Estudià a la Universitat de Barcelona. El 1967 va obtenir la càtedra de dret polític de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que abandonà el 1971 quan fou nomenat catedràtic de Teoria de l'Estat de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Posteriorment fou nomenat catedràtic de Dret Constitucional a la mateixa universitat, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar el 2002. Del 2003 al 2006 fou Síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents de forces polítiques clandestines, de moviment estudiantil i premsa diversa.
Traspassà el 29 d'octubre de 2021 perquè no va poder superar un ictus.[1]
Obres
Comunicación humana y comunicación política (1968)
Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938) (1974)
La lucha por la democracia en España (1975), recull d'articles
Qué es la República (1976)
La lucha por la democracia en Catalunya (1979), recull d'articles
Teoría del estado y derecho constitucional (1981)
Dictadores, dictaduras (1981)
Las Diputaciones provinciales en España (1986)
El cambio inacabable (1975-1985) (1986)
Con el paso del tiempo: del sentimiento al sentido (1990)
Casablanca: una historia y un mito (1994)
Bergamín a vista de pájaro (1995)
La derecha contra el Estado. El liberalismo autoritario en España 1833-2008 (2009)
El Dios presente: confesiones de un viejo cristiano (2009)
Cataluña, Federación o independencia (2014)
Memorias de un socialista indignado (2015), XIV Premi Gaziel.[6]
[hdl:2445/17309 Inventari del Fons FP, Subsèrie Josep A. González Casanovas, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona]
.svg)