 Ikaïta |
|---|
![]()
Ikaïta provinent de la península de Kola, Rússia.  |
| Fórmula química | CaCO₃·6H₂O |
|---|
| Epònim | Ikka Fjord (en)  |
|---|
|
| Categoria | carbonats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.CB.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.25 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.01 |
|---|
| Dana | 15.1.4.1 |
|---|
| Heys | 11.4.5 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | prismes gairebé quadrats; piramidal; sigmoïdal: prismes quadrats coberts amb piràmides oposadament inclinades; massiva, tubular |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8.87Å, b = 8.23Å, c = 11.02Å, β = 110.2° |
|---|
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
|---|
| Color | blanc, rosat, groguenc, gris. |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3 |
|---|
| Lluïssor | opaca |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Gravetat específica | 1,83 |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1.455
nβ = 1.538
nγ = 1.545 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,090 |
|---|
| Altres característiques | es descompon en aigua i calcita per sobre 8 °C |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1962-005 |
|---|
| Símbol | Ika |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La ikaïta[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del fiord Ikka, a Groenlàndia, on es formen columnes d'aquest mineral que, de vegades, s'apleguen fins als 20 metres d'alçada.
Característiques
Per la seva composició química, CaCO₃·6H₂O, normalment es defineix com una pseudocalcita o aragonita, però la ikaïta cristal·litza a unes temperatures massa fredes per a les dues anteriors. De fet, la ikaïta posada en aigües a una temperatura major de 8 °C es descompon en calcita i aigua.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes gairebé quadrats. El seu hàbit inclou també la forma piramidal i la sigmoïdal (prismes quadrats coberts amb piràmides oposadament inclinades). També se'n troba de forma massiva o tubular.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ikaïta pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.
El mineral pseudomorf resultant de calcita després d'ikaïta es diu glendonita, coneguda al Japó com a gennoishi.[4][5]
La ikaïta és un carbonat de calci que es pot formar a les fredes aigües marines dels fiords. Es forma en l'aigua del mar i aigües lacustres, en ambients marins glacials i periglacials anaeròbics rics en matèria orgànica, prop dels 0 °C.
Referències
- ↑ «Ikaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ «Ikaite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ «Glendonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
- ↑ «Gennoishi» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2014].
Enllaços externs
