Txampa (Champā, en sànscrit: nagara Campa; en Khmer: ចាម្ប៉ា ; en llengua txam, Chăm Pa; en vietnamita Chiêm Thành, en vocabulari Sino-vietnamita i als arxius xinesos 占城 [Zhànchéng]) va ser un antic estat hinduista situat a l'est de Indoxina (192–1832). Ètnica i lingüísticament estava format bàsicament per un poble malai-polinesi, els txams o chams, amb un idioma relacionat amb l'Atjeh[1] encara que al llarg de segles el regne de Txampa va sofrir la pressió de parlants vietnamites. Actualment, els txam constitueixen una de les minories importants a Cambodja i Vietnam.
Situació geogràfica
El regne de Txampa se situava entre el delta del riu Mekong, al sud, i fins a aproximadament les "portes de Hue", al nord, de manera que el seu territori corresponia en gran manera al que fou el Vietnam del Sud, excloent l'extrem sud.
Història
El regne de Txampa va ser habitat per l'ètnia dels txams, un poble d'origen malai–polinesi, encara que l'aristocràcia fundadora de l'Estat hauria provingut de l'est de l'Índia (una teoria considera que el nom Txampa prové d'un sector de l'antiga Bengala, en l'actual Bihar, on la principal ciutat es deia Champāpuri).
Lâm Ấp
El sorgiment de l'Estat Txampa obeeix principalment als següents factors: la conversió a l'hinduisme de les poblacions locals a causa de l'activitat de mercaders indis que des d'inicis de l'era cristiana van arribar a ser un interessant corrent migratori en territoris de l'actual Annam, migració que va aconseguir imposar la seva cultura a la regió, i el caos en el qual va entrar la dinastia Dinastia Han xinesa durant l'època dels Tres Regnes, caos que va possibilitar que, l'any 192, Khu Liên el governador regional es declarés independent i fundés a Lâm Ấp les bases de l'Estat Txampa, prenent el nom dels txam.[2] El 248 Khu Liên va dirigir els txam en el saqueig i arrasament de Jiaozhi i Jiuzhen i va derrotar la flota que Wu Oriental va enviar per rebutjar-los.[3]
Al començament de la dinastia Jin, la cort imperial va afavorir les xarxes comercials del sud amb els pròspers Regne de Funan i Lâm Ấp, i en aquest temps de pau i comerç al sud, Jiaozhi i Jiuzhen van gaudir d'una certa autonomia de la Xina fins als anys 320.[4] Frustrat per la dificultat del comerç, Lâm Ấp va recórrer el 323 a les incursions marítimes als ports del nord de Jiaozhou.[4] El 399Bhadravarman I va envair la costa de Jiaozhou i Rinan, i va ser expulsat per Du Yian, el governador xinès de Jiao.[5] El 413, va atacar de nou Jiao, però va ser derrotat, capturat i decapitat per Du Xuedu. El 420, Gangaraja va llançar un nou atac contra els Jin, però va ser expulsat i més de la meitat de la gent de Lâm Ấp va ser assassinada.[6]
El 420Phạm Dương Mại II va prendre el poder d'aquest regne establint una nova dinastia, es va lliurar del jou xinès i es va iniciar un període de prosperitat, no obstant això Txampa estaria en guerra gairebé contínua amb els seus veïns, per exemple el regne de Java, l'emergent Imperi Khmer (veure: Cambodja) i les províncies meridionals de la Xina. La capital es trobava llavors en Indrapura (actual Trà Kiêu prop de Da Nang). El 431Phạm Dương Mại II va ser novament atacat, però de nou va ser expulsat i l'any següent va enviar una ambaixada al tribunal de Liu Song demanant el nomenament del prefecte de Jiao, que va ser rebutjat.[5]
Rudravarman I es va convertir en rei de Txampa el 529, establint una nova dinastia descendent de Gangaraja per línia materna, i durant el seu regnat, el complex del temple de Bhadresvara va ser destruït per un gran incendi el 535/536. El va succeir el seu fill Sambuvarman, que va reconstruir el temple de Bhadravarman i el va rebatejar Shambhu-bhadreshvara. El 605, la Dinastia Sui va llançar una invasió de Lam Ap, superant la resistència de Sambhuvarman, i va saquejar la capital Txam de Tra Kieu.[7]
Els Txam van recuperar ràpidament la independència durant el col·lapse de l'imperi Sui, i van enviar un regal a l'Emperador Gaozu de Tang el 623.[8] Sambhuvarman va morir el 629 i el va succeir el seu fill, Kandarpadharma, que va morir el 630–31. Kandarpadharma va ser succeït pel seu fill, Prabhasadharma, que va morir el 645.
El 875, Indravarman II va establir la dinastia anomenada d'Indrapura, transferint la capital a la província d'Amarāvatī i adornant-la amb nombrosos palaus i temples.
Cap al segle x, alliberat del jou xinès, el rei vietnamita de Dai Viêt (a l'àrea del riu Sông Hõng, és a dir el Tonkín o actual part més al nord del Vietnam) davant l'increment de la població vietnamita a causa de les millores en les collites d'arròs, va buscar estendre els seus dominis i va emprendre l'expansió cap al sud (o Nam Tiên) entrant d'aquesta manera en conflicte amb el Regne de Txampa que va cedir el territori d'Amarāvatī l'any 1000 i Vijaya el 1069.
En 1145 els khmers (o cambodjans) conduïts per Suryavarman II van ocupar gairebé la totalitat de Txampa, no obstant això, cap a 1148 el nou rei txam, Jaya Harivarman I va alliberar al seu país de l'Imperi khmer i fins i tot el 1171 els txams van arribar a ocupar l'aleshores capital khmer: Angkor.
