Fill del director de teatre de la Comédie-Française Maxence Perrin i de l'actriu Mathieu Simonet,[1] des de la seva infantesa cresqué en un ambient teatral. Jacques Perrin estudià al Conservatori d'Art Dramàtic, on rebé classes de Jean Yonnel, i intervingué molt aviat en muntatges teatrals. Al cinema rebé el seu primer paper important a la pel·lícula La ragazza con la valigia (1960) de Valerio Zurlini. Amb aquell mateix director filmà el 1962 Cronaca familiare, pel·lícula basada en una novel·la de Vasco Pratolini i en què Perrin compartí cartellera amb Marcello Mastroianni.[1]
Aquestes interpretacions li permeteren iniciar una important carrera internacional: el 1965 filmà amb Costa-Gavras la pel·lícula Compartiment tueurs i el 1966 l'adaptació de la novel·la de Pío BarojaLa busca, dirigida per Angelino Fons.[1]
El 1968 fundà la seva pròpia productora cinematogràfica, Reggane Films, que finançà pel·lícules com Z, de Costa-Gavras (1968), o Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer (1977). A Z Perrin no només fou coproductor, sinó que també hi intervingué com a actor, juntament amb Jean-Louis Trintignant, Yves Montand i Irene Papas. La pel·lícula guanyà l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1969.[1]
Tot i que continuà actuant en pel·lícules com Cinema Paradiso (de Giuseppe Tornatore, 1989) o Les Choristes (2004), la seva tasca professional es va centrar en la producció cinematogràfica: va finançar pel·lícules de gran èxit com el documental sobre la vida dels insectes Microcosmos: le peuple de l'herbe, de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, 1995, amb el qual Perrin guanyà el premi Cèsar al millor productor; Himalaya, l'enfance d'un chef, d'Éric Valli (1999), o el documental sobre la migració de les aus Le Peuple migrateur (2001), que Perrin codirigí juntament amb Jacques Cluzaud i Michael Debats.[1]
.jpg)
