Hoy no me puedo levantar
és un musical basat en les cançons del grup musical espanyol Mecano. L'espectacle, que adopta el títol de la cançó del mateix nom continguda a Mecano, el primer LP del grup editat en 1982, tracta de ser un reflex de la moguda madrilenya, un moviment contracultural sorgit durant els primers anys dels anys 1980 on es proposava el desenvolupament d'una cultura alternativa en l'àmbit social i ideològic, i que es va caracteritzar per iniciar un profund canvi en la forma de vida establerta fins llavors, especialment entre els joves. L'obra es va estrenar per primera vegada el 7 d'abril de 2005 al Teatre Rialto de Madrid.[1]
Un any després simultàniament es va posar en marxa la versió de Hoy no me puedo levantar a la Ciutat de Mèxic, en el Centre Cultural Telmex.[2][3]
Actuació a Jerez de la FronteraActuació a Jerez de la Frontera
Argument
La història es desenvolupa en els anys 1980 a Espanya.
Un noi de poble introdueix l'obra fent esment a una ciutat que va voler canviar, una data carregada de promeses i un noi carregat d'il·lusions. La ciutat era Madrid, la data: 1981 i el noi era el mateix que parla: Mario. Per a ell viure a la ciutat era viure on els somnis es compleixen i el seu amic Colate li acompanyarà en la seva aventura ("Obertura/Hoy no me puedo levantar").
En un poble, els dos amics decideixen anar a la ciutat per a formar un grup. Tots dos deixen enrere la seva vida al poble, i Colate també a la seva xicota, Anuca, que no s'atreveix a confessar-li que està embarassada d'ell. Mario promet a Colate que li regalaria una jaqueta de cuir vermella quan triomfessin en el món de la música ("Quiero vivir en la ciudad").
En arribar a Madrid no tenen diners i ningú els contracta com a duo, així que comencen a treballar en un local anomenat "El 33", on Mario coneix a una ballarina de flamenc anomenada María.
En el 33 coneixen a Pantxi, el bateria d'un grup heavy que s'uneix a ells, i a Guillermo, un guitarrista homosexual i amic de María. El grup decideix dir-se Lluna. Els quatre, decideixen presentar-se al concurs de grups musicals que se celebra en El 33 el 7 de setembre. Després d'una nit de diversió i consumició de drogues, somien viure en un apartament hawaià ("Hawaii-Bombay"). Colate queda enganxat a les drogues després d'aquesta nit. Un matí, arriba Anuca i en veure que Colate prefereix quedar-se a Madrid abans que tornar al poble amb ella, decideix deixar-lo amb el noi. Això impulsa a Colate a consumir cada vegada més i més ("Quédate en Madrid").
Mario segueix enamorat de María i en veure que la noia no li fa cap cas, decideix demanar-li ajuda a Anselmo, l'amo del 33 ("Una rosa es una rosa"). María i Patricia estan posant per a Guillermo, que les està immortalitzant en un llenç (ja que aquest sempre s'ha definit com a "cantant, guitarrista, model, actor i pintor) i María continua evitant el tema de Mario i nega estar enamorada d'ell. Guillermo està enamorat de Mario, però perquè les noies no s'assabentin de la seva homosexualitat, els conta que està enamorat d'una noia lesbiana ("Mujer contra mujer"). No obstant això, María en secret admet que està enamorada de Mario ("Lía" – cançó interpretada originalment per Ana Belén). Dies abans del concurs, Colate diu que li han robat els diners que el grup havia estat estalviant, perquè no descobreixin que li ho havia gastat en drogues; Anselmo accepta ser el manager de Luna, però amb la condició que li canviïn el nom al grup; Colate proposa el nom de Rulé i celebren i Pantxi i Guillermo després de discussions arreglen les seves diferències ("Me colé en una fiesta").
Es produeix l'intent de cop d'estat del 23-F i estan obligats a anar a l'exèrcit, però abans se celebra el concurs, el qual guanya el grup Rulé, i es fan famosos. El dia del concurs, María s'adona que Mario està veritablement enamorat d'ella i comencen a sortir ("Medley 1").
Després d'un any d'exèrcit, tornen i Colate cada vegada està més demacrat a causa de les drogues i comenta amb Pantxi el seu desig de tornar a ser nen; quan volia ser astronauta, mentre que Pantxi li comenta que ell volia ser pintor, igual que Dalí ("Eugenio Salvador Dalí/Laika"). El grup continua assajant les seves cançons, però concedeixen una entrevista a Mario i només parla d'ell mateix ("Aire"). El grup es decep, excepte Colate, que li defensa. Cada vegada més demacrat, Colate no pot resistir-se a la temptació de continuar drogant-se i cada vegada està pitjor ("Perdido en mi habitación"). María descobreix que Mario li és infidel amb Malena, la presentadora del concurs, i decideix deixar-lo. Però el líder de Rulé li compon una cançó, encara que de res serveix ("Cruz de navajas").
