PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

John Hunter
	;
Biografia
Naixement	13 febrer 1728 ; East Kilbride (Escòcia)
Mort	16 octubre 1793 (65 anys); Londres
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Abadia de Westminster
Formació	St George's, University of London (en) ; Barts and The London School of Medicine and Dentistry
Activitat
Ocupació	metge militar, cirurgià, professor d'universitat, metge, anatomista
Ocupador	Universitat de Londres
Membre de	Royal Society ; Societat Filosòfica Americana
Professors	William Hunter
Alumnes	Edward Jenner i Philip Syng Physick
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	general
Família
Cònjuge	Anne Hunter
Germans	William Hunter
Premis
	(1787) Medalla Copley; (1775) Croonian Medal and Lecture; Membre de la Royal Society ;
Descrit per la font	Nordisk familjebok; Dictionary of National Biography (1885–1900); Obálky knih,

John Hunter (Long Calderwood, 13 de febrer de 1728 - Londres, 16 d'octubre de 1793)^[1] va ser un cirurgià i anatomista escocès, pare de l'aproximació experimental a la medicina.

Vida

Hunter va néixer a Long Calderwood, en l'actualitat part d'East Kilbride, Lanarkshire, Escòcia. Era el menor de 10 germans. En 1748 es va mudar a Londres a estudiar i treballar amb el seu germà William Hunter, anatomista. Aviat va passar a ensenyar anatomia a l'escola fundada pel seu germà, i després de ser cirurgià militar des 1760 fins a 1763, va tornar a Londres per formar la seva pròpia consulta. En aquells dies ja havia aconseguit gran fama per la precisió del seu treball, i la major part del temps que havia servit a l'escola del seu germà havia treballat creant fines preparacions de teixits humans i animals tant conservats en licors com seques.

En 1767 és nomenat Fellow de la Royal Society i segons la seva fama augmenta, obté els càrrecs de cirurgià del St George's Hospital (1768), cirurgià del rei Jordi III d'Anglaterra (1776), sotsdirector cirurgià de l'exèrcit (1786) i cirurgià general de l'exèrcit (1789)).

En 1783 es muda a Leicester Square on obre la seva col·lecció de preparacions, rareses i animals al públic en forma de museu. Mor el 1793 d'un atac de cor després d'una discussió sobre quins alumnes acceptar al St George's Hospital.

Des dels volts del 1770 a John Hunter se'l coneixia com a col·leccionista de rareses. Els seus treballs com a mestre d'anatomia l'havien portat a entaular amistats en els baixos fons, sobretot amb els anomenats resurreccionistes per aconseguir cadàvers frescos per als seus alumnes. Els alumnes als quals va ensenyar a l'escola del seu germà i en la seva pròpia escola exportarien la dependència dels resurreccionistes a la resta del món. Els cadàvers també li fornien de noves rareses patològiques per col·leccionar, i li permetien aprofundir en la seva investigació sobre el cos humà. Al mateix temps, la seva fascinació per la vida en el seu conjunt, el va portar a experimentar amb animals en vida a la seva casa de camp (en aquells temps situada a Earls Court) i a tenir cura d'un gran nombre d'animals exòtics.

En 1790 va recollir en una xeringa calenta el semen d'un comerciant amb hipospàdies i el va injectar a la vagina de la seva dona, amb la qual cosa va realitzar la primera inseminació artificial en un ésser humà en la història.^[2]

Charles Byrne

Charles Byrne (1761-1783), el gegant irlandès, feia 2.31 metres d'alçada. Es diu que tenia tanta por a ser disseccionat pels metges després de la seva mort que va pagar a uns pescadors de Bristol perquè llencessin el seu cos al mar quan fos mort. Tanmateix, Hunter va subornar els pescadors amb 130 lliures esterlines de l'època (unes 50.000£ actuals) i aquests van deixar el cos darrere la barca i, en fer-se fosc, li van lliurar. El seu esquelet està exposat durant molt de temps al Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra gràcies a l'anatomista escocès John Hunter. Les investigacions realitzades van descobrir que el gegantisme el provoca una alteració de la glàndula pituïtària que segrega una producció indiscriminada d'hormones del creixement^[3]

Llegat

En 1799 el govern va comprar la col·lecció de documents i mostres de Hunter, que es va presentar a la Societat de Cirurgians.

Contribucions a la medicina

Hunter va ajudar a millorar la comprensió de les dents humanes, el creixement ossi i la remodelació, la inflamació, les ferides de bala; les malalties venèries, la digestió, el funcionament dels quilífers, el desenvolupament infantil, la separació dels subministraments de sang materna i fetal i el paper del sistema limfàtic.

Referències literàries

Samuel Taylor Coleridge, una figura clau en el pensament romàntic, la ciència i la medicina, va veure en l'obra de Hunter les llavors de la medicina romàntica, és a dir, pel que fa al seu principi de vida, que sentia que provenia de la ment d'un geni.

Quan estiguem davant el bust de John Hunter, o en entrar en el magnífic museu, fornit pel seu treball, i passem lentament, amb meditativa observació, a través d'aquest august temple, que el geni d'un sol gran home ha alçat i dedicat a la saviesa i uniforme treball del Creador, que percebem a cada pas la guia, gairebé havíem dit, la inspiració, d'aquestes idees profundes sobre la Vida, que sorgeix com l'alba sobre nosaltres, de fet, a través de les seves obres escrites, però que aquí se'ns presenta en un llenguatge més perfecte que el de les paraules - el llenguatge de Déu mateix, com es va pronunciar per la Natura. Que la idea veritable de la vida va existir en la ment de John Hunter no en tinc el menor dubte ...^[4]

Hunter va ser la base per al personatge "Jack Tearguts" en la novel·la satírica inacabada de William Blake An Island in the Moon.^[5] És també un personatge principal en la novel·la de Hilary Mantel The Giant, O'Brien.

És possible que la seva casa de Leicester Square fos la inspiració per a la casa de Dr Jekyll de la novel·la de Robert Louis Stevenson L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. La casa de Hunter tenia dues entrades, una a través del qual la zona residencial per a la seva família era accessible, i un altre, que donava a un carrer independent, que proporcionava accés al seu museu i a les sales de dissecció. Aquesta idea està present en la casa de la novel·la, en la qual el respectable doctor Jekyll utilitza una entrada de la casa i Mr. Hyde una altra, menys prominent.^[6]

Hunter és esmentat pel Dr. Moreau en el capítol XIV de L'illa del doctor Moreau de H.G. Wells (1896) i apareix en l'obra de teatre Mr Foote's Other Leg (2015) com un amic de l'actor Samuel Foote.

Referències

↑ «John Hunter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Historia de la fecundación in vitro». Arxivat de l'original el 2015-12-05. [Consulta: 6 desembre 2015].
↑ «El último deseo de un mono de feria». Arxivat de l'original el 2012-04-18. [Consulta: 6 desembre 2015].
↑ Wikisource:Hints towards the formation of a more comprehensive theory of life
↑ Damon, S. Foster. A Blake Dictionary: The Ideas and Symbols of William Blake (Hanover: Brown University Press 1988; edició revisada 1988)
↑ Moore, pàg. 430, citant The Sketch del 24 de febrer 1897, on s'assenyalava que "es diu que Stevenson ha triat" la casa de Hunter com la seva inspiració.