PROFILPELAJAR.COM

Judici a Jesús
	31° 47′ N, 35° 14′ E / 31.78°N,35.23°E
Tipus	judici ; cas legal
Part de	passió de Jesús
	judici de Pilat →
Localització	Jerusalem
Estat	Imperi Romà
Jurisdicció	Judea
Investigat per	Annàs
Acusat	Jesús de Natzaret
Tribunal	Sanedrí
Jutge	Caifàs

El Judici a Jesús és un episodi de la vida de Jesús de Natzaret que inclou la coronació d'espines i cronològicament se situa després de l'Oració a l'hort de Getsemaní i abans de la Crucifixió de Jesús.

Després de la seva detenció, Jesús és portat al Sanedrí, a l'òrgan judicial jueu.^[1] Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.^[2] En Mt 26:57, Mc 14:53 i Lc 22:54, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot Caifàs, on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.^[3]^[4]^[5] Jn 18:12-14 afirma que Jesús primer és portat a Annàs, que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.^[3]^[4]^[5]

Durant els judicis orals Jesús parla molt poc, gairebé no es defensa i dona respostes molt poc freqüents i indirectes a les preguntes dels sacerdots, propiciant que el colpegin. En Mt 26:62 Caifàs li pregunta: "No tens resposta?"^[3]^[4]^[5] En Mc 14:61 el gran sacerdot li pregunta: "Ets tu el Messies, el Fill de Déu Viu?". Jesús replica "Jo sóc" i després prediu la vinguda del "Fill de l'home". Això provoca que Caifàs s'estripi la túnica amb ira i l'acusi de blasfèmia. En Mateu i Lluc, la resposta de Jesús és més ambigua:^[6] A Mt 26:64 ell respon "Tu ho has dit", i a Lc 22:70 ell diu, "Tu dius que jo sóc".^[7]^[8]

Prenent a Jesús a la cort de Pilat, els ancians jueus demanen al governador romà Ponç Pilat que jutgi i condemni a Jesús, acusant-lo d'afirmar ser el Rei dels Jueus.^[5] L'ús de la paraula "rei" és central per entendre la discussió entre Jesús i Pilat. En Jn 18:36 Jesús diu: "El meu regne no és d'aquest món", però no nega ser Rei dels Jueus.^[9]^[10] En Lc 23:7-15 Pilat s'adona que Jesús és galileu, i per tant està sota la jurisdicció d'Herodes.^[11]^[12] Pilat envia a Jesús a Herodes per a ser jutjat,^[13] però Jesús no respon a les preguntes d'Herodes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen un vestit car per disfressar-lo de rei i li retorna a Pilat,^[11] que llavors convoca els ancians jueus i anuncia: "No trobo cap culpa en aquest home".^[13]

Observant el costum de la Pasqua en aquell moment, Pilat permet que un presoner escollit pels ciutadans sigui alliberat. Per això demana a la gent que escullin entre Jesús i un assassí anomenat Barrabàs. Persuadit pels ancians (Mt 27:29), la multitud decideix deixar anar a Barrabàs i crucificar a Jesús.^[14] Pilat escriu un rètol amb la inscripció "Jesús de Natzaret, el Rei dels Jueus" (abreujat com INRI en les representacions) per a ser col·locat a la creu de Jesús, (Jn 19:19),^[15] després ordena que el flagel·lin i que el crucifiquin. Els soldats li posen una corona d'espines al cap i el ridiculitzen. Després el colpegen i se'n mofen abans de portar-lo al Calvari,^[16] també anomenat Gòlgota, on el crucifiquen.^[3]^[5]^[17]

Referències

↑ Brown, 1997, p. 146.
↑ Bromiley, Geoffrey W. International Standard Bible Encyclopedia: E–J (en anglès). Wm. B. Eerdmans Publishing, 1988, p. 1050–1052. ISBN 978-0-8028-3782-0.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Evans, 2003, p. 487–500.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Blomberg, 2009, p. 396–400.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 Holman Concise Bible Dictionary. B&H Publishing Group, 2011, p. 608–609. ISBN 978-0-8054-9548-5.
↑ Evans, 2003, p. 495.
↑ Blomberg, 2009, p. 396–398.
↑ O'Toole, Robert F. Luke's presentation of Jesus: a christology. Editrice Pontificio Istituto Biblico, 2004, p. 166. ISBN 978-88-7653-625-0.
↑ Binz, Stephen J. The Names of Jesus. Twenty-Third Publications, 2004, p. 81–82. ISBN 978-1-58595-315-8.
↑ Ironside, H. A.. John. Kregel Academic, 2006, p. 454. ISBN 978-0-8254-9619-6.
↑ ^11,0 ^11,1 Niswonger, 1992, p. 172.
↑ Majerník, Ponessa i Manhardt, 2005, p. 181.
↑ ^13,0 ^13,1 Carter, 2003, p. 120–121.
↑ Blomberg, 2009, p. 400–401.
↑ Brown, 1988, p. 93.
↑ Senior, Donald. The Passion of Jesus in the Gospel of Matthew. Liturgical Press, 1985, p. 124. ISBN 978-0-8146-5460-6.
↑ Blomberg, 2009, p. 402.