Claude Berel Langmann (París, 1 de juliol de 1934 - París, 12 de gener de 2009), de nom artísticClaude Berri, va ser un actor, guionista, director i productor de cinemafrancès. Va néixer i créixer a París, aviat va començar a treballar amb el seu pare en una fàbrica del sector pelleter, activitat que compaginava amb classes de teatre i interpretació. Va començar al cinema com a actor, i posteriorment també ha fet treballs com a guionista i escenògraf, però és sobretot conegut per la seva feina com a director. Ha produït pel·lícules d'enorme èxit per part del públic, entre les quals es troben les d'Astèrix o Bienvenus chez les Ch'tis (Benvinguts al nord).
Primers anys
Nascut amb el nom de Claude Berel Langmann a París, Berri era fill d'immigrants jueus.[1] La seva mare Beila (née Bercu) era de Romania i el seu pare, era un pelleter de Polònia.[2] La seva germana era la guionista i editora Arlette Langmann.
Carrera
Berri va guanyar el premi BAFTA a la millor pel·lícula per Jean de Florette, i també va ser nominat a tres premis César, tot i que no en guanyà cap. Berri també va guanyar l'Òscar al Millor Curtmetratge per Le Poulet el 1966, i va produir Tess de Roman Polanski, la qual va ser nominada a Millor Imatge el 1981.
El 2003, va ser elegit president de la Cinémathèque Française on va obtenir prou subvencions estatals per cobrir els costs per la seva reobertura a la nova seu a la rue de Bercy.[6]
Vida personal
La dona de Berri, Anne-Marie Rassam, es va suïcidar el 1997, saltant de l'apartament de la mare d'Isabelle Adjani.[7] Berri i Rassam tenien dos fills: l'actor Julien Rassam i l'actor i productor Thomas Langmann.