Per a unificar la Xina, Khublai va començar una gran ofensiva contra els últims reductes de la dinastia Song 宋 al sud del país[18] i n'acabà la conquesta el 1279 en la batalla de Yamen.[19] Com a emperador de la Xina, Khublai va treballar per minimitzar les influències dels governadors regionals que havien tingut un immens poder abans i durant la Dinastia Song. La seva desconfiança vers l'ètnia Han va fer que nomenés oficials persones d'altres grups ètnics.
Va ser el primer governant mongol a convertir-se formalment al budisme, específicament al budisme tibetà, gràcies a la predicació del lama Drogön Chögyal Phagpa, de l'escola Sakya. Tot i la seva conversió sempre va mostrar gran tolerància vers la resta de religions i es va fer rodejar de consellers de diferents religions. Emperò la seva conversió va significar un gran impuls del budisme, que més tard es consolidaria a tot el país amb el seu descendent Altan Khan.[20]
Va introduir el paper moneda, però no va reeixir per la falta de disciplina fiscal i per culpa de la inflació. El seu imperi va ser visitat per diversos europeus com Marco Polo, que va anar a la capital i es convertí fins i tot en conseller. Va conquerir Dali (Yunnan), i Gorieo (Korea). Sota la pressió dels seus consellers mongols, Khublai va intentar conquerir el Japó, Birmania, el Vietnam i Java. Tots els intents van acabar en fracàs, i augmentà encara més la inflació. Khublai també va obligar a capitular els senyors de la guerra del nord-est i nord-oest, amb la qual cosa assegurà l'estabilitat d'aquestes regions.
Va reorganitzar l'administració xinesa dividint el territori en províncies i establint una divisió per classes: la dominant dels mongols (propietaris i senyors), els funcionaris i comerciants estrangers (d'origen turc, europeu o asiàtic), la petita burgesia (amb majoria coreana i xinesos del nord), i les masses sense drets del sud de la Xina. La dinastia Yuan va regnar a la Xina fins que fou substituïda pels Ming el 1368.
Amb la dinastia Song ja conquerida, el 1283, Kublai Khan i la dinastia Yuan van llançar una invasió naval de Txampa que va donar lloc a l'establiment de relacions tributàries entre el regne vietnamita, abans estat tributari de la dinastia Song i la dinastia Yuan. Vijaya va ser capturada per l'exèrcit Yuan liderat pel comandant mongol Sogetu a principis de 1283. Els mongols van ser finalment expulsats, però la ciutat va ser saquejada.
Mapa de la segona invasió del Vietnam, amb els mongols (negre) atacant des del nord i des del sud.
Amb la intenció d'exigir un major tribut i la supervisió directa dels Yuan dels afers locals a Đại Việt i Txampa, els Yuan van llançar una altra invasió el 1285 que no va aconseguir els seus objectius per la seva derrota a la batalla de Chương Dương, i una tercera invasió el 1287, que tot i la derrota mongol a la batalla del riu Bạch Đằng[22] tant Đại Việt com Txampa van decidir acceptar la supremacia nominal de la dinastia Yuan i es van convertir en estats tributaris per evitar més conflictes.[23]
Últims anys
A la Pèrsia de l'Ilkanat, Ghazan es va convertir a l'islam i va reconèixer Kublai Khan com el seu sobirà. Estàtua de Kublai Khan a la plaça Sükhbaatar, Ulaanbaatar. Juntament amb les estàtues d’Ogodei i les estàtues de Genguis Kan, molt més grans, forma un complex d'estàtues dedicat a l'Imperi mongol.
Kublai Khan va enviar el seu nét Gammala a Burkhan Khaldun l'any 1291 per assegurar la seva reclamació a Ikh Khorig, on va ser enterrat Gengis, un lloc sagrat fortament protegit pels kublaids. Bayan tenia el control de Karakorum i estava restablint el control de les àrees circumdants el 1293, de manera que el rival de Kublai, Kaidu, no va intentar cap acció militar a gran escala durant els tres anys següents. A partir de 1293, l'exèrcit de Kublai va eliminar les forces de Kaidu de l'Altiplà de la Sibèria Central.
