El 2010, l'autodenominat historiador [3] Don Shelton va fer algunes afirmacions sobre els mètodes amb els quals Hunter, el seu germà John i el seu professor i competidor William Smellie podrien haver obtingut cossos per al seu treball anatòmic.
En un article d'opinió no revisat per altres iguals al Diari de la Royal Society of Medicine, va suggerir que els dos metges van cometre múltiples assassinats de dones embarassades per tal d'accedir a cadàvers per poder experimentar en dissecció anatòmica i fisiològica.[4]
Va suggerir que hi havia una concordança inadequada entre l'oferta i la demanda de cadàvers embarassats i que els dos metges haurien d'haver encarregat alguns assassinats per tal de dur a terme el seu treball.[5][6]
Embalsamament
Als Estats Units, l'època de la Guerra Civil va provocar un interès per embalsamar i es va fer molt comú a tota la nació.[8]
El modern mètode d'embalsamament consisteix en la injecció de diverses solucions químiques a la xarxa arterial del cos per desinfectar principalment i retardar el procés de descomposició. William Harvey, el metge anglès del segle xvii, que va ser el primer a detallar el sistema de la circulació sanguínia, va fer els seus descobriments injectant solucions de colors als cadàvers.
William Hunter va ser el primer en desenvolupar i popularitzar la tècnica moderna d'embalsamament arterial com a nou mètode dins l'art d'embalsamar com a part de la pràctica mortuòria. Va escriure un informe molt llegit sobre els mètodes adequats per a l'embalsam arterial i de cavitats per tal de preservar els cossos per a l'enterrament. El seu germà, John Hunter, va aplicar aquests mètodes i va anunciar els seus serveis d'embalsamament al gran públic des de mitjan segle xviii.[7]
Un dels seus clients més notoris fou el dentista Martin Van Butchell. Quan la seva esposa Maria va morir el 14 de gener de 1775, va decidir tenir-la embalsamada i convertir-la en una atracció per atreure més clients. Hunter va injectar el cos amb conservants i additius de color que feien brillar amb un cert resplendor les galtes del cadàver, va substituir els seus ulls per ulls de vidre i la va vestir amb un vestit de cordó fi. El cos fou llavors incrustat en una capa de guix de París dins d'un taüt amb una tapa de vidre.[9]
Obres més importants
Medical Commentaries . Londres, 1762 (2 v.)
Anatomy of the human gravid uterus . Londres, 1775
↑Chiappelli, Jermiah «The Problem of Embalming». Journal of Environmental Health, 71, 5, 12-2008, pàg. 24.
↑Tim Marshall. Manchester University Press. [https: //books.google.cat/books? Id = LT28AAAAIAAJ Murdering to Dissect: Grave-robbing, Frankenstein, and the Anatomy Literature], 1995, p. 79.
James T «William Hunter, surgeon and Edward Gibbon, historian: an 18th century connection». Adler Museum Bulletin, 20, 3, 12-1994, pàg. 24–5. PMID: 11639996.
Kemp M «True to their natures: Sir Joshua Reynolds and Dr William Hunter at the Royal Academy of Arts». Notes and Records of the Royal Society of London, 46, 1, 1-1992, pàg. 77–88. DOI: 10.1098/rsnr.1992.0004. PMID: 11616172.
«Contributions of William Hunter (1718–1783) to dental science». British Dental Journal, 168, 8, 4-1990, pàg. 332–5. DOI: 10.1038/sj.bdj.4807187. PMID: 2185812.
Rey R «William Hunter and the medical world of his time» (en francès). History and Philosophy of the Life Sciences, 12, 1, 1990, pàg. 105–10. PMID: 2243922.
«The contribution of William Hunter (1718–1783) to the study of bone and joint disease». Clinical Rheumatology, 6, 4, 12-1987, pàg. 489–503. DOI: 10.1007/BF02330585. PMID: 3329589.
Herschfeld JJ «William Hunter and the role of "oral sepsis" in American dentistry». Bulletin of the History of Dentistry, 33, 1, 4-1985, pàg. 35–45. PMID: 3888326.
Philipp E «William Hunter: anatomist and obstetrician supreme». Huntia, 44–45, 1985, pàg. 122–48. PMID: 11622001.
Porter R «William Hunter, surgeon». History Today, 33, 9-1983, pàg. 50–2. PMID: 11617139.
«William Hunter (1718–1783) and his contributions to obstetrics». British Journal of Obstetrics and Gynaecology, 90, 9, 9-1983, pàg. 787–94. DOI: 10.1111/j.1471-0528.1983.tb09317.x. PMID: 6351897.
«Different letters from the past 2) Tobias Smollett to William Hunter». Annals of the Royal College of Surgeons of England, 62, 2, 3-1980, pàg. 146–9. PMC: 2492344. PMID: 6990856.
Kapronczay K «The Hunter brothers: William Hunter (1718), John Hunter (1728–1793)» (en hungarian). Orvosi Hetilap, 119, 10, 3-1978, pàg. 598–600. PMID: 628557.
Longo LD «Classic pages in obstetrics and gynecology. On retroversion of the uterus. William Hunter. Medical Observations and Inquiries, vol. 4, pp. 400–409, 1771». American Journal of Obstetrics and Gynecology, 131, 1, 5-1978, pàg. 95–6. PMID: 347937.
Kirsner AB «William Hunter: lessons to be learned from congenital heart disease». Medical Times, 100, 12, 12-1972, pàg. 107–8 passim. PMID: 4564592.
Illingworth C «The erudition of William Hunter. His notes on early Greek printed books». Scottish Medical Journal, 16, 6, 6-1971, pàg. 290–2. DOI: 10.1177/003693307101600603. PMID: 4932920.
Morris WI «Brotherly Love: An Essay on the Personal Relations Between William Hunter and His Brother John». Medical History, 3, 1, 1-1959, pàg. 20–32. DOI: 10.1017/s0025727300024224. PMC: 1034444. PMID: 13632205.
Kerr JM «William Hunter; his life, personality and achievements». Scottish Medical Journal, 2, 9, 9-1957, pàg. 372–8. DOI: 10.1177/003693305700200907. PMID: 13467308.
Oppenheimer JM «John and William Hunter and some eighteenth century scientific moods». Transactions & Studies of the College of Physicians of Philadelphia, 25, 2, 8-1957, pàg. 97–102. PMID: 13468030.
Ball OF «John and William Hunter. II». Modern Hospital, 79, 5, 11-1952, pàg. 87–9. PMID: 13002276.
Ball OF «John and William Hunter. 1». Modern Hospital, 79, 4, 10-1952, pàg. 86–8. PMID: 12992956.