Freieslebenita |
---|
Clúster de cristalls maclats de freieslebenita en matriu de quars de les mines Neue Hoffnung Gottes, Freiberg, Alemanya (Mida: 5,6 x 4,4 x 1,9 cm) |
Fórmula química | AgPbSbS₃ |
---|
Epònim | Johann Carl Freiesleben |
---|
Nom IUPAC | trisulfur d'antimoni, argent i plom |
---|
Localitat tipus | Himmelsfürst mine (en) |
---|
|
Categoria | sulfurs > sulfosals |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.15 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.15 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.05c |
---|
Dana | 3.4.6.2 |
---|
Heys | 5.7.29 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Hàbit cristal·lí | estriat, cristalls prismàtics, inclusions en galena i d'altres minerals de plata |
---|
Estructura cristal·lina | a = 7.518(1) Å, b = 12.809(4) Å, c = 5.940(1) Å; β = 92.25(1)°; Z = 4 |
---|
Grup puntual | monoclínica prismàtica |
---|
Color | gris acer fosc a gris plom |
---|
Macles | macles planes {010} |
---|
Exfoliació | imperfecta a {110} |
---|
Fractura | subconcoidal a irregular |
---|
Duresa (Mohs) | 2,5 |
---|
Lluïssor | metàl·lica |
---|
Color de la ratlla | gris acer fosc a gris plom |
---|
Diafanitat | opaca |
---|
Gravetat específica | 6,20 a 6,23 |
---|
Densitat | 6,20-6,23 g/cm ³ |
---|
Pleocroisme | molt feble |
---|
|
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
---|
Símbol | Flb |
---|
Referències | [1] |
---|
La freieslebenita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa honor a Johann Carl Freiesleben (1774-1846), comissionat per a la mineria de Saxònia, Alemanya, que fou qui per primer cop descrigué aquest mineral obtingut a la mina Himmelsfürst, a Erbisdorf i Braünsdorf, prop de Freiberg, devers el 1773.[3]
Característiques
La freieslebenita és un mineral d'argent, plom, antimoni i sofre, un sulfur amb fórmula química AgPbSbS₃. És de color gris acer fosc, la seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva densitat és de 6,20 a 6,23 g/cm³, i cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls prismàtics, normalment estriats, i inclusions en galena i d'altres minerals de plata.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la freieslebenita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
La freieslebenita es troba normalment en zones hidrotermals. Una troballa important de freieslebenite es troba al districte miner de Hiendelaencina, a Espanya. També se'n troba al Nord i a Sud-amèrica, i en tota Àsia i Europa. Es troba associada generalment amb argentita, siderita, freibergita, polibasita, aramayoïta, plata, pirargirita, galena, andorita i acantita.
Referències