Josep Leonci Lasplazas Pujolar

Plantilla:Infotaula personaJosep Leonci Lasplazas Pujolar
Biografia
Naixement18 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Llers (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director El Mundo Deportivo
1939 – setembre 1967
← Josep Torrens Font – Ricard Grau Escoda → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, remer, periodista, nedador Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol
rem
natació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1924Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: j-lasplazas Modifica el valor a Wikidata

Josep Leonci Lasplazas Pujolar (Llers, 18 de juliol de 1897 - Barcelona, 20 d'agost de 1975),[1] conegut com a José L. Lasplazas, fou un periodista i dirigent esportiu català.[2]

Biografia

En la seva joventut practicà diversos esports. En rem, va ser component de l'equip espanyol de vuit amb timoner que va participar en els Jocs Olímpics de París 1924; en futbol va jugar com a porter a l'Universitary SC, en el qual va coincidir amb Ricard Zamora, fou designat seleccionador català de futbol (1941-71), tot i que els partits els dirigia habitualment un entrenador professional, i entre el juny del 1959 i l'octubre del 1960 formà part d'un trio seleccionador de l'equip estatal; en rugbi va ser campió d'Espanya amb el Club Natació Barcelona, i en natació va ser campió de Catalunya en salts de trampolí. Com a dirigent esportiu va ser president de la Federació Catalana de Rem durant uns mesos de l'any 1935 representant el Reial Club Marítim de Barcelona.

La seva activitat com a esportista la va compaginar amb la de periodista, començà la seva trajectòria com a redactor de la Gaceta Sportiva (1922) i Sports (1923) i com a redactor en cap d'Aire Libre (1923). Seguí en el Diari de Barcelona i El Mundo Deportivo (1924-36). Després de la Guerra Civil Espanyola continuà col·laborant en ambdós diaris fins a la seva mort, el segon dels quals arribà a dirigir (1940-67). Fou locutor i cap d'esports de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, on la seva tasca fou reconeguda amb el premi Ondas (1956). Presidí l'Associació de Periodistes Esportius de Barcelona. També fou conferenciant sobre temàtica esportiva, i publicà la Enciclopedia de los Deportes (1959).[3]

Referències

  1. ↑ «a/es/notices/2012/11/lluis_lainz_maradona_enmascaro_con_una_hepatitis_una_enfermedad_de_transmision_sexual_28474.php El serbio Broćić sustituye a Helenio Herrera». Diario Gol. [Consulta: 1r abril 2015].
  2. ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  3. ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.