James Tobin

Biografia
Naixement	5 març 1918 Champaign (Illinois)
Mort	11 març 2002 (84 anys) New Haven (Connecticut)
Causa de mort	malaltia cerebrovascular
President American Economic Association
1971 – 1972
Dades personals
Residència	Champaign
Formació	Universitat Harvard - Philosophiæ doctor (–1947) University Laboratory High School (en) Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Director de tesi	Joseph Schumpeter
Activitat
Camp de treball	Economia
Ocupació	economista, catedràtic, estadístic, militar
Ocupador	Universitat Yale
Membre de	Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1952–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Alumnes	Yukio Noguchi (en) , Janet Yellen i Koichi Hamada (en)
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	soldat
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Koichi Hamada (en) , Duncan K. Foley, Janet Yellen, Hiroshi Yoshikawa (en) , Stanley W. Black (en) , Robert Aliber, William Brainard, Willem Buiter, Jonathan Eaton (en) , Marcel Dagenais, Kiyohiko G. Nishimura (en) , Edmund Strother Phelps, John Y. Campbell, Richard R. Nelson, Walter Christian Dolde (en) , Arnold Katz (en) , Uri Possen, Michael Haliassos (en) , Harold W. Watts (en) , Douglas A. Downing (en) , Matthew D. Berman (en) , Craig Eliot Swan (en) , Mark Gersovitz (en) , Donald Arthur Nichols (en) , Paul Daniel Mastroddi (en) , Marcus Hay Miller (en) , Lewis Charles Miller (en) , Edward Faulkner McKelvey (en) , Edward J. Stevens (en) , John Henry Ciccolo (en) , Thad W. Mirer (en) , Bernard Max Markstein (en) , Yukio Noguchi (en) i Richard Nathaniel Rosett (en)
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale
Premis
(1997)  National Book Critics Circle Award in Biography (en) (1990)  Premi Adam Smith (1981)  Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel (1958)  membre de la Societat Americana d'Estadística (1955)  Medalla John Bates Clark (1952)  Membre associat de la Societat Economètrica  doctor honoris causa per la Universitat Nova de Lisboa  Orde del Tresor Sagrat  Sterling Professor  Membre distingit de l'American Economic Association  Medalla Centenària de la Universitat Harvard  Fisher-Schultz Lecture (en)

James Tobin (Champaign, EUA 1918 - New Haven 2002) fou un economista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1981, conegut mundialment per la formulació de la Taxa Tobin.

Va néixer el 5 de març de 1918 a la ciutat de Champaign, situada a l'estat nord-americà d'Illinois. El 1935, seguint el consell del seu pare, va ingressar a la Universitat Harvard per estudiar economia gràcies a una beca, universitat on es graduà l'any 1939 sota la direcció, d'entre d'altres, de Joseph Alois Schumpeter i Wassily Leontief i tenint com a companys Paul Samuelson o John Kenneth Galbraith.

El 1941 va interrompre els seus estudis de postgrau per a treballar per al govern nord-americà, i a l'any següent, després que els Estats Units entressin en la Segona Guerra Mundial, va allistar-se a la Marina dels Estats Units (1942-1946), intervenint en accions bèliques a l'oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, com a oficial a bord d'un destructor. Després de finalitzar la guerra va retornar a Harvard per continuar amb els seus estudis, rebent el seu doctorat l'any 1947 amb una tesi sobre la funció de consum.^[1] El 1950 va ingressar a la Universitat Yale, on va transcórrer la resta de la seva carrera com a professor d'economia. Es va unir a la Fundació Cowles, que es va traslladar a Yale l'any 1955, i fou el seu president entre 1955 i 1961, així com entre 1964 i 1965.

Defensor de les idees principals del keynesianisme, creia que els governs han d'intervenir en l'economia amb la finalitat d'estabilitzar la producció total i evitar les recessions. El seu treball acadèmic va incloure contribucions pioneres en l'estudi de les inversions, la política monetària i fiscal i els mercats financers. Inclusivament va proposar un model economètric per a variables endogenes censurades, conegut com a model Tobin.

L'any 1955 fou guardonat amb la Medalla John Bates Clark, i el 1981 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre l'analisi dels mercats financers.^[2]

Tobin va tenir una activa vida pública, escrivint sobre assumptes econòmics contemporanis i servint com a expert econòmic i consultor de polítiques econòmiques. Entre 1961 i 1962 va ser assessor del president John Fitzgerald Kennedy, i en col·laboració amb Arthur Okun, Robert Solow i Kenneth Arrow, va ajudar a dissenyar la política econòmica keynesiana implementada per l'administració Kennedy.

Va ser també assessor de la Reserva Federal i de la Fundació Ford (1961). El 1971 va ser President electe de l'Associació Econòmica Americana, i des de 1972 va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències.

El 1988 es va retirar de manera formal de la seva càtedra d'economia a la Universitat Yale, però va continuar donant conferències com a professor emèrit. Va morir l'11 de març de 2002 a la seva residència de New Haven, població situada a l'estat de Connecticut.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Tobin

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1981 (anglès)