 Johnbaumita |
|---|
![]()
Roweïta (beix) amb johnbaumita (blanc)  |
| Fórmula química | Ca₅(AsO₄)₃OH |
|---|
| Epònim | John Leach Baum (en)  |
|---|
| Localitat tipus | mina Franklin, Franklin, Districte miner de Franklin, Comtat de Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
|---|
|
| Categoria | arsenats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16d |
|---|
| Dana | 41.8.3.3 |
|---|
| Heys | 20.2.6 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 9,7Å; c = 6,93Å; |
|---|
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
|---|
| Grup espacial | P6₃/m |
|---|
| Color | blanc, gris, gris clar. |
|---|
| Exfoliació | {1010} Bona |
|---|
| Fractura | irregular |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
|---|
| Lluïssor | subvítria, resinosa, de cera o greixosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | translúcida, transparent |
|---|
| Densitat | 3,68 g/cm³ (mesurada); 3,73 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1.687 nε = 1.684 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,003 |
|---|
| Pleocroisme | no pleocroica |
|---|
| Fluorescència | taronja rosat només en ona curta |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1980-B |
|---|
| Any d'aprovació | 1980 |
|---|
| Símbol | Jbm |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La johnbaumita és un mineral de la classe dels arsenats i del grup de l'apatita que cristal·litza en el sistema hexagonal. Va ser anomenada així en honor d'en John Leach Baum (1916-2011) per Pete Dunn, Donald Peacor i N. Newberry. Va ser descoberta i acceptada per l'Associació Mineralògica Internacional el 1980. Va ser trobada per primer cop a la mina Franklin, localitzada al districte miner de Franklin (Nova Jersey), EUA.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la johnbaumita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
Referències