Mario està molt decebut amb Colate perquè es droga molt i tenen una discussió, després de la qual Colate li promet que deixarà de consumir, però no compleix la seva promesa ("Barco a Venus"). A Mario li pressionen perquè deixi el grup i triomfi com a solista, i encara que no ho veu molt clar, decideix fer-ho per a aconseguir més diners, la qual cosa decep en gran manera al grup, però Colate continua fent costat al seu amic, perquè pensa que és la seva gran oportunitat; el jove està encegat per l'amistat que li uneix al seu amic; Anselmo li adverteix que en menys d'un any, Mario no reconeixerà ni a ell mateix ("El uno, el dos, el tres").
Passen quatre anys i Pantxi es casa amb Patricia. Mario es torna molt famós després de gravar els seus discos i segueix amb Malena. El 7 de setembre va al 33 ("El 7 de septiembre"), on es troba amb María i es fiquen al llit; Mario està molt preocupat per Colate i María li canta una nana perquè dormi tranquil ("Hijo de la luna"). Després arriba la fi de l'any 1987 ("Un año más"). Colate crida a Anuca per a desitjar-li feliç any. Anuca ja havia tingut al nen de Colate, però mai li va dir que era seu. Colate va suposar que estaria casada i li entristeix, perquè encara la vol. Colate veurà al seu amic Mario per a veure com li van les coses. Però Mario, en veure que el seu amic continua drogant-se, discuteix amb Colate i es va. El que ell no sap és que Colate havia anat a dir-li que havia contret la SIDA i que volia acomiadar-se d'ell, deixant-li la jaqueta de cuir vermella que li havia regalat quatre anys enrere. En estar greument malalt, haver-se quedat sense diners, oportunitats i sense Mario, Colate decideix suïcidar-se penjant-se a la seva habitació ("El fallo positivo"). Pantxi descobreix el seu cos inert penjant de la corda. María crida a Mario per a comunicar-li la mala notícia ("Me cuesta tanto olvidarte").
Al cementiri, Mario es troba amb Anuca i la noia està molt decebuda amb ell, perquè quan es van anar del poble va prometre que cuidaria de Colate. També es troba amb Guillermo i Pantxi, que ja li han perdonat, i amb Anselmo i Patricia. Quan es van, Mario es queda només en el cementiri per a acomiadar-se de Colate, però aquest se li apareix i li diu que no perdi a María i que ell està bé, que no se sentia tan bé des de feia molt de temps ("No es serio este cementerio").
Quan va al cementiri, María escolta tot el que Mario diu d'ella i decideix perdonar-lo ("La fuerza del destino"). Mario acaba dient que els anys 80 van ser la dècada de la seva vida i que hi ha alguns que pensen que d'aquests anys no va quedar res i que, no obstant això, va quedar tot ("Vivimos siempre juntos") ("Medley 2").
Ambientació
Amb el fil conductor de les cançons de Mecano, el musical és un reflex de l'eclosió musical que es va produir en Madrid en la primera meitat dels anys 1980, en els quals transcorre l'acció, coincidint amb el moviment que es va anomenar moguda madrilenya.
Les referències al moment i lloc són constants en tota la representació, i van des de les al·lusions a l'intent de cop d'Estat del 23-F al programa La edad de oro, de Paloma Chamorro a TVE. Des del reconeixement públic de la homosexualitat per primera vegada en Espanya fins a la proliferacíón de tribus urbanes (neuromàntics, heavy metal). També s'esmenten locals i bars mítics del moment com El Sol, El Pentagrama o La Vía Láctea. Sense oblidar un aspecte social de l'època com va ser l'increment en el consum de heroïna entre la població juvenil.[4]
Gires
El mes d'agost del 2008 la companyia espanyola va iniciar una gira per 30 ciutats espanyoles: [cal citació]
La versió mexicana va començar una gira internacional per diferents ciutats de Mèxic, els Estats Units i Centreamèrica, la qual va donar inici el 20 de setembre a l'Auditori Nacional de la ciutat de Mèxic.[5][6]
Medley 2 (Naturaleza muerta, Dalai Lama, Cruz de Navajas, Maquillaje, No es serio este cementerio, Me colé en una fiesta, Vivimos siempre juntos, Hoy no me puedo levantar) – Compañía
Vivimos siempre juntos – Mario, Elenco y Compañía al completo
Medley 2 (Naturaleza muerta, Dalai Lama, Cruz de Navajas, Maquillaje, No es serio este cementerio, Me colé en una fiesta, Vivimos siempre juntos, Hoy no me puedo levantar)
