Joan Mirambell i Ferran

Biografia
Naixement	28 febrer 1892 Barcelona
Mort	14 maig 1983 (91 anys) Barcelona
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Escola Superior dels Bells Oficis
Activitat
Ocupació	dissenyador de jardins, dibuixant

Joan Mirambell i Ferran (28 de febrer de 1892 - 14 de maig de 1983)^[1] fou un dissenyador de jardins i dibuixant català.

Fill de Joan Mirambell, que tenia una fàbrica de teixits, i d'Antònia Ferran, va aprendre dibuix i es forma a l'acadèmia de Francesc Galí. Va estudiar diferents assignatures a l'Escola Superior dels Bells Oficis i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona per tal de dedicar-se a la direcció de jardins. Durant uns anys compagina la pintura amb la il·lustració de llibres, entre altres El mal caçador, de Josep Maria de Sagarra, revistes i petits impresos, així com l’exercici de professor en diverses escoles. Va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Va llogar amb el arquitecte Raimon Duran i Reynals un estudi a la plaça Universitat de Barcelona on comença a projectar els seus primers jardins. El 5 d' octubre de 1929 es casa amb Joana Coscujuela Pardina i va tenir dues filles.

Durant la guerra col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. Rep l'encàrrec d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis i monuments del Departament de Cultura. Quan la vida de la Guerra Civil a Barcelona se li va fer molt difícil, marxa a viure amb l'esposa i les filles a Viladrau. Acabada la guerra, torna a Barcelona.

Va rebre molts encàrrecs de la burgesia industrial, que destina l'habitatge fonamentalment a segona residència, fruit del desenvolupament de l'estiueig o d’un turisme naixent.^[2]

Va morir el 14 de maig de 1983.^[3]

• Va prendre part en la nova ordenació dels jardins de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Universal de 1929.
• Intervenció al Casal Sant Jordi, al carrer de Pau Claris, actual seu del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
• Refecció dels jardins del Palau Robert, al passeig de Gràcia, en plena Guerra Civil.
• Remodelació del Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.
• Enjardinament de la Colonia Tibidabo, un conjunt de cases dels germans Andreu.
• Esgrafiats de la Casa Felip Colldefors, a la Via Laietana.

• Arranjament de la Font de l'Oreneta, 1936.^[5]

• Jardí de la residencia de Ferran Rivière de Caralt a Blanes.^[6]
• Jardins de torres particulars a S'Agaró.

• Plaça Clavé, Jardins de la senyora Tecla Sala i Miralpeix i Jardins de la Torre de la Puda.^[7]

• La Enseñanza del Dibujo, Baixeras. Publicación Pedagógica Semestral, Barcelona, nº 1, juliol 1925, p. 23-24.
• Els nostres pobres arbres, La Publicitat, Barcelona, nº 16.177, 26 de gener 1926, p. 8.
• Los jardines de Oriente / Butlletí oficial del Foment Nacional de l’Horticultura, nº 13 (oct 1926), p. 11-14.
• Los jardines de Persia, India, China y Roma, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 14, gen 1927, p. 12-15.
• Los jardines romanos y árabes, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 15, abr 1927, p. 11-15.
• Los jardines de Le Nôtre. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 17, oct 1927, p. 17-20.
• Los jardines irregulares. Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 21, oct 1928, p. 8-13.
• Los jardines de moda, Pedralba, Boletín del Fomento Nacional de Horticultura, Barcelona, nº 23-24, abr-jun 1929, p. 15-18 i nº 25 (ago 1929), p. 15.