Després de la mort de la seva dona Chabi el 1281, Kublai va començar a retirar-se del contacte directe amb els seus consellers, i va donar instruccions a través d'una de les seves altres reines, Nambui. Només dues de les filles de Kublai es coneixen pel seu nom; podria haver tingut d'altres. A diferència de les dones formidables de l'època del seu avi, les dones i filles de Kublai eren una presència gairebé invisible. L'elecció original de successor de Kublai va ser el seu fill Zhenjin, que es va convertir en el cap dels Zhongshu Sheng i va administrar activament la dinastia segons la moda confuciana. Nomukhan, després de tornar de la captivitat a l'Horda d'Or, va expressar el ressentiment perquè Zhenjin havia estat fet hereu, però va ser desterrat al nord. Un funcionari va proposar que Kublai abdiqués a favor de Zhenjin el 1285, un suggeriment que va enfadar Kublai, que es va negar a veure Zhenjin. Zhenjin va morir poc després el 1286, vuit anys abans que el seu pare. Kublai es va penedir d'això i es va mantenir molt a prop de la seva dona, Bairam (també coneguda com a Kokejin).
Kublai es va tornar cada cop més desanimat després de la mort de la seva dona preferida i el seu hereu escollit Zhenjin. El fracàs de les campanyes militars a Vietnam i Japó també el perseguia. Kublai va recórrer al menjar i a la beguda per a la comoditat, va tenir un sobrepès greu i va patir gota i diabetis. L'emperador es va dedicar en excés a l'alcohol i a la dieta mongol tradicional rica en carn, que podria haver contribuït a la seva gota. Kublai es va enfonsar en una depressió a causa de la pèrdua de la seva família, la seva mala salut i l'avançament de l'edat. Kublai va provar tots els tractaments mèdics disponibles, des de xamans coreans fins a metges vietnamites, i remeis i medicaments, però sense èxit. A finals de 1293, l'emperador es va negar a participar en la tradicional cerimònia d'Any Nou. Abans de la seva mort, Kublai va passar el segell del príncep hereu al fill de Zhenjin Temür, que es convertiria en el següent Khagan de l'Imperi mongol i el segon governant de la dinastia Yuan. Buscant un vell company per consolar-lo en la seva última malaltia, el personal del palau només podia triar Bayan, més de 30 anys més jove que ell. Kublai es va debilitar constantment i el 18 de febrer de 1294 va morir als 78 anys. Dos dies després, el cortègi fúnebre va portar el seu cos al lloc de sepultura dels khans a Mongòlia.[24]
Família
Chabi, un budista que era el Khatun de Kublai i emperadriu de l'Imperi mongol
Kublai es va casar primer amb Tegulen, però ella va morir molt aviat. Després es va casar amb Chabi de Kungrats, que era la seva emperadriu més estimada. Després de la mort de Chabi el 1281, Kublai es va casar amb el jove cosí de Chabi, Nambui, probablement d'acord amb el desig de Chabi.[25]
Esposes principals (primer i segon ordre):
Emperadriu, del clan Bosquur de Kungrats (皇后弘吉剌氏, m. 1233), nom personal Tegülün (帖古伦), filla de Tuolian
Dorji (朵儿只, c. 1233 – d. 1263), primer fill
Emperadriu Zhaorui Shunsheng, del clan Bosquur de Kungrats (昭睿順聖皇后 弘吉剌氏 1216 – d. 1281), nom personal Chabi (察必)
Yuelie, Gran Princesa de Zhao (赵国大長月烈公主)
casada amb Ay Buqa, príncep de Zhao (趙王) i va tenir descendència (quatre fills)
Princesa Ulujin (昌国大长吾魯真公主)
casat amb Buqa del clan Ikires
Chalun, gran princesa de l'estat de Chang (茶倫昌国大长公主)
casat amb Teliqian del clan Ikires.
