Baylissita |
---|
|
Fórmula química | K₂Mg(CO₃)₂·4H₂O |
---|
Epònim | Noel Bayliss |
---|
Localitat tipus | Túnel de Gerstenegg-Sommerloch, Gerstenegg, Grimsel, Vall d'Hasli, Berna, Suïssa |
---|
|
Categoria | carbonats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CB.45 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.45 |
---|
Dana | 15.2.4.1 |
---|
Heys | 11.1.15 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 12,37Å; b = 6,24Å; c = 6,86Å; β = 114,5° |
---|
Color | incolor |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,465 nβ = 1,485 nγ = 1,535 |
---|
Birefringència | δ = 0,070 |
---|
Angle 2V | mesurat: 64°, calculat: 68° |
---|
Dispersió òptica | r > v forta |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1975-024 |
---|
Any d'aprovació | 1976 |
---|
Símbol | Byl |
---|
Referències | [1] |
---|
La baylissita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser anomenada així per N.S. Bayliss.
Característiques
La baylissita és un carbonat de fórmula química K₂Mg(CO₃)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baylissita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita i tuliokita.
S'ha descrit a la seva localitat tipus a Suïssa i també a Bulgària. Es forma com a mineral secundari en fractures en aplita, granit i granodiorita.[2]
Referències