Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes[1] (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.[2]
Els jardins solen tenir característiques de disseny que inclouen estàtues, capritxos, pèrgoles, gelosies, rabassuts, llits de rierols secs i aigua característiques com ara fonts, estanys (amb peixos o sense), cascades o rieres. Alguns jardins només tenen finalitats ornamentals, mentre que d'altres també produeixen cultius alimentaris, de vegades en àrees separades, o de vegades barrejats amb les plantes ornamentals. Els horts productors d'aliments es distingeixen de les granges per la seva escala més petita, els mètodes més intensius de mà d'obra i el seu propòsit (una afició o autoconsum en lloc de produir per a la venda, com en un hort). Els jardins de flors combinen plantes de diferents altures, colors, textures i fragàncies per crear interès i delectar els sentits.
Un jardí és més sovint un tancat contigu a un habitatge, utilitzat per al lleure, es diu aleshores «jardí de lleure», si utilitzat per la producció de llegums o de fruites, se'n diu «jardí d'hort» o «hort».
Quan aquest tancat és situat a l'habitatge (a una galeria o un balcó), es tracta d'un jardí d'interior (o jardí d'hivern).
Si reuneix col·leccions de plantes amb finalitats científiques o de lleure, es parlarà de «jardí botànic».
Quan es tracta de conreus realitzats amb finalitats comercials es parlarà més aviat de conreu intensiu. Aquestes plantacions es fan sovint en hivernacles.
Si el manteniment és escàs, del jardí se'n diu «erm».
el jardí francès, és un jardí de lleure simètric, amb línies rectes.
el jardí a l'anglesa, és un estil de jardí que fa la il·lusió de la natura salvatge, amb línies corbes.
Els coneixements actuals sobre els jardins d’altres temps s’han preservat en fonts escrites. Entre les obres més importants cal classificar els tractats especialitzats. La seva consulta permet aproximar-se a alguns aspectes, teòrics i pràctics, de la jardineria. La que segueix és una llista aleatòria (obligadament incompleta) sobre el tema, ordenada cronològicament.
1288-1289. Llibre de meravelles. Ramon Llull.[10][11]
Llull esmenta, de forma natural, un jardí. Significant un ús normal del terme."...havia en son hostal un bell jardí, en lo qual havia molts arbres de diverses maneres, e aquells arbres eren tots fullats e florits..."
1855. Essais historiques sur les jardins. P. de Wint.[19]
1872. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni... Marcellino Roda.[20]
.jpg)
