De jove fou nedador, jugà al waterpolo al Club Natació Banyoles i al rugbi al Barcelona Universitari Club. Al CN Banyoles també va fer d'entrenador i va donar les seves primeres passes com a directiu. El seu primer càrrec federatiu va ser a la Federació Catalana de Rem, a la qual va entrar el 1957 com a vocal i posteriorment també va ser vicepresident i president entre 1964 i 1966 i entre 1967 i 1970 en què va aconseguir l'ampliació de l'estany de Banyoles per convertir-lo en l'únic camp de regates de dimensions olímpiques de l'estat espanyol, en el qual van competir, per primera vegada a Espanya, les tripulacions d'Oxford i Cambridge, va crear un nou local i una residència de remers al mateix indret i una Escola de Rem al port de Barcelona. Per aquella mateixa època també va ser delegat de la Federació Catalana de Natació a la província de Girona, delegat a Catalunya de la Federació Espanyola de Piragüisme, i un dels fundadors de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic el 1965. Anys després també va ser president de la Federació Catalana de Natació en dues etapes, de 1977 a 1981, i de 1985 a 1995. Com a president de la natació catalana cal destacar la creació del Gran Premi Ciutat de Barcelona[3] i la remodelació de la piscina Sant Jordi.[4] Del 1996 al 2014 ha estat president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), càrrec que compaginà des del 2007 amb la presidència del Comitè Olímpic Català.[5] El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordiper la promoció i la projecció internacional del nostre esport i el 2014 ha estat nomenat President d'Honor de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya[6] i ha rebut la Medalla d'Or d'aquesta entitat.
.svg)