Zhenjin, príncep hereu Mingxiao (明孝太子 真金 1240–1285), segon fill
Manggala, príncep d'Anxi (安西王 忙哥剌, c. 1242–1280), tercer fill
Öljei, Gran Princesa de Lu (鲁国长完泽公主)
casat amb Ulujin Küregen del clan Bosquur de Kungrats, príncep de Lu i va tenir descendència (una filla)
Nomughan, príncep de Beiping (北平王 那木罕d. 1301), quart fill
Nangiajin, Gran Princesa de Lu (鲁国大长囊家真公主)
casat amb Ulujin Küregen del clan Kungrats
Temür del clan Kungrats
Manzitai del clan Kungrats
Kokechi, príncep de Yunnan (雲南王 忽哥赤d.1271), 5è fill
Qutugh Kelmysh, reina Jangmok de Goryeo (忽都魯揭里迷失莊穆王后; 1251–1297)
Es va casar amb Wang Ko, Chungnyeol de Goryeo i va tenir descendència (2 fills i 1 filla)
Emperadriu, del clan Bosquur de Kungrats (皇后 弘吉剌氏 – va desaparèixer el 1294), nom personal Nambui (南必), filla de Nachen
Temuchi (铁蔑赤), 11è fill
Esposes de tercer ordre:
Emperadriu, del clan desconegut (塔剌海皇后), nom personal Talahai (塔剌海)
Emperadriu, del clan desconegut (奴罕皇后), nom personal Nuhan (奴罕)
Esposes de quart ordre:
Emperadriu, del clan Bayauts (皇后) Bayaujin (伯要兀真), filla de Boraqchin
Toghon, príncep de Zhennan (脱欢 鎮南王), 9è fill
Emperadriu, del clan desconegut (皇后), nom personal Kökelün (阔阔伦)
Concubines:
Lady Babahan (八八罕妃子)
Lady Sabuhu (撒不忽妃子)
Qoruqchin Khatun - filla de Qutuqu (germà de Toqto'a Beki) de Merkits.
Qoridai — Comandant de Möngke al Tibet
Dörbejin Khatun - de la tribu Dörben
Aqruqchi, príncep de Xiping (西平王 奥鲁赤 d. 1306), setè fill
Hüshijin Khatun - filla de Boroqul Noyan
Ayachi, comandant del corredor Hexi (爱牙赤, fl. 1324), sisè fill
Kököchü, príncep de Ning (宁王 阔阔出, fl.1313), 8è fill
Kublai va ser un escriptor prolífic de poesia xinesa, encara que la majoria de les seves obres s'han perdut. Només un poema xinès escrit per ell s'inclou a la Selecció de poesia Yuan (元詩選), titulat "Inspiració gravada mentre gaudia de l'ascens a la muntanya de primavera". Va ser traduït al mongol per l'estudiós mongol interior B.Buyan en el mateix estil que la poesia mongol clàssica i transcrit al ciríl·lic per Ya. Ganbaatar. Es diu que una vegada a la primavera Kublai Khan va anar a adorar a un temple budista al Palau d'Estiu a l'oest de Khanbaliq (Beijing) i de tornada va pujar al Palau d'Estiu de Pequín (Tumen Nast Uul en mongol), on es va omplir d'inspiració i va escriure aquest poema.
Traducció mongol de Buyan
Havar tsagiin nairamduu uliral dor anhilam uulnaa avirlaa
Halshralgui orgil deer garaad Altan Nüür dor baraalhchuhui
↑Rossabi, Morris. «The reign of Khubilai Khan». A: Denis C. Twitchett; John King Fairbank. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710–1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 423. ISBN 978-0-521-24331-5.
↑Rossabi, Morris. Khubilai Khan. His Life and Times (en anglès). University of California Press, 2009, p. 58. ISBN 9780520261327.
↑Rossabi, Morris. Khubilai Khan. His Life and Times (en anglès). University of California Press, 2009, p. 59. ISBN 9780520261327.
↑Rossabi, Morris. «The reign of Khubilai Khan». A: Denis C. Twitchett; John King Fairbank. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710–1368 (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 424. ISBN 978-0-521-24331-5.
↑Journal of Central Asia. Vol. 16. Centre for the Study of the Civilizations of Central Asia, 1993, p. 19.
↑Allsen, Thomas. «The rise of the Mongolian empire and Mongolian rule in north China». A: Denis C. Twitchett; Herbert Franke; John King Fairbank. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710–1368. Cambridge University Press, 1994, p. 413. ISBN 978-0-521-24331-5.
↑Rossabi, Morris. Khubilai Khan: His Life and Times (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1988, p. 88. ISBN 0-520-05913-1.
↑David, Saul. War (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 2009, p. 87. ISBN 9781405347785.
↑Anderson, James A. «Man and Mongols: the Dali and Đại Việt Kingdoms in the Face of the Northern Invasions». A: Anderson, James A.; Whitmore, John K.. China's Encounters on the South and Southwest: Reforging the Fiery Frontier Over Two Millennia (en anglès). Brill, 2014, p. 122. ISBN 978-9-004-28248-3.
Allsen, Thomas. «The Rise of the Mongolian Empire and Mongolian Rule in North China». A: The Cambridge history of China (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 321–413. ISBN 978-0-521-24327-8.
.png)
