 Junoïta |
|---|
![]()
Junoïta de la localitat tipus |
| Fórmula química | Cu₂Pb₃Bi₈(S,Se)16 |
|---|
| Epònim | Juno mine (en)   |
|---|
| Localitat tipus | mina Juno (Peko Mine), Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia |
|---|
|
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.25a |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.25a |
|---|
| Dana | 3.7.14.1 |
|---|
| Heys | 3.7.40 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 26,66Å; b = 4,06Å; c = 17,03Å; β = 127,2° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Impureses comunes | Ag |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1974-011 |
|---|
| Any d'aprovació | 1975 |
|---|
| Símbol | Jnt |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La junoïta és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, la mina Juno, a Austràlia.
Característiques
La junoïta és una sulfosal de fórmula química Cu₂Pb₃Bi₈(S,Se)16. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars, de fins a 150 micròmetres, i grans irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. Forma una sèrie homòloga amb la felbertalita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la junoïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Va ser descoberta l'any 1975 a la mina Juno, al Tennant Creek de la regió de Barkly (Territori del Nord, Austràlia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: or natiu, heyrovskýita, krupkaïta, proudita, calcopirita, magnetita, esfalerita, cobaltita, kësterita, mawsonita, pekoïta, tetradimita, aikinita, gladita o cassiterita.[2]
Referències
- ↑ «Junoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Junoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 14 febrer 2017].