Txampa va recaure sota l'ocupació cambodjana entre 1190 i 1220, a això es van sumar els atacs dels reis Trãns del Vietnam i dels mongols. Amb la dinastia Song ja conquerida, el 1283, Kublai Khan i la dinastia Yuan van llançar una invasió naval de Txampa que va donar lloc a l'establiment de relacions tributàries entre el regne vietnamita, abans estat tributari de la dinastia Song i la dinastia Yuan. Vijaya va ser capturada per l'exèrcit Yuan liderat pel comandant mongol Sogetu a principis de 1283. Els mongols van ser finalment expulsats, però la ciutat va ser saquejada.
Mapa de la segona invasió del Vietnam, amb els mongols (negre) atacant des del nord i des del sud.
Amb la intenció d'exigir un major tribut i la supervisió directa dels Yuan dels afers locals a Đại Việt i Txampa, els Yuan van llançar una altra invasió el 1285 que no va aconseguir els seus objectius per la seva derrota a la batalla de Chương Dương, i una tercera invasió el 1287, que tot i la derrota mongol a la batalla del riu Bạch Đằng[9] tant Đại Việt com Txampa van decidir acceptar la supremacia nominal de la dinastia Yuan i es van convertir en estats tributaris per evitar més conflictes.[10]
Els conflictes incessants van reduir encara més el territori txam, tan és així que a finalitats del segle XV el regne de Txampā ja es trobava pràcticament desbordat. El 1471 Txampa va sofrir una greu derrota davant els vietnamites i el regne va quedar reduït al petit enclavament de Nha Trang. Txampa i la seva població foren llavors absorbits al Vietnam. El 1720 el rei de l'enclavament de Nha Trang va fugir a Cambodja amb la seva cort. Els prínceps txam van mantenir algun poder fins a 1822, any en què el regne de Txampa va quedar totalment absorbit pels vietnamites si bé encara hi va haver algun resistència en els anys següents.
L'estat Txampa
El Regne de Txampa mai va arribar a ser un Estat centralitzat, sinó que va ser una sort de confederació de, segons les èpoques, tres o quatre principats o circumscripcions amb un monarca comú.
Els principats eren:
Amarāvatī, en el sector nord, la seva capital era Indrapura una de les capitals de Txampā. El territori d'Amarāvatī es correspon aproximadament amb les actuals províncies vietnamites de Quang Nam i Quang Ngāi.
Vijaya, al centre del regne, la seva capital era la ciutat homònima la qual va esdevenir en capital de Txampā cap a l'any 1000, aquesta ciutat correspon a l'actual vila de Cha Ban a pocs quilòmetres al nord de l'actual Qui Nhon a la província vietnamita de Bình Ðịnh. El seu territori corresponia aproximadament al de l'actual província vietnamita de Bình Ðịnh. En certes èpoques el principat de Vijaya va controlar gran part del territori de les actuals províncies vietnamites de Quang Nam, Quang Ngai, Binh Định i Play Yei.
Kauthara: Aquest principat tenia per capital la ciutat epònima (actual Nha Trang a la província de Khánh Hòa).
Pānduranga (Panran en idioma txam i Pha Rang en vietnamita), la capital del qual era Virapura, ciutat que també va rebre el nom de Rajapura (ciutat del rei), Virapura es trobava a les proximitats de Phan Rang– Tháp Chàm. El principat de Parduranga era el més extens de Champā i l'últim a ser annexat al Viet Nam.
Tals principats o circumscripcions es trobaven al seu torn subdividits en "municipis", ciutats i llogarets; existien una mica més de cent d'aquestes subdivisions menors cadascuna amb una població que variava entre les 300 i 700 famílies, la capital, Vijaya, va arribar a posseir més de 2500 famílies en 1069.
La població d'aquest regne mai va ser nombrosa: s'estima en 200.000 persones a inicis del segle xii, en aquesta època es dividia en txams pròpiament dits i la població a la qual anomenaven kirates, sent aquests població important als territoris corresponents a les actuals Ba Na, Gia Rai, Ê Ðê, Ra Glai i Chu Ru.
El signe del poder real era un para-sol, emblema de l'absoluta autoritat del rayá (rei) qui tenia poder de vida o mort, administrava tot el país i efectuava els nomenaments en càrrecs i ocupacions. Tal monarca era anomenat en sánscrit Rajadiraja o Rayadiraya (Rei de reis) o, en idioma txam, Po Tana Ratlla (senyor de tot el país).
↑Higham, Charles. Early Mainland Southeast Asia: From First Humans to Angkor (en anglès). River Books, 2014, p. 323. ISBN 6-1673-3944-9.
↑Maspero, G. The Champa Kingdom (en anglès). Bangkok: White Lotus Co., 2002, p. 26-27. ISBN 9747534991.
↑ 4,04,1Kiernan, Ben. Việt Nam: a history from earliest time to the present (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 98.
↑ 5,05,1Aymonier, Etienne. The History of Tchampa (the Cyamba of Marco Polo, Now Annam Or Cochin-China) (en anglès). Oriental University Institute, 1893, p. 7. ISBN 978-1149974148.
↑Hall, Daniel George Edward. History of South East Asia (en anglès). Macmillan Education, Limited, 1981, p. 35.
↑Coedès, George. Walter F. Vella. The Indianized States of Southeast Asia (en anglès). Traducció: Susan Brown Cowing. University of Hawaii Press, 1968, p. 70-71. ISBN 978-0-824-80368-1.
↑Schafer, Edward Hetzel. The Vermilion Bird: T'ang Images of the South (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 1967, p. 74. ISBN 9780520011458.
