La Temptació de Crist fa referència als passatges dels evangelis que expliquen com Jesús de Natzaret va anar al desert per meditar després del baptisme i com allà se li va aparèixer el dimoni per temptar-lo. Jesús va estar al desert quaranta dies i les temptacions van ser tres: el dimoni li va oferir convertir les pedres en pa (estava fent dejuni), llançar-se des de dalt d'un temple per fer un miracle i salvar-se o tenir tots els regnes del món a canvi d'adorar el diable. Jesús va rebutjar les tres i va superar així la prova abans de començar a predicar.
Precedents en el judaisme
Un enfrontament entre un altre "Jesús" i un altre "diable" eren coneguts pels primers lectors, a causa de la utilització d'aquests noms en la versió grega del capítol 3 de Zacaries.[1] Aquesta visió és simbòlica[2] i probablement es refereix als esdeveniments històrics en Nehemies 13[3]
L'expectativa que el Messies s'aturi sobre el sostre del temple apareix en els textos rabínics.[4]
Anàlisi
El nombre quaranta apareix repetidament a la Bíblia com a sinònim de molts temps, indicant que Jesús va superar una llarga prova interior per tal de preparar-se per a la seva vida pública. Els comentaristes bíblics veuen un paral·lelisme entre aquest episodi i les temptacions de l'Antic Testament, començant per la que va provocar l'expulsió del paradís terrenal: Crist supera Adam resistint el mal i així pot salvar després tota la humanitat en la seva mort i ressurrecció (la Passió de Jesús).
Segons el cristianisme, el diable vol que Jesús caigui en el pecat (avarícia, gola i orgull) i així es desviï del camí marcat per Déu. Genèricament, fan referència a l'ambició, a l'afany de demostrar el seu poder, lluny de la humilitat pròpia de Jesús.
↑1 Després em va fer veure Jeixua, el gran sacerdot, que estava dret davant l'àngel del Senyor. L'Acusador estava al seu costat dret per acusar-lo.
↑8 Escolta, doncs, Jeixua, gran sacerdot, tu i els teus companys que seuen davant teu, ja que són homes de presagi:
↑Nehemies 13:4 Abans d'això, Eliaixib, el sacerdot, que era el responsable dels magatzems del temple de Déu, com que era parent de prop de Tobià....7 i vaig tornar a Jerusalem, i llavors vaig saber el mal que havia fet Eliaixib en el cas de Tobià, cedint-li una cambra als atris del temple de Déu. 8 Això em va disgustar molt i vaig fer treure tots els mobles de l'estatge de Tobià.9 Vaig manar que purifiquessin les cambres i que hi tornessin els utensilis del temple de Déu, amb les ofrenes vegetals i l'encens.
↑"Our Rabbis related that in the hour when the Messiah shall be revealed he shall come and stand on the roof of the temple." Pesikta Rabbati 62 c-d Rivka Ulmer, A Synoptic Edition of Pesiqta Rabbati Based upon All Extant Manuscripts and the Editio Princeps. South Florida Studies in the History of Judaism 155, 1995
.jpg)
