PROFILPELAJAR.COM

Josep Miralles i Sbert
Biografia
Naixement	14 setembre 1860 ; Palma (Mallorca)
Mort	23 desembre 1947 (87 anys)
Arquebisbe titular
	13 març 1930 – 23 desembre 1947 ; Diòcesi: arquebisbat de Bèroe
Bisbe de Mallorca
	13 març 1930 – 23 desembre 1947 ; ← Gabriel Llompart i Jaume – Joan Hervàs i Benet → ; Diòcesi: bisbat de Mallorca
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Bisbe de Barcelona
	14 abril 1926 – 13 març 1930 ; ← Ramon Guillamet i Coma – Manuel Irurita Almandoz → ; Diòcesi: bisbat de Barcelona
Bisbe titular
	3 juliol 1925 – 14 abril 1926 ; Diòcesi: bisbat de Còricos
Bisbe coadjutor bisbat de Barcelona
	3 juliol 1925 – 14 abril 1926 ; Diòcesi: bisbat de Barcelona
Bisbe de Lleida
	28 maig 1914 – 3 juliol 1925 ; ← Juan Antonio Ruano Martín – Manuel Irurita Almandoz → ; Diòcesi: bisbat de Lleida
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1884–), historiador, polític
Consagració	Francesco Ragonesi
Premis
	(1918) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc ;

Josep Miralles i Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) fou un religiós i historiador mallorquí, que ocupà els bisbats de Lleida, Barcelona i Mallorca.

Inicis

Josep Miralles va néixer a Palma i hi va viure la major part de la seva vida excepte l'etapa en què va ser nomenat bisbe de Lleida i Barcelona correlativament. El seu pare era oficial de l'Arxiu de protocols de la ciutat. Estudià el batxillerat a l'institut i el 1875 cursà la carrera de Magisteri. Simultàniament treballava en una notaria, fent d'escrivent per pagar-se els estudis.

El 1878 ingressava al Seminari de Palma i el 1884 fou ordenat sacerdot. Va prosseguir estudis a València, doctorant-se en Teologia i Dret Canònic el 1891 i el 1892 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El 1896 obtingué la plaça de canonge arxiver de la Catedral mallorquina i entre els anys 1896 i 1901 va catalogar tot l'Arxiu Capitular de Mallorca.

Bisbe a Lleida i Barcelona

El 24 de maig de 1914 ascendí al bisbat de Lleida, on romagué fins a 1925 quan, per la malaltia del bisbe de Barcelona, Ramon Guillamet, fou nomenat bisbe coadjutor per a fer-se càrrec de la gestió d'aquest bisbat. El 14 d'abril de 1926 moria el bisbe Guillamet i Miralles el succeïa immediatament.

Durant quatre anys regiria la diòcesi, creant el Consell Superior Diocesà i el Mont de Pietat del Clergat Barceloní. Va organitzar les Juntes Missioneres parroquials i fundà la Residència de Sacerdots Ancians de Les Corts. La seva defensa de l'ús de la llengua catalana en l'activitat eclesial no va ser ben vista entre les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera, que pressionaren per a desplaçar-lo del seu setial i ho aconseguiren.

Bisbe de Mallorca

El gener de 1930 fou nomenat bisbe de Mallorca, amb la dignitat d'arquebisbe titular de Bèroe. Va governar durant 18 anys. Va impulsar l'Acció Catòlica i donà suport al Col·legi Internacional Lul·lià. Va dirigir diverses revistes catòliques i el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Escrigué un bon nombre d'obres de caràcter històric, filosòfic i teològic, a part de multitud d'articles, estudis, sermons i cartes pastorals.

En esclatar la revolta militar de 1936, l'illa passà ràpidament a control del bàndol nacional i el bisbe Miralles va haver de fer esforços per mantenir la seva posició. Es va abstenir tant com va poder de lloar el Movimiento però també va haver de contemporitzar amb el règim, fins a tal punt que l'autor francès Georges Bernanos, catòlic i simpatitzant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, acusà al bisbe Miralles en el seu llibre Els grans cementiris sota la lluna d'haver col·laborat amb la seva permissivitat en la repressió i el terror desfermats pel comandant de les tropes italianes de Mussolini, Arconovaldo Bonacorsi.^[1]^[2] Va intentar separar les qüestions de l'Església de les de l'Estat. Malgrat tot, va aconseguir mantenir l'ús del català en la catequesi i la prèdica en uns temps absolutament contraris a la tolerància lingüística.

Entre el 1936 i el 1943 va impulsar la publicació del catàleg de l'Arxiu Capitular de Mallorca. Així, el catàleg que havia fet en fitxes de cartolina 35 anys abans com a canonge arxiver prenia forma de llibre, en 3 volums.^[3]

Donada la seva avançada edat i la seva salut delicada, el febrer de 1947 fou creat bisbe coadjutor Joan Hervàs i Benet.

El 22 de desembre de 1947 morí i fou enterrat a la Catedral de Mallorca.

Referències

↑ Bernanos, Georges. A Diary of My Times. Londres: Boriswood, 1938.
↑ Massot i Muntaner, Josep. Georges Bernanos i la guerra civil. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
↑ Miralles Sbert, Josep. Catálogo del Archivo Capitular de Mallorca. Palma: Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Jerónimo Zurita, 1936-1943.