Sir
Jonas Moore

Gravat de 1660 ca.
Biografia
Naixement	8 febrer 1617 Forest of Pendle (Regne d'Anglaterra)
Mort	27 agost 1679 (62 anys) Godalming (Regne d'Anglaterra)
Sepultura	Capella Reial de St Peter ad Vincula 51° 30′ 31″ N, 0° 04′ 37″ O / 51.50861°N,0.07689°O / 51.50861; -0.07689
Governador Resident de la Torre de Londres
1675 – 1679
Surveyor-General of the Ordnance
1669 – 1679 ← vacant de treball – Jonas Moore →
Dades personals
Formació	Burnley Grammar School
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Royal Mathematical School (1673–1679)
Membre de	Royal Society (1674–)
Altres
Títol	Sir
Fills	Jonas Moore
Premis
(1674)  Membre de la Royal Society (1663)  cavaller

Jonas Moore (Whittle-le-Woods, 8 de febrer de 1617 - Godalming, 27 d'agost de 1679) va ser un matemàtic anglès.

Moore va néixer en una familia humil de Lancashire^[1] i molt probablement va estudiar a Burnley.^[2] A partir de 1647 va ser tutor de matemàtiques del duc de York (futur rei Jaume II), germà del rei Carles II, però no va durar gaire en el càrrec per l'esclat de la tercera guerra civil anglesa que va deposar la monarquia.^[3]

Va marxar a Londres on volia establir-se com professor privat de matemàtiques, però aviat va comença a treballat de topògraf, feina en la que va adquirir gran fama, tant és així que el 1649 el van encarregar el drenatge dels aiguamolls dels Fens^[4] i el 1669 va ser enviat a Tànger per informar sobre les seves fortificacions i construir un nou moll.^[5]

El 1669 va ser nomenat Topògraf Reial (General Surveyor) i el 1675 governador de la Torre de Londres. Va morir el 1679 i va ser enterrat a la capella reial de la Torre de Londres.

Moore va publicar diversos llibres de text de matemàtiques: Aritmetick (1650), Modern Fortification (1673),^[6] A Mathematical Compendium (1674) i A New system of the Mathematicks (pòstum, 1681). Però és recordat sobre tot, com un gran animador i impulsor de l'estudi de les matemàtiques a Anglaterra:^[7] Va liderar, incloent els aspectes econòmics, el projecte de construir l'Observatori Reial de Greenwich,^[8] va dissenyar i finançar la construcció de diferents aparells astronòmics,^[9][10] va fundar, juntament amb Samuel Pepys, la Royal School of Mathematics, en la qual va ser professor ell mateix i per la qual va escriure el seu darrer llibre, va apadrinar John Flamsteed, ...

• Buick, Tony. Orreries, Clocks, and London Society (en anglès). Springer, 2020. ISBN 978-3-030-61776-9. 
• Bryden, D.J. «A Fortification Sector to the 1673 Design of Sir Jonas Moore» (en anglès). The antiquaries journal, Vol. 78, 1998, pàg. 323-343. DOI: 10.1017/S0003581500500109. ISSN: 0003-5815.
• Willmoth, Frances «‘The genius of all arts’ and the use of instruments: Jonas-Moore (1617–1679) as a mathematician, Surveyor, and astronomer» (en anglès). Annals of Science, Vol. 48, Num. 4, 1991, pàg. 355-365. DOI: 10.1080/00033799100200341. ISSN: 0003-3790.
• Willmoth, Frances. Sir Jonas Moore: Practical Mathematics and Restoration Science (en anglès). The Boydell Press, 1993. ISBN 0-85115-321-6. 
• Willmoth, Frances «Sir Jonas (‘mathematical’) Moore and the founding of the Royal Observatory at Greenwich» (en anglès). Endeavour, Vol. 18, Num. 1, 1994, pàg. 9-16. DOI: 10.1016/0160-9327(94)90115-5. ISSN: 0160-9327.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonas Moore

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jonas Moore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland, 1997.
• Willmoth, Frances. «Moore, Sir Jonas» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 6 octubre 2024].