Després de contraure matrimoni amb Maria Teresa Vidal-Quadras Villavecchia l'any 1929, va assumir un paper destacat en l'empresa familiar dedicada al trefilatge. Però durant la guerra civil espanyola, la seva fàbrica va ser incautada i va haver de refugiar-se fora de Barcelona amb la seva família.
Després de la guerra, Ferran Rivière va retornar a Barcelona i va reorganitzar l'empresa.[2] Al mateix temps, va desenvolupar una gran passió per les plantes crasses i va crear el Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa, a Blanes, que va arribar a ser un referent internacional en aquest àmbit.[3] El seu amic jardiner Joan Pañella i Bonastre va assumir el rol de conservador d'aquest magnífic jardí. Tots dos van ser membres fundadors de l'Organització Internacional per a l'Estudi de Plantes Suculentes (IOS), organitzant-ne el sisè congrés a Barcelona el 1961.[4] El número 6 del 'Repertorium Plantarum Succulentarum', publicat per IOS, va ser assistit pel 'Jardí d'Aclimatació Pinya de Rosa'.[5]
A més de les seves activitats professionals, Rivière era un apassionat del cinema i la fotografia. Va capturar la seva vida quotidiana, els seus viatges i la seva col·lecció d'art en pel·lícules i fotografies, que ara es conserven en diverses institucions, com ara, la Filmoteca de Catalunya, l'Institut Botànic de Barcelona, etc.[1]
