Thomas J. Sargent
Thomas J. Sargent (2011) | |
Naixement | 19 juliol 1943 (81 anys) Pasadena (Califòrnia) |
---|
Formació | Escola de Negocis Harvard Monrovia High School Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Pennsilvània |
---|
Director de tesi | John R. Meyer |
---|
|
Camp de treball | Economia |
---|
Lloc de treball | Stanford |
---|
Ocupació | economista, professor d'universitat, catedràtic |
---|
Ocupador | Universitat de Nova York Universitat de Pennsilvània Universitat Stanford Universitat de Minnesota Universitat de Chicago Universitat de Princeton |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Martin Eichenbaum (en) , Lawrence J. Christiano, Sagiri Kitao (en) , Francois Velde (en) , George Hall (en) , Rüşdü Saracoğlu (en) , Andrew Atkeson (en) , Laura Veldkamp (en) , Jun Nie (en) , Riccardo Colacito (en) , Wayne D. Carroll (en) , Inbong Ha (en) , Selahattin Imrohoroglu (en) , Robert Litterman (en) , Felipe Montt (en) , Paul O'Brien (en) , Mariacristina De Nardi (en) , Marco Bassetto (en) , Michael K. Salemi (en) , David Schutte (en) , Yochanan Shachmurove (en) , Gary R. Skoog (en) , William Fuchs (en) , Martin Schneider (en) , Demian G. Pouzo (en) , Yongseok Shin (en) , Stijn Van Nieuwerburgh (en) , Chao Wei (en) , Sevin Yeltekin (en) , Christopher Sleet (en) , Greg Warren Kaplan (en) , Jesse Perla (en) , Christian Matthes (en) , Nicholas Kozeniauskas (en) i Patrick J. Kehoe (en) |
---|
|
|
| Lloc web | homepages.nyu.edu… |
---|
Thomas John "Tom" Sargent (Pasadena, Califòrnia, 19 de juliol de 1943) és un economista nord-americà, especialitzat en els camps de la macroeconomia, l'economia monetària i l'econometria. És conegut com un dels líders de la revolució de les expectatives racionals i com a autor de nombrosos treballs pioners. Al costat de Neil Wallace va desenvolupar la caracterització de l'estabilitat de "punt de sella" de l'equilibri de les expectatives racionals. En 2011 va ocupar el lloc 17º entre els economistes més citats del món.[1] El 10 d'octubre de 2011 Sargent, al costat de Christopher A. Sims, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia.[2]
Referències
|
---|
1969–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–actualitat | |
---|
|
|