Al setembre de 1936, coincidint amb l'entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada, i Irurita va haver de fugir.[4] Després d'amagar-se durant quatre mesos a casa d'un amic orfebre, Antoni Tort, el bisbe va ser detingut en un escorcoll, l'1 de desembre, i traslladat i tancat al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a txeca o presó.[4] Es creu que va ser afusellat al cementiri de Montcada i Reixac per la seva condició de sacerdot, el 3 de desembre de 1936, però és un episodi controvertit, ja que alguns testimonis afirmen haver-lo vist viu l'any 1939.[4] Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant.[5][6] La identificació de la seva dentadura, feta per l'odontòleg forense Joan Carol Montfort, ha permès comprovar-ne l'equivalència amb la declaració de dos dentistes que l'havien tractat quan era bisbe de Lleida.[7]
De tota manera és evident que la mateixa Església catòlica dubta de la veracitat del seu martiri, puix que a diferència de tots els altres bisbes, sacerdots i seglars que van ser assassinats durant la Guerra Civil, Irurita no ha estat beatificat; només ha estat proclamat servent de Déu, en incoar-se la causa d'investigació per a la seva beatificació.[8]
Segons el periodista i historiador Josep Maria Ràfols, el bisbe Irurita hauria passat per diverses presons en el decurs de la guerra civil. Després de diversos intents infructuosos d'intercanvi de presoners amb les autoritats franquistes, hauria estat assassinat entre el 30 de gener i el 2 de febrer de 1939 entre la Seu d'Urgell i Andorra, per dos militants del Sindicat de l'Alimentació.[9]
Referències
↑Un Seminario Mártir: notas biográficas e históricas: el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 19. OCLC807823122.
.jpg